Publiquem aquest article la setmana següent a les vagues a les escoles a tots els Estats Units en solidaritat amb els estudiants de Parkland, Florida. Centenars d'estudiants dels instituts van anar a la vaga i es van manifestar a Florida, Maryland, Arizona, Illinois, Kentucky i Minnesota, estant previstes moltes més accions similars durant les properes setmanes. Els membres de Socialist Alternative van escriure l'article el 21 de Febrer.
El 15 de Febrer, a Marjory Stoneman Douglas High School (Parkland), disset joves van ser abatuts a trets i molts més van resultar ferits en un cas més de la interminable successió de tirotejos en massa a escoles.
Durant els últims dies i setmanes, els supervivents s'han rebel·lat contra la indústria de les armes i els polítics que la controlen, reclamant que deixin de facilitar els assassinats en massa. Cinc anys i 239 tirotejos en escoles després de la massacre de Sandy Hook (anys durant els quals els polítics aliats al lobby de les armes sempre han utilitzat “oracions i bons desitjos”, en comptes d'abordar una seriosa discussió sobre la bogeria que suposa una societat plena d'armes, fins i tot armes automàtiques fabricades per a la guerra), la presa s'ha trencat gràcies a un grup d'estudiants indignats i plens d'energia.
Les protestes s'estenen a nivell nacional
Inspirats pels alumnes de Florida, múltiples manifestacions han tingut lloc al llarg del país, incloent mobilitzacions davant de la seu central de la principal organització del lobby de fabricants d'armes, l'Associació Nacional del Rifle (ANR).
Una marxa a Chicago, convocada amb prou feines amb dies d’antelació, va atreure al voltant de tres mil persones, sobretot dones, el diumenge 18 de Febrer. La crida de la plataforma contra els polítics que donen suport a l'ANR a "votar en contra" va ser substituït al carrer per una crida a “fer-los fora”. Aquest fet és clarament indicatiu de l'estat d'ànim d'una societat que no vol esperar a les eleccions de novembre. El camí a seguir ho estan marcant els estudiants. Els estudiants dels instituts d'avui en dia tenien deu, onze o dotze anys quan va succeir la matança de Sandy Hook al desembre de 2012. Aquests joves han crescut envoltats de simulacres d’atacs amb armes de foc i, tràgicament, aquests simulacres no han pogut salvar-los a molts d’ells.
Durant els propers dies hi ha programades més protestes: el dimecres 21 de febrer, els estudiants de les escoles de Broward County estan preparant una acció a l'hora del menjar; el 14 de març, l'organització nacional de la Marxa de les Dones ha cridat a coordinar una vaga d'estudiants i professors a les escoles de tot el país. També s'estan organitzant accions coordinades nacionalment pel 20 d'abril, aniversari dels tirotejos a l'escola de Columbine, així com una manifestació a Washington DC el 24 de març.
Els sindicats que representen els professors i altres treballadors de les escoles han hagut de donar suport a aquest moviment, fer una crida als seus membres perquè es mobilitzin al costat dels estudiants, fins i tot convocar vaga sempre que sigui possible. Les mobilitzacions han de créixer al voltant de reivindicacions concretes que incloguin la prohibició d'armes semiautomàtiques i altres mesures de protecció, el ple finançament dels serveis de les escoles públiques que ajuden a estudiants en situacions de crisi, i la desmilitarització de les nostres comunitats.
La violència amb armes
Els tirotejos en escoles són l'aspecte més terrorífic dels nivells epidèmics de la violència provocada per les armes als Estats Units, molt més grans que en qualsevol altra societat desenvolupada. Hi ha moltes raons darrere d'aquesta escalada de violència, però totes elles apunten a la salvatge història del capitalisme als Estats Units i de la brutal alienació i desigualtat que genera avui en dia. Els últims quaranta anys de polítiques neoliberals han provocat incessants atacs als avenços de la classe treballadora, la dona i la població negra. Aquests atacs s'han dut a terme sota l'administració tant del Partit Republicà com del Demòcrata. Amb el profund debilitament del moviment obrer i el creixement de la desigualtat, hem assistit a una pèrdua en les tradicions de l'organització col·lectiva i en la solidaritat, les quals són essencials per tirar enrere els atacs sobre la nostra societat.
Sent conscients que hi ha moltes raons legítimes per les que la gent pot voler tenir una arma en aquesta societat, incloent la protecció personal, des de Socialist Alternative ens preguntem si la situació actual defensa, d'alguna manera, els interessos de la classe treballadora. La successió de tirotejos en massa és suficient per demostrar que la prevalença d'armes en la societat nord-americana no és positiva per a la gran majoria de la població.
Però també rebutgem la idea que el monopoli de l'ús de les armes ha d'estar en mans de l'Estat. L'historial d'intervencions policials i militars no és altre que constants atacs a sindicats i organitzacions civils, espionatge, provocacions i, tal com hem vist en moltes ocasions, una gran facilitat de la policia per a disparar sospitosos desarmats, especialment població negra, sense cap conseqüència. Protestes pacífiques com el moviment Occupy Wall Street i altres manifestacions en contra de polítiques pro-capitalistes han estat atacades per la policia, la qual, a més a més, va infiltrar provocadors.
Quan les comunitats han explotat de ràbia en contra de la brutalitat policial, com a Ferguson, Baltimore, s'han desplegat equipaments militars; armament que, igual que les armes d'assalt, ha estat desenvolupat per a ser utilitzat en la guerra (tot i que, com a ex-militars de l'Iraq o l'Afganistan han assenyalat, hi ha moltes més traves per allistar-se a la guerra). Tant les manifestacions pacífiques com aquelles on s'ha destrossat algunes propietats han estat atacades, gasejades amb gas pebre, per uns subjectes que perseguien criminalitzar el dret a la protesta.
Però l'enorme nombre d'armes militars que estan disponibles als EUA suposen avui dia un clar perill per a la classe treballadora i el jovent. La majoria dels joves i treballadors estan d'acord en què necessitem establir límits raonables en el tipus d'armes disponibles, així com restriccions en la facilitat amb la qual persones amb un historial de violència o amenaces tenen accés a les armes.
Donem suport a les limitacions en l'accés a les armes i en el tipus d'armes disponibles, com una mesura de salut pública, encara que les mesures de control d'armes no resoldran els problemes de desigualtat, pobresa i alienació subjacents en el fons de la violència, i les mesures preses pel que fa a la restricció d'armes que ja estan en marxa suposaran una intervenció policial massiva difícil de suportar.
El paper de l'Associació Nacional del Rifle
És molt important apreciar que aquest moviment d'estudiants i professors no reclama tan sols restriccions en el tipus i en la disponibilitat de les armes de foc. Està clarament dirigit cap al lobby de les armes, especialment l'ANR, els fabricants d'armes i els polítics de dretes als quals donen suport. Molts dels atacs més durs van dirigits al president Trump. És un president que va ser recolzat amb entusiasme per l'ANR i que fomenta la intolerància, la qual cosa engendra violència; tota la seva administració justifica la violència i fins i tot durant els mítings de campanya va cridar a la violència contra aquells que li interrompessin.
La ANR és un lobby corporatiu multimilionari per a una indústria que, igual que altres contaminants o perilloses com les del tabac, l'amiant, el petroli, el carbó, el gas i els agroquímics, busca bloquejar la legislació i evitar mesures que podrien protegir l’ésser humà i el medi ambient dels seus productes, per tal de protegir els seus beneficis. Nosaltres no acceptem que l'existència de l'ANR estigui relacionada amb la protecció del dret a tenir armes. De fet, té un llarg historial pel que fa a promoure la repressió al moviment d'alliberament negre a través del control d'armes.
Com assenyalàvem en el nostre darrer article sobre la qüestió del control d'armes, l'ANR, que afirma comptar amb quatre milions de membres, "està impregnada d'una ideologia llibertària de dretes que promou una versió molt reaccionària de l'individualisme". Actualment és utilitzada en interès de la indústria armamentística i per mobilitzar pel "dret a les armes" com a forma d'encobrir a la dreta mentre aquesta continua amb la seva agenda política en contra de la classe treballadora (incloent l'oposició a l'avortament, a la immigració, etc.). Però hem de ser clars: mentre l'ANR i els seus defensors promouen la idea de ciutadans armats de forma individual, en comptes de milícies, part de la seva base, àmpliament armada, podria convertir-se en una força contrarevolucionària per a terroritzar activistes d'esquerra, treballadors en lluita, població negra, immigrants o membres de la comunitat LGTBIQ, com a força auxiliar de l'estat capitalista.
Una de les respostes més comunes de l'ANR a massacres com la de Las Vegas o el Baptisteri de Sutherland, o els tirotejos en escoles, és que la resposta als "nois dolents" armats és armar els "nois bons" fins a les dents . En una societat on la idea de solidaritat ha estat severament soscavada i en la qual l'individu se sent indefens, això ha tingut desafortunadament un efecte. A Florida, hi ha ara mateix un seriós debat sobre armar els professors durant les classes. Rebutgem aquesta mesura, que tan sols contribuiria a augmentar l'ambient de por i violència.
Un programa més ampli
Els estudiants estan apuntant correctament a Trump i l'ANR, dient "si no pots resoldre aquest problema hauries treure't del mig". Correctament assenyalen la influència corrupta dels diners de les empreses. Però això es pot aplicar no només als republicans, sinó també als demòcrates. Els demòcrates i els seus aliats, naturalment, intentaran capitalitzar el descontentament i tornar-lo a favor de cara a les eleccions de novembre. Però hem d'insistir que l'única forma d'acabar amb Trump i la dreta és construint un ampli moviment de masses que es basi en un programa que expressi les necessitats de la gent comuna. La rebel·lió del jovent contra la violència i la corrupció política pot ser l'espurna que revifi el moviment.
La plataforma Women 's March Youth Empower va cridar a una vaga de disset minuts el 14 de març per part d'alumnes i professors i va declarar: "el Congrés ha d'actuar per mantenir-nos fora de perill i aprovar una reforma de les lleis sobre les armes que abordi la crisi de salut pública a causa de la violència ". Aquesta és una bona fórmula perquè va més enllà del simple control d'armes: assenyala la necessitat de comptar amb més recursos a les escoles per tractar persones amb diversos problemes.
Cada vegada hi ha més documentació sobre els errors comesos pels serveis socials i sistemes de salut mentals en relació al tirador, Nikolas Cruz, i l'ajuda que va necessitar durant el seu creixement. Va ser diagnosticat amb un retard en el desenvolupament quan tenia quatre anys i va ser identificat moltes vegades per l'escola i serveis de benestar infantil com algú que necessitava ajuda. Això va a l'essència de la ideologia dominant als EUA, la generació d'una societat alienada i insolidària, els caps empresarials promouen la idea de "bastar-se un mateix" per emmascarar els seus propis interessos, obtenir benefici a qualsevol cost.
Els joves de Parkland i els seus pares tenen dret a exigir el poder anar a l'escola fora de perill de l'horror. Els joves 'dreamers' tenen dret a estar fora de perill de deportacions; les dones joves tenen dret a ser lliures d'assetjament sexual; els joves negres tenen dret a estar fora de perill de la brutalitat policial. A través d'una lluita col·lectiva de masses, podem enderrocar el govern de Trump i obtenir reformes reals. Però haurem d'anar més enllà i eradicar el sistema capitalista que tan sols genera horror.
Un programa socialista per a la seguretat a les escoles inclouria les següents reivindicacions:
- Construir, estendre i incrementar el moviment incloent vagues massives, protestes i ocupacions.
- Mantenir la prohibició d'armes automàtiques de la Llei d'Armes de Foc de 1934, i la seva extensió a les armes militars semiautomàtiques com l'AR-15, que va ser utilitzat en Columbine, Sandy Hook, Sant Bernardino, Las Vegas, Parkland i altres casos de tirotejos en massa (aquestes armes van ser prohibides el 1994, però només durant deu anys).
- Restaurar la prohibició de tambors de gran capacitat i d'altres modificacions que augmenten el rendiment de les armes.
- Comprovar les circumstàncies personals i de l'entorn de qualsevol possible comprador, i un període d'espera abans de qualsevol venda d'armes, acabant amb el buit legal; tot i que les negacions de venda a causa d'això han de ser per una bona raó (per exemple, violència domèstica), i han d'estar subjectes a un control democràtic. Prohibir la venda a qualsevol que hagi tingut una condemna significa, en la pràctica, excloure una gran part de la classe treballadora negra. Si més no, hauria d'existir un procediment específic en la comprovació de les circumstàncies i l'entorn.
- Desmilitaritzar la policia i les escoles públiques. Les escoles han de tenir un comitè elegit democràticament que asseguri la seguretat i el benestar de tots els empleats, estudiants, pares i mares. Aquests comitès haurien de supervisar totes les mesures relacionades amb salut i seguretat, incloent la total finançament de treballadors socials i serveis d'orientació i teràpia, així com el poder per decidir quines mesures físiques es necessiten per protegir els estudiants i al personal.
- Fer fora a l'ANR i al Cos d'Entrenament d'Oficials a la Reserva (CEOR) de les nostres escoles; Nikolas Cruz va ser entrenat per disparar en un programa de l'ANR finançat amb 10.000 dòlars de subvenció. La ANR és una organització del lobby de la gran indústria armamentística i no se li pot confiar programes de "seguretat armamentística". Com passa amb el CEOR, aquests programes s'utilitzen per propugnar idees falses (per exemple, el CEOR adoctrina als nens perquè creguin que "Amèrica mai ha perdut una guerra"), que no haurien de ser part de l'educació pública. Els programes que ensenyin seguretat armamentística o punteria necessiten estar sota el control democràtic d'una junta escolar elegida, o alguna forma de control sindical.
- Finançar de manera total serveis socials que incloguin orientadors i psicòlegs a les escoles. Com l'art, la música o les biblioteques, no es tracten d'un luxe, sinó que han de ser part d'un sistema educatiu que se centri en les necessitats dels éssers humans.
- Un programa d'ocupació massiva, un salari mínim federal de 15 dòlars l'hora i altres mesures anti-austeritat, i un sistema de sanitat públic que prioritzi els problemes relacionats amb la salut mental, serien grans passos per a crear una societat més sana i menys violenta.
Propugnem qualsevol mesura que pugui reduir el nivell de desigualtat en la societat i que pugui desmantellar el racisme institucional, però insistim que, en definitiva, tan sols acabant amb el capitalisme podrem crear una societat justa i igualitària.