Aquest 30 de Setembre un grup policies delregiment Quito N°1 van segrestar al President equatorià Rafael Correa durantdiverses hores. Els motius adduïts, protestar pel canvi de la llei de lacarrera funcionarial, tal com es va veure posteriorment, eren una cortina defum llançada per sectors de l'oposició contrarevolucionària equatoriana  (i en particular l'expresident LucioGutiérrez, destituït fa anys per una insurrecció popular). Aquests sectors vanintentar utilitzar l'acció promoguda per elements descontents  de la  policia per a portar a terme un copd'estat contra Correa que vénen discutint fa temps.

El propi Correa declarava, després del copa Hondures, que el pròxim després de Zelaya podia ser ell. El problema per alscolpistes no va ser solament que la seva acció fos aventurada i desorganizadasinó que  va provocar una massiva resposta popular. Desenes de milers de partidaris de Correa es vanmobilitzar des de diferents punts de Quito i altres ciutats del país, envoltanttant el lloc on mantenien retingut al President com la casa de govern: el palaude Carandolet.

Com a Veneçuela a l'abril de 2002, elsjoves i treballadors equatorians van demostrar la seva disposició a defensar la" revolució ciutadana" i fer-la avançar arriscant les seves vides. Elcanceller Ricardo Patiño, va explicar per televisió que va anar aquestamobilització popular la qual va permetre aproximar-se al lloc on tenienretingut a Correa i finalment alliberar-li. Aquesta disposició del poble a anarfins al final va ser determinant per a paralitzar el cop d'estat i que finalment l'exèrcit -després de diverses hores d'ambigüitat de l'alta oficialitat- no se sumés al cop i acudís a alliberar al President.

La burgesia  intentarà implementar un nou cop d'estat

La pèrdua del control d'un sector de lapolicia, aquesta passivitat que es va poder apreciar en les primeres declaracions i accionsd'alguns alts oficials de l'exèrcit mostra que no és possible escometre lesreformes necessàries per a modernitzar Equador que planteja Correa mantenintl'estat burgès. Fins i tot mesures mínimes, com una llei de servei públic que ,segons el President, no vol rebaixar els salaris policials sinó lluitar contra lacorrupció, el cobrament de sobresous, etc. són utilitzades per l'oligarquia iels sectors més reaccionaris de l'aparell estatal per a intentar tombar algovern.

Mentre existeixi l'estat capitalista i elpoder econòmic romangui en mans dels burgesos serà impossible eradicar lacorrupció, la pobresa, la inseguretat i tots els altres mals que avui sofreixel poble equatorià. Per contra, a Equador, a Veneçuela, a Bolívia i enqualsevol altre país només es podrà canviar la societat i resoldre els problemesdel poble mitjançant una revolució que acabi d'un sol cop amb l'aparell estatalcapitalista i nacionalitzi els mitjans de producció. No fer això comportaque la burgesia acabarà amb qualsevol intent d'avanç del país, no gradualment,si no d'un sol cop com hem vist anteriorment a Bolívia i Veneçuela i veiemara a Equador.

 L'única manera d'evitar nous cops és l'armament general del poble i els treballadors i la formació de comitè de defensa en fàbrica i barris.

Els crits dels milers de manifestants davant el palau de Carandolet demanant càstig per als responsables del cop (i en particular per a l'expresident Gutiérrez) mostren que els treballadors i elpoble comprenen de manera instintiva el perill que suposa deixar el poder dels contrarevolucionaris intacte. En aquesta ocasió la mobilització massiva del poble, encara quedesarmat i sense una direcció que proposés un pla d'acció per a prendre elcontrol dels punts vitals de l'economia i la societat, va bastar. Però lapròxima vegada pot no ser així. Els enemics de la revolució ciutadana dintre ifora d'Equador seguiran conspirant i intentaran més prompte que tard tornar al'atac però preparant-ho millor.

 El primer pas ha de ser depurar l'exèrcit i la policia i empresonar a tots els participants i responsables del cop. Però no només això. Els treballadors han de tenir armes per a poder defensar el govern, única garantia que l'exèrcit es posi del costat del poble.Al mateix temps han de conformar comitès de defensa en tots els centres detreball, universitats, escoles i barris, coordinar-los local, regional inacionalment per a combatre qualsevol nou intent colpista i paralitzarl'aparell estatal, que tractaran d'utilitzar novament contra el govern de Correai el poble. Com dèiem els marxistes de la CMR en l'article escrit immediatament que es va conèixer la primera sospita de cop "aquests esdeveniments podenser l'inici d'un nou cop contra la revolució a Amèrica Llatina. Tenim la confiança que la mobilització i la lluita de la classe treballadora equatoriana desbarataran els plans de la dreta i l'imperialisme"