El Partit Popular i Vox ja no s’amaguen ni dissimulen. Vénen a per nosaltres i s'han encarregat de deixar-ho clar a cada declaració televisiva, míting o post a les xarxes socials: guerra contra el col·lectiu LGTBI, contra les dones, contra els migrants.
Als ja tradicionals insults, menyspreu i atacs a què ens tenen acostumades aquests defensors de la pàtria, los toros i la Guàrdia Civil, se sumen les polítiques que començaran a aplicar en nous Ajuntaments i Governs autonòmics. Davant els resultats electorals del 28 de maig i la possibilitat d'una tornada triomfant a la Moncloa al juliol, se senten forts i treuen pit del seu odi de classe més LGTBIfòbic.
Són una amenaça molt seriosa per als nostres drets. Vox ha començat la precampanya del 23J col·locant una pancarta gegantina al centre de Madrid on podem veure una mà –amb la polsereta d'Espanya, per descomptat– tirant a les escombraries el logotip feminista, la bandera LGTBI, la comunista i la independentista. Decideix què importa, ens diu la ultradreta. No a les guinguetes, al separatisme o l'Agenda 2030. Per què aposten ells? Llibertat, seguretat, fronteres i família. Tota una declaració d’intencions que posa els pèls de punta.
Vox i PP acorden prohibir les banderes LGTBI als edificis públics i les concentracions contra la violència masclista a Nàquera, a l'Ajuntament de Toledo ja han despenjat el símbol arc de Sant Martí i han fulminat la Regidoria d'Igualtat, LGTBI i Gènere per crear la de Família a Oriola i Ciudad Real. Imatges així es repeteixen per tota la geografia. El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha facilitat que un feixista que escup barbaritats com “les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis” o “la propaganda LGTBI és enginyeria social lliberticida imposada des de dalt” presideixi el Parlament balear. Al País Valencià més del mateix: els 50 punts de l'acord PP-Vox per a la Generalitat són una exaltació dels valors catòlics, apostòlics i romans. La mateixa escòria feixista que, fa dos anys, va votar en contra de prohibir les teràpies de conversió a la Regió de Múrcia.
Són la mateixa merda, comparteixen la mateixa ideologia. Encara que els mitjans de comunicació insisteixin en fer una diferenciació entre una “dreta democràtica” i una “ultra”, no enganyen ningú. Són els hereus dels franquistes, dels defensors d'aquesta dictadura que durant 40 anys va aixafar totes les llibertats democràtiques i socials, dels que tancaven les dones entre les quatre parets de la llar, a fregar i amb els fills, i els gais, lesbianes o trans, a la presó per desviats, malalts i perillosos.
Són els responsables que la violència LGTBIfòbica estigui disparada. Amb el seu discurs cada vegada més feixistoide, volen estrènyer les files de la seva base social per continuar col·locant-nos a la diana dels seus atacs. És un fenomen a nivell mundial. O potser hi ha diferència entre el programa que proposen Vox i el PP en el terreny LGTBI o de la dona amb les polítiques de Viktor Orban a Hongria, del PiS a Polònia o Giorgia Meloni a Itàlia? No!
Al feixisme no se'l discuteix, se'l combat. Per un Orgull de classe i anticapitalista!
Els partits polítics de la reacció, empresaris i banquers, jutges, capellans i bisbes... estan darrere d'aquesta ofensiva reaccionària. Aquests machirulos de pèl al pit, de cigarretes i puticlubs, els que a la nit surten de cacera a apallissar dones trans o nois joves gais, tenen set de venjança. Tots els que en aquests darrers anys han hagut d'ajupir el cap i mossegar-se la llengua davant un moviment feminista combatiu que ha mobilitzat milions, davant les protestes en defensa dels drets LGTBI i de l'Orgull Crític que cada any reuneixen més joves amb un clar segell antifeixista i anticapitalista… ara creuen que és el seu moment per demostrar qui mana aquí de debò.
I el principal problema és que el PSOE, Pedro Sánchez i les seves ministres trànsfobes, donen ales als nostres enemics i permeten que la demagògia antifeminista i LGTBIfòbica s'estengui i cali. En aquests quatre anys de Govern de coalició, les agressions contra el nostre col·lectiu s'han multiplicat, els nazis que ens colpegen han estat tractats amb guant de seda mentre Marlaska enviava els antiavalots a reprimir les nostres manifestacions, i hem hagut de suportar una transfòbia repugnant protagonitzada per Carmen Calvo i companyia que no té res a envejar al discurs promogut per Vox. Per si tot això no fos ja suficient, l'encara president del Govern espanyol ha decidit treure el ganivet contra Irene Montero, contra l'única ministra que ha tingut el valor de dir al Parlament el que moltes i molts cridàvem als carrers i que va impulsar la Llei Trans i del Només Sí és Sí. És a dir, guerra oberta contra la responsable dels avenços legislatius (tímids, però positius) en matèria d'igualtat i LGTBI. Així pretén aquesta “esquerra” frenar l'extrema dreta el proper 23J? Apropant-se al discurs del PP? Veient com estan anant les coses, a algú li sorprèn que Amelia Valcárcel, aquesta filòsofa històricament vinculada al PSOE, hagi demanat el vot a la formació blava i mostri la seva “confiança” a Feijóo? La veritat és que no gaire.
Així no es frena als fatxes. Així se'ls col·loca una catifa vermella perquè avancin encara amb més velocitat. El 23 de juliol pot guanyar la dreta i, si ho fa, se sentirà molt més forta per minar tots els nostres drets. Ens voldran enviar de nou a l'armari, que visquem la nostra sexualitat amb estigma, por i en silenci. Però una cosa hem de tenir clara: el PP i Vox podran controlar les institucions, però els carrers continuaran sent nostres. Només basant-nos en la força que tenim quan ens organitzem i defensant un programa anticapitalista i de revolució podrem defensar tot allò que ens volen arrabassar.
Si volem ser lliures en tots els aspectes de les nostres vides, hem d'acabar amb el capitalisme i els seus defensors. Les manifestacions de l'Orgull crític seran una data molt important per aixecar la resistència antifeixista i de classe. Som els gais, lesbianes, bisexuals i trans de la classe treballadora. I la classe obrera no es rendeix. Ni un pas enrere contra el feixisme i la LGTBIfòbia. Tothom a les mobilitzacions!
