El darrer 12 de febrer es va dur a terme la manifestació “Vibra Mèxic”, raquítica concentració convocada pel govern del PRI, els seus aliats polítics, i alguns suposats intel·lectuals, per a suposadament “protestar” contra Trump. Aquells que durant anys ens han acusat de violents, de violar el dret de la ciutadania al lliure trànsit quan per les nostres protestes es veu alterada la seua afable quotidianitat i fins i tot ens anomenen ganduls per marxar, es van embolicar en la bandera nacional per a intentar convèncer-nos que explotadors i explotats estem al mateix vaixell. Però el fracàs de la marxa demostra que la classe treballadora i la joventut de Mèxic sap molt bé quins són els seus enemics i quins els seus aïllats.
De forma oportunista i descarada una capa d’intel·lectuals reformistes i de dretes, empresaris i polítics, ocultant-se amb la seua descarada disfressa de ciutadans, van impulsar aquesta marxa per a “defensar Mèxic” davant les mesures polítiques, econòmiques i discursives de Donald Trump. Encara que existeix un descontent real i molt marcat contra el president d’EUA, la majoria dels treballadors i la joventut no vam fer cas d’aquesta convocatòria per farsant i miserable. La classe empresarial pretenia repetir l’assistència a la “Marxa blanca” convocada l’any 2004; per als treballadors i joves, però, aquests 13 anys no han passat de llarg: hem après que el govern i els empresaris que diuen defensar Mèxic de la violència i corrupció, i de Trump, són els mateixos que apliquen les mesures més atroces contra els treballadors en les fàbriques, en el camp i centres de treball, i sempre s’han mostrat com a majordoms servils dels interessos de l’imperialisme nord-americà.
El descontent real i legítim que els explotats i explotades de Mèxic manifestem contra Trump, és el mateix rebuig que tenim contra el nostre govern assassí, corrupte i lladre. La mateixa classe que ara crida a marxar contra el govern nord-americà i en defensa dels connacionals i els seus drets democràtics als EUA, són els mateixos que han recolzat, solapat i aplaudit al llarg de dècades totes les mesures del Règim contra els treballadors mexicans en matèria laboral i social i també recolzant la repressió oberta i directa.
No està de més dir que aquests mateixos convocants s’han vist beneficiats pels acords comercials amb Nord-Amèrica, i sols ara que la política proteccionista de Trump amenaça els seus negocis salten a la palestra de la mobilització en defensa dels seues interessos més mesquins i emparant el govern que els ha ajudat a aconseguir aquests beneficis.
Els treballadors diem fort i clar: No ens enganyen! La seua defensa de la Pàtria és la defensa dels seus interessos empresarials i capitalistes, la seua defensa patriòtica és emparar un govern assassí, empresarial i el principal causant de que 34 milions de treballadors mexicans visquen als EUA. Si la seua defensa fóra legítima, per què no els vam veure marxant i mobilitzant-se en defensa de PEMEX i contra la seua privatització, a favor dels mestres i contra la reforma educativa que, entre unes altres coses, privatitza l’ensenyament i acomiada docents; per l’aparició amb vida dels companys normalistes d’Ayotzinapa? Quan els hem vist marxar amb les mares i familiars dels milers dels milers de dones desaparegudes recorrent el país des de Ciudad Juárez fins a Ciutat de Mèxic, quan convocar a les manifestacions contra les mineres canadenques i nord-americanes que expropien les terres dels nostres pobles indígenes i camperols, segrestats i maltractats al nostre país, quan repartir menjar als migrants en la Bestia o recolzar-los en les fronteres? Mai! sols silenci i condemna.
Però, oh, sorpresa! Sembla que tot això és nou per a aquests “ciutadans” que van marxar de forma còmoda els carres del DF: gorra, ulleres fosques i sabatilles esportives de marca, un recorregut de només uns 3 kilòmetres, distància que fills d’indígenes i camperols han de cobrir tots els dies per tal d’anar a la seua escola més propera. Quina fatiga per a aquells que en un dia assolellat deixen els seus confortables cotxes per a defensar el TLC i tots els acords que esclavitzen el poble del seu amat Mèxic!
Cal que la joventut i la classe treballadora alcem la resistència contra el govern de Trump i ens solidaritzem amb els treballadors nord-americans al mateix temps que lluitem contra el govern de Peña. No hem de permetre que la falsa defensa de la Pàtria ennuvole la nostra vista i ens impedeixi veure els nostres vertaders enemics tant nacionals com estrangers. Els treballadors som internacionalistes, els atacs que estan patint els companys nord-americans són el complement dels que nosaltres en Mèxic estem vivint dia a dia, la classe que els explota és la mateixa que ens explota a nosaltres. Cal alçar la bandera de la unitat amb els treballadors i camperols pobres i no amb els empresaris o intel·lectuals que al llarg de la història han demostrat estar a l’altra banda de la barricada. Alcem un programa d’independència de classe front a la burgesia ja siga nacional o estrangera, continuem les mobilitzacions, estenent-les i impulsant la unitat en línies de classe i no nacionalistes. En qualsevol part del món els treballadors som els mateixos, en qualsevol part la burgesia és l’enemic.
Peña i Trump el mateix enemic.
Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes.
