Article publicat per Socialist Alternative a l'Abril del 2018

El caos en l'administració Trump ha donat un nou salt, al mateix temps que les vagues de professors s'estenien per tot el país i que les eleccions de meitat de mandat condicionaven la situació política per al proper període. Trump ha netejat la Casa Blanca no només dels racistes d'Steve Bannon i Reince Priebus, la facció republicana majoritària, sinó també de la seva pròpia família. El Cap de Gabinet John Kelly i el fiscal general, el reaccionari Jeff Sessions, podrien ser els propers dos càrrecs a la corda fluixa. Trump està consolidant el seu propi control sobre el règim, fent-lo encara més propens a canvis polítics bruscos basats en els capricis autoritaris del mateix president.

John Bolton, un bel·licista de dretes, ha entrat en escena, el que implica una estratègia que entra en contradicció amb la postura majoritàriament aïllacionista de Trump sobre política exterior que va defensar durant la seva campanya al 2016. Trump només és políticament conseqüent sobre un parell de coses, la seva inconsistència i el seu desig de control. És presa dels escàndols i d'una estreta investigació impulsada per Mueller. Mentrestant, els republicans s'enfronten a una "onada blava" demòcrata a les eleccions de mig mandat al Novembre, que probablement els hi atorgui el control de la Cambra i possiblement del Senat. Alts representants republicans de la Cambra estan saltant d'un vaixell que s'enfonsa i la retirada de Paul Ryan, de 48 anys, és només l'últim exemple d'aquests abandonaments.

Tot i que la direcció del Partit Demòcrata no està construint i impulsant mobilitzacions contra l'agenda de dretes del Govern, milions de persones no estan d'acord amb "esperar fins al Novembre" per a lluitar contra els republicans. Els professors a West Virginia, Kentucky i Oklahoma s'han declarat en vaga, sovint sense l'ajuda dels seus dirigents sindicals, i Arizona i possiblement Colorado siguin els següents estats que segueixin aquest camí. Els estudiants estan sortint als carrers contra la violència de les armes i al mateix temps estan furiosos a l'enfrontar-se a un futur amb una educació cada vegada més deteriorada, deutes universitàries, increments constants dels costos de l'habitatge, llocs de treball amb salaris de misèria, discriminació i destrucció mediambiental.

La lluita dels professors marca el camí a seguir

Després de molts anys amb xifres històricament baixes de vagues, el moviment obrer està tornant a despertar. Els professors estan marcant el camí després d'anys i anys de retallades pressupostàries, privatitzacions, desmantellament i constants atacs als sindicats i la seva criminalització per part dels grans mitjans de comunicació corporatius. L'onada actual de vagues, sovint organitzades des de baix sense la iniciativa dels dirigents sindicals, amenaça amb estendre's. Necessitem un moviment sindical més fort de cara a revertir els atacs contra els nostres nivells de vida, i les vagues seran un instrument essencial per a fer front a un capitalisme en crisi i als plans d'uns polítics que apareixen com a simples titelles al servei de la classe multimilionària.

No hem d'oblidar que la crisi que viu l'educació pública no va començar amb Trump. Els líders locals, estatals i nacionals del Partit Demòcrata van finançar molt per sota de les seves necessitats l'educació, van establir proves acadèmiques selectives desorbitades i van tractar de deixar fora de joc als sindicats. L'"Alcalde de l'1%" Rahm Emanuel a Chicago és l'exemple més clar d'aquestes polítiques. La lluita del professorat porta anys en peu i marca el camí a seguir per a un moviment obrer que massa sovint es nega a lluitar quan s'enfronta a atacs contra els drets dels treballadors, com ara passa amb la imminent doctrina Janus aprovada pel Tribunal Suprem, que establirà el "dret a treballar" amb pitjors condicions en el sector públic a nivell nacional.

Aquestes vagues poden ser un punt de partida per a una rebel·lió generalitzada de la classe treballadora, tot i que aquesta doctrina Janus pugui fer mal al moviment sindical, com ja va succeir a Wisconsin després de les lleis antisindicals aprovades en l'esmentat Estat pel republicà Scott Walker. Com ja va passar amb la recrudescència dels conflictes laborals durant els anys 70, milers de joves activistes d'altres lluites estan dirigint-se i recorrent als sindicats. En aquell moment van tenir l'experiència del moviment Black Power, la lluita per l'alliberament de les dones, i el moviment contra la guerra del Vietnam, traient, fruit d'aquestes lluites, conclusions socialistes, i mirant cap a la classe treballadora com la força decisiva per el canvi. Avui, els joves s'han agrupat al voltant d'Occupy, Black Lives Matter, el nou moviment feminista, la campanya de Bernie Sanders i les lluites contra Trump amb desenes de milers d'activistes organitzats a Socialistes Democràtics d'Amèrica.

Les idees socialistes i l'organització al voltant de les mateixes han estat factors clau en cada ressorgiment del moviment obrer que ha tingut èxit en la història dels Estats Units, i aquestes lluites han estat a més a més fonamentals de cara a millorar els nivells de vida i els drets laborals que hem aconseguit conquerir. Les grans empreses capitalistes i els polítics al seu servei han intentat retardar aquests èxits històrics durant dècades. Però a mesura que es desenvolupi una nova onada de la lluita de classes, les idees socialistes entorn la solidaritat, la lluita i la necessitat d'actuar amb independència política per part de la classe treballadora, augmentaran amb cada batalla que sigui guanyada. La lluita dels professors també assenyala la necessitat d'adoptar tàctiques flexibles per a organitzar als treballadors, de construir un major suport a la comunitat i entre el conjunt de la classe treballadora, i de considerar la necessitat de la lluita política contra els dirigents sindicals que es neguen a lluitar contra els patrons i contra els polítics que els hi serveixen.

La propera "Onada Blava" demòcrata

La renúncia de Paul Ryan és només un senyal que probablement els demòcrates obtinguin importants victòries a les eleccions de Novembre. No obstant això, hi ha corrents oposades a aquesta "onada blava" demòcrata, els manipulables districtes gerrymandered, la base incondicional de Trump que encara li dóna suport, i la possibilitat que s'imposi l'apatia entre votants demòcrates ja que la naturalesa pro-capitalista dels democràtes els impedeix mobilitzar la gent al voltant d'un programa de canvi real que els entusiasmi. No obstant això, donants republicans rics estan abandonant les candidatures a la Cambra de Representants per a intentar "aturar l'hemorràgia" al Senat enmig de la retirada de multitud de republicans.

Els socialistes simpatitzem amb el desig que té molta gent d'utilitzar les eleccions de Novembre per a donar un fort cop a la dreta. Desgraciadament, els dirigents demòcrates no han fet moviments decisius de cara a expulsar al feble règim de Trump del poder i van trair als joves immigrants acollits al programa DACA arribant a un acord pressupostari amb els republicans. També van ser ells els que van obrir la porta al populisme de dretes de Trump aplicant durant anys polítiques pro-capitalistes. Necessitem enfortir les nostres lluites des de baix per a obtenir victòries efectives contra les polítiques republicanes.

De cara a construir una alternativa per a la classe treballadora creiem que és important donar suport a les potents campanyes de l'esquerra independent com la de Tim Canova a Florida, que es postula per al Congrés contra la presidenta del DNC (Comitè Nacional Demòcrata) Debbie Wasserman Schultz, i la de Gayle McLaughlin que aspira a sotsgovernadora a Califòrnia. Els Socialistes Demòcrates d'Amèrica haurien de construir activament aquest tipus de campanyes com a part d'una estratègia electoral audaç que serveixi per a avançar en la lluita per un partit obrer de masses i per un canvi socialista. Alhora, hauríem de debatre i treballar amb els partidaris de candidats demòcrates populistes com Cynthia Nixon a Nova York per a debatre quin tipus de programa i quin moviment és necessari per a derrotar la classe multimilionària.

Si els demòcrates acaben obtenint el control del Congrés, o fins i tot només de la Cambra de Representants, es transformarà substancialment el terreny polític i ja no podran dir que les seves "mans estan lligades" de cara a frenar de manera efectiva les polítiques de Trump. Haurem aleshores d'intensificar les mobilitzacions als carrers, als centres de treball, als campus i a les comunitats per a obligar-los a actuar de manera contundent contra Trump.

L'aparell de l'Estat amenaça Trump

La investigació de Mueller i el llibre de Comey han portat a que Trump embogeixi tant a Twitter com a la vida real. La seva personalitat d'aspirant a dictador l'exposa a poder cometre errors, sent possible que acomiadi Mueller, el que provocaria protestes massives a tot el país que podrien desestabilitzar el seu govern.

Trump és indubtablement un corrupte, un racista, un masclista i una amenaça per als treballadors i els oprimits. Estem a favor de fer-lo fora juntament amb les seves polítiques. Alhora, els socialistes assenyalem que l'FBI és una institució repressiva amb un llarg historial d'atacs a l'esquerra i particularment a dirigents i activistes negres. També hem assenyalat en repetides ocasions que va ser la debilitat de Clinton i els demòcrates, no la interferència russa, el que va permetre el triomf de Trump.

Si Trump acomiada Mueller, els socialistes haurem de participar en les protestes que es produeixin, que probablement serien històriques per la seva magnitud i contundència. Defensaríem, a diferència dels líders demòcrates, que les protestes han d'implicar fer tot el possible per a derrotar Trump, inclosa la desobediència civil, les vagues i les ocupacions. Els socialistes també proposaríem que aquest potencial del moviment contra Trump plantegi reivindicacions a favor dels treballadors, un salari mínim de 15 dòlars/hora, fons suficients per a l'educació i atenció mèdica garantida. Trump podria no ser prou impulsiu per a acomiadar Mueller i desencadenar una crisi social, però certament no està per sobre dels seus arravataments i dels seus incomprensibles errors.

Un exemple és que Trump ha llançat els primers trets en una potencial guerra comercial amb la Xina que, si s'intensifica, podria arrossegar a l'economia a una recessió. La feble recuperació actual és una de les raons clau per la qual la base més sòlida de Trump encara no l'ha abandonat, però això pot canviar si l'economia col·lapsa. Les amenaces aranzelàries de Trump i les respostes de l'"ull per ull" de la Xina ja han fet tremolar als mercats internacionals i podrien amenaçar la indústria agrícola i automobilística als EUA. Això demostra, una vegada més, que les promeses de Trump sobre la possibilitat que el capitalisme pugui "portar de tornada els llocs de treball perduts" són retòrica buida i que sota aquest sistema no hi ha sortida a la crisi que el mateix sistema va generar.

No podem esperar fins a les eleccions de Novembre, necessitem un programa socialista que pugui vincular ja totes les lluites que s'estan succeint. Els socialistes hem de treballar per a reconstruir el moviment obrer i donar passos cap a un partit de la classe treballadora que lluiti per la propietat pública i democràtica de les grans corporacions capitalistes que dominen les nostres vides.

Per què els socialistes ens oposem al bombardeig a Síria?

Desesperat per trobar una distracció respecte als problemes nacionals, Trump va ordenar el bombardeig de Síria, unint-se així a altres caps d'Estat de dretes, de la Gran Bretanya i França, implicats ja en la batalla, i amenaçant amb provocar una guerra més extensa a l'Orient Mitjà. El brutal règim de Bashar al-Assad ha comès horribles atrocitats i crims de guerra, però no hem de confiar que Trump o les classes dominants occidentals tinguin presents els interessos dels civils sirians quan bombardegen Síria posant com a excusa l'ús d'armes químiques per part d'Assad. Alhora, les potències occidentals no tenen cap problema en donar suport a la miserable dictadura de l'Aràbia Saudita quan aquesta serveix als seus propis interessos, com ara passa amb els bombardejos saudites que ha portat la fam al Iemen. L'Orient Mitjà està ple de divisions i amenaces de conflicte. L'Estat israelià ha estat particularment bel·ligerant en els últims temps, disparant contra manifestants palestins desarmats i bombardejant posicions iranianes a Síria. La casta reial saudita dominant també vol impulsar la guerra amb l'Iran. D'altra banda, el brutal règim sirià d'Assad està fortament lligat a les classes dominants iraniana i russa.

El bombardeig de Síria no és només una política de Trump. Importants seccions de l'establishment nord-americà han donat suport aquesta acció, incloent Hillary Clinton i altres polítics demòcrates. La classe dominant nord-americana vol intentar reafirmar la seva autoritat i el seu poder militar a l'Orient Mitjà i internacionalment, ja que estan perdent influència a tot el món en favor de la Xina, Rússia i potències regionals com l'Iran.

Alhora, arribats a aquest punt, la classe dominant no vol una guerra més àmplia a l'Orient Mitjà, temorosa de com això podria afectar les inversions de les multinacionals i per a l'oposició interna massiva a EUA a una major participació militar. No obstant això, recolzant-se en un Trump impredictible i indisciplinat, estan disposats a arriscar-se precisament a aquest possible resultat de cara a reafirmar el seu poder i tractar de portar al règim rus en particular a una taula de negociació de cara a trobar una "solució" per a Síria més favorable al capitalisme occidental, encara que molt lluny d'enderrocar la dictadura d'Assad.

Els treballadors de tot el món volen pau, estabilitat i un futur digne. Ni l'imperialisme rus ni el nord-americà, ni els règims reaccionaris de l'Orient Mitjà poden oferir cap solució, excepte un conflicte permanent. Els socialistes defensem la unitat de treballadors, pobres i joves en lluita contra aquesta creixent crisi de guerra i pobresa al cor del propi capitalisme. Exigim que totes les potències imperialistes, inclosos els EUA, Rússia, Iran i Turquia, retirin les seves forces militars. Si bé les protestes contra la guerra són actualment petites, l'amenaça d'un conflicte cada vegada més gran i creixent ens interpel·la per a començar a establir ja les bases per a un moviment massiu contra la guerra.