El 14 de gener, després de gairebé dos anys de negociacions infructuoses, més de 33.000 professors de 900 escoles públiques de Los Angeles van iniciar una vaga per exigir millores en les seves condicions laborals i defensar l'educació pública de la ciutat.

Aquell dia, més de 50.000 professors, personal escolar, pares i estudiants es van manifestar per la ciutat, i durant les sis setmanes que ha durat la lluita milers de professors s'han reunit diàriament en assemblees. En els piquets han participat 10.000 persones -no només professors, també la resta de la comunitat educativa- i s’han mantingut ferms i units a les portes dels col·legis.

La vaga va ser convocada pel Sindicat de Professors de Los Angeles, sent la primera vaga de professors a la ciutat en els últims trenta anys. Els treballadors exigien un increment salarial del 6,5%, augment de les plantilles de professors i personal de suport, bibliotecaris, infermeres i consellers, reducció de la ràtio d'alumnes per classe... Però la vaga anava més enllà de les demandes purament sindicals, els professors exigien la limitació de les "charters school", les escoles concertades.

Prou privatització

La proliferació de l'ensenyament concertat és una epidèmia a tot el país. Durant l'última dècada s'ha convertit en un negoci molt lucratiu i en una font de beneficis per als empresaris privats. Només a Los Angeles cada any la concertada arrabassa 600 milions de dòlars a l'escola pública, a més de les exempcions fiscals i altres ajudes similars que rep tant de l'administració federal com a nivell de cada estat. El 2015 el diari Los Angeles Times va tenir accés a un informe on es descrivien els plans de recaptació de fons per a aconseguir que en un futur proper el 50% dels estudiants de la ciutat assistissin a escoles concertades.

Finalment es va arribar a un acord que recull conquestes tangibles per al professorat i que va ser ratificat pel 81% dels afiliats. Inclou un augment salarial del 6%, un 3% amb caràcter retroactiu per a l'últim any escolar i un altre 3% més aquest nou any. Augmenta significativament el nombre de bibliotecaris, consellers i infermers, redueix la mida de les classes i aconsegueix que s'elimini l'anomenada Secció 1.5, utilitzada fins ara per augmentar la ràtio de les classes en casos d'emergència. A més, l'administració de la ciutat es compromet a crear trenta noves escoles comunitàries i a augmentar el finançament de l'educació pública.

El triomf dels professors de Los Angeles és un revés per als coneguts "reformistes" de l'educació i els seus plans de privatitzar i desmantellar l'educació pública.

Aquesta lluita no és un fet aïllat, tot i que sí que ha estat la més gran i important des que al Març de 2018 es va iniciar la rebel·lió del professorat a Virgínia Occidental i s'estengués a altres estats. Aquestes vagues s'han convertit en un pol d'atracció, en un exemple per a la classe treballadora i han demostrat que només amb una lluita decidida i massiva és possible defensar els nostres drets.