Les eleccions presidencials nord-americanes del proper 8 de novembre marcaran una nova etapa en la profunda crisi que viu EUA des de fa anys. Vénen precedides per les eleccions primàries més polaritzades de les últimes dècades: en el front republicà amb la candidatura ultradretana de Donald Trump i en el demòcrata amb la de Bernie Sanders, impulsada per la mobilització de desenes de milers de persones.

Les convencions republicana i demòcrata s'han celebrat enmig de tensions i protestes massives i el resultat d'ambdues ha estat l'elecció dels dos candidats més impopulars de la història, el 70% de la població rebutja a Trump i el 55% a Clinton. Segons una enquesta de Post-ABC, el 57% no vol votar a cap dels dos.

La "llei i l'ordre" de Trump

El discurs de Trump en la convenció nacional republicana es va centrar en la defensa de la "llei i l'ordre" atiant la histèria contra els immigrants i el terrorisme, combinat amb missatges populistes defensant als "oblidats" per la crisi.

Com hem analitzat en articles anteriors, al marge del personatge estrafolari, i que un sector dels capitalistes nord-americans ho vegi com un perill i hagi decidit recolzar públicament a Clinton, Trump representa a un sector important de la classe dominant que enyora els temps on l'imperialisme nord-americà dominava el món, que està terroritzada per la creixent mobilització social i el sentiment anticapitalista arrelat ja en una part important de joves i treballadors, ha triat el camí de l'autoritarisme i la repressió per fer front al moviment de masses i recuperar el control al món. Encara que Trump sigui derrotat en les eleccions aquesta tendència no desapareixerà, ha posat les bases per a un futur moviment amb tints feixistes i xovinistes a EUA.

D'altra banda, en els últims mesos ha quedat més al descobert l'antidemocràtic sistema polític nord-americà i l'autèntica naturalesa del Partit Demòcrata. Uns dies abans de la Convenció Nacional Demòcrata, celebrada entre els dies 25 i 28 de juliol, wikileaks va publicar documents i correus electrònics del Comitè Nacional del partit que demostraven el frau comès en les primàries i com l'aparell demòcrata estava disposat a tot per evitar la victòria de Sanders.

Així, aquesta convenció ha estat la més turbulenta que es recorda, tant dins de la reunió, on els delegats de Sanders van expressar el seu malestar per les maniobres del partit esbroncant el nom de Clinton cada vegada que s'esmentava, com fora, amb milers de seguidors manifestant-se diàriament pels carrers de Filadèlfia.

Una oportunitat desaprofitada

Malgrat que Sanders havia anunciat el 12 de juliol el seu recolzament a la candidatura d'Hillary Clinton, el fet que renunciés a la votació de la seva candidatura, permetent així que Clinton fos triada per aclamació en la convenció, va provocar un gran malestar entre els seus seguidors i que una bona part dels seus delegats abandonessin la reunió. Una de les coses que major irritació va provocar va ser la presentació de Clinton com una candidata que "defensa els interessos de tots els treballadors", després de mesos insistint que era la candidata de les grans empreses i de Wall Street.

L'aval polític de Sanders a Clinton i la seva renúncia a presentar-se a les eleccions presidencials ha estat un greu error. Sanders hauria d'haver mantingut la seva oposició frontal a Clinton fins al final i amb totes les seves conseqüències. Hauria d'haver aprofitat la Convenció no com una escenificació de la conciliació i la unitat dels demòcrates, sinó com un altaveu per denunciar el frau antidemocràtic del que ha estat víctima i, sobretot, la política capitalista que defensa Clinton. Això hagués reforçat encara més el seu immens suport popular, donant una base de masses a un nou partit, un partit obrer capaç de desafiar el domini i control polític que republicans i demòcrates exerceixen des de fa més d'un segle.

Bernie Sanders va justificar la seva renúncia com la millor opció per aconseguir derrotar a Trump. No obstant això, Clinton no és el "mal menor" ni per descomptat la millor barrera de contenció contra l'auge de la ultradreta. Al contrari, és la política procapitalista dels demòcrates i la total podridura de la política oficial, de la qual Clinton és una representant qualificada, la qual cosa alimenta la demagògia reaccionària de Trump. No per casualitat la majoria de les enquestes de cara a les presidencials assenyalaven que Sanders avantatjava amb diferència a Donald Trump.

Sanders també va justificar la seva decisió perquè s'havia aconseguit incloure al programa del partit algunes de les seves propostes, una mesura de molt poca transcendència ja que el candidat a la presidència no té obligació de complir aquest programa.

La "revolució política" ha de continuar

Qualsevol que guanyi les eleccions no representarà ni governarà per als interessos de la classe obrera nord-americana sinó en interès de les grans empreses. Tampoc resoldrà la profunda crisi capitalista, que està a la base de la tremenda polarització política i de la creixent rebel·lió social que es viu a EUA.

Encara que temporalment pugui condir el desencantament i la frustració entre els seguidors de Sanders, la seva capitulació davant l'aparell demòcrata està lluny de ser el punt final d'un moviment de masses que té unes arrels molt profundes. La campanya de Sanders i la seva crida a la "revolució política contra la classe milionària" ha marcat un abans i un després en la situació política nord-americana. Ha connectat amb la ràbia davant la desigualtat social i econòmica, amb el rebuig als majors atacs que ha sofert la classe obrera nord-americana en les últimes dècades i amb un ambient de rebel·lió contra l'establishment polític que ha aconseguit un nivell només comparable amb l'existent a la fi dels anys seixanta quan es va desenvolupar la mobilització a favor dels drets civils i el moviment contra la guerra de Vietnam. Desenes de milers de joves i treballadors s'han incorporat activament a la política i ha aconseguit que la idea del socialisme irrompi abruptament en l'escenari polític.

L'experiència dels últims mesos no cau en sac trencat, només és el principi, i el descontentament que ha sortit a la superfície és una prova dels esdeveniments revolucionaris que s'acosten.