El dilluns 21 de setembre a les 11 del matí es va confirmar que Mel Zelaya, el president legítim d'Hondures, estava a la capital Tegucigalpa, allotjat a l'ambaixada brasilera. El president Zelaya va fer una crida a la població perquè sortís a protegir-lo i desenes de milers han respost. Va ser enderrocat per un cop d'estat militar perpetrat per l'oligarquia el 28 de juny i durant 86 dies els treballadors, camperols i joves, el poble d'Hondures, han mantingut una lluita heroica contra el cop enfrontant-se a la repressió, als assassinats selectius, a les detencions massives i al bloqueig dels mitjans de comunicació. Només la resistència de les masses, dirigides pel Front Nacional de Resistència Contra el Cop, va fer possible la tornada de Zelaya al país el 21 de setembre. Ni les maniobres diplomàtiques, ni la pressió dels diferents organismes internacionals (que en el millor dels casos ha estat tímida) sobre el règim.
La tornada de Zelaya va prendre el règim totalment per sorpresa. Primer van negar les notícies que el president havia tornat al país. Però les imatges d'ell a l'ambaixada brasilera ja s'havien publicat en els mitjans de comunicació de tot el món. Milers s'han congregat als afores de l'ambaixada i Zelaya s'ha dirigit a la multitud amb el crit de batalla: " Pàtria, restitució o mort! " Durant més de cinc hores no hi va haver resposta oficial del règim de Micheletti. A les 5 de la tarda hora local, Micheletti va donar una roda de premsa, envoltat per representants de la classe capitalista i va exigir que el Brasil lliurés a Zelaya per portar-lo a judici. Ell ja havia anunciat un toc de queda des de les 4 de la tarda fins a les 6 del matí del dia següent (que després va ampliar fins a les 6 de la tarda de dijous). Això va provocar pànic i els treballadors del sector públic i privat van abandonar els seus llocs de treball i van tornar a les seves llars.
El règim està clarament intentant utilitzar la repressió per detenir el moviment. Les forces armades en una declaració separada van anunciar que defensarien l'"ordre constitucional" (és a dir, el cop il·legítim), "fins i tot si això significa pèrdues de vides". S'ha desconnectat la xarxa de telefonia mòbil, les emissores de ràdio de l’oposició han estat tancades i han deixat d'emetre, l'exèrcit ha pres els quatre aeroports del país i els ha tancat.
Però l'entusiasme creat per la tornada de Zelaya després de 86 dies de resistència de masses no es pot aturar amb la repressió. És probable que estiguem presenciant els últims dies del cop. A finals de la tarda una massiva multitud de 50.000 persones, desafiant el toc de queda, ja s'havia reunit als voltants de l'ambaixada brasilera i Zelaya s'estava reunint amb els dirigents de la resistència. L'ambient era de joia i els carrers eren plens de celebracions. Al barri obrer de Kennedy, 3.000 persones també van desafiar el toc de queda, manifestant-se fins a mitja nit. Escenes similars s'han repetit per tot el país.
Tanmateix, s'ha de posar una nota d'advertència. La lluita no ha acabat. Els colpistes encara estan en el poder i controlen l'aparell de l'estat (inclòs l'exèrcit i la policia). Si el cop és enderrocat per una insurrecció popular ha de perdre molt i per tant recorreran a mesures desesperades per mantenir-se en el poder.
D'altra banda, sectors de l'oligarquia i sobre tot l'imperialisme nord-americà ràpidament intentarà arribar a un acord negociat, per salvar el que puguin. Washington ja ha insistit que la sortida és l'"Acord" de San José, que com hem explicat, lligaria de peus i mans a Zelaya i dóna a l'oligarquia el que volia aconseguir a través del cop. Ha de ser rebutjat! No hi ha d'haver amnistia per als colpistes. La voluntat del poble s'ha d'expressar democràticament en unes eleccions lliures i democràtiques a una Assemblea Constituent Revolucionària, no les eleccions manegades preparades per al 29 de novembre pels colpistes.
S'ha convocat una reunió d'emergència de l'OEA per discutir els esdeveniments, s'ha aprovat una resolució reafirmant l'Acord de San José. No obstant això, tant Nicaragua com Veneçuela van votar en contra i van manifestar la seva protesta. L'ambaixador nicaragüenc va dir que havia parlat amb Zelaya i que aquest també rebutjava l'acord de San José, que anteriorment havia acceptat. Això és correcte i ha de ser aplaudit. Altres governs llatinoamericans haurien de pressionar per seguir la mateixa línia (començant per Bolívia, El Salvador i l'Equador).
En les pròximes hores podem esperar frenètiques negociacions per salvar la legalitat capitalista i els caps dels colpistes més destacats i els seus seguidors de la classe capitalista, combinat amb intents de dissoldre el moviment amb repressió.
Les masses han donat l'últim cop al règim. El Frente Nacional ha fet una crida per a una manifestació nacional a la capital que podria ser molt més gran que la manifestació històrica de principis de juliol quan Zelaya va intentar tornar amb avió. Això hauria d'anar acompanyat per una vaga general amb ocupacions dels centres de treball. Els treballadors s'han de convertir en els amos de la situació. Si el règim apaga les emissores de ràdio, els treballadors han de tornar a encendre-les. Si el règim talla la cobertura dels telèfons mòbils, els treballadors de telecomunicacions l'han de restaurar. Els sindicats de professors ja han convocat una vaga que començarà dimarts al matí. Els comitès de veïns, locals i regionals del frente han de prendre el control de la situació i coordinar les seves accions a través de representants elegits democràticament, així es pot crear un poder alternatiu al de l'il·legítim règim colpista.
S'hauria de fer una crida clara a les files de l'exèrcit i a la policia perquè es neguin a complir les ordres. Zelaya ja els ha demanat que tornin les seves armes contra els seus oficials. Això ha de ser recolzat per la pressió de les masses als carrers i fora dels barracons militars. Alhora, el moviment s'ha de defensar contra les provocacions i la repressió. S'han aixecat barricades als afores de l'ambaixada brasilera. També s'haurien d'organitzar esquadrons armats de defensa.
Les pròximes hores seran decisives. La correlació de forces és del costat de les masses. Poden donar l'últim cop al règim colpista i començar la construcció d'un nou règim polític basat en l'organització de les masses. Una assemblea constituent revolucionària convocada sota l'autoritat del Frente Nacional de Resistencia és la manera de poder satisfer les aspiracions de les masses.
No al cop d'estat!
Vaga general, manifestació a Tegucigalpa i insurrecció popular!
Per una assemblea constituent revolucionària!
