Igual que el passat 8 de març, el debat amb algunes companyes del moviment feminista sobre de la crida que estem fent a que els nostres companys secundin amb nosaltres la vaga del proper 8M segueix sobre la taula. Les impressionants mobilitzacions que durant aquest any hem protagonitzat contra la violència masclista i la justícia patriarcal i en defensa dels drets de les dones han deixat una enorme empremta.

Tant és així que diferents sindicats han cridat en aquesta ocasió a la vaga de 24h el pròxim 8M. Això és una gran notícia, que sens dubte enfortirà la nostra lluita. Però lamentablement, algunes organitzacions sindicals estan fent crides a que aquestes mobilitzacions siguin secundades únicament per dones. Des de Lliures i Combatives hem de dir amb claredat que això ens sembla un greu error.

No cal dir que les dones som les protagonistes, dirigents i impulsores d'aquest gran moviment que s'està estenent per tot el món i també ho serem en la vaga general feminista d'aquest 8M. Però per a nosaltres, com a feministes, anticapitalistes i revolucionàries, la lluita pels drets de la dona treballadora no és únicament una qüestió de gènere sinó també de classe. Sota el sistema capitalista no totes som iguals, encara que siguem dones. Què hem de veure les dones i les joves de famílies treballadores amb Ana Patricia Botín o Inés Arrimadas? Absolutament res!

El simple fet de ser dones no ens col•loca automàticament del mateix costat de la barricada. Aquesta minoria de dones privilegiades i riques, defensores del sistema i de les polítiques d'austeritat, no són les nostres aliades. Elles són responsables, amb les seves polítiques de retallades i d'atacs als nostres drets més bàsics, de la situació d'opressió a la qual ens veiem sotmeses la majoria. Què han fet aquestes dones per alliberar-nos? Emparar la mal anomenada justícia que condemna a Juana Rivas per tractar de protegir els seus fills d'un maltractador? Acabar amb el finançament de les escoles infantils perquè siguin les mares treballadores les que hagin de renunciar al seu treball per a ocupar-se dels seus fills? Retallar dràsticament les ajudes econòmiques per a les víctimes de la violència masclista? Desnonar a mares amb fills al seu càrrec sense cap tipus d'empara econòmic? Elles reprodueixen el masclisme i l'empren contra la majoria de les dones -les que no tenim la vida solucionada com elles- per defensar els seus privilegis econòmics i el seu poder.

Des de Lliures i Combatives entenem que no tenim res a veure amb aquestes dones que reprodueixen els valors masclistes i patriarcals del sistema capitalista, i justifiquen la nostra opressió, per molt que el 8M es posin un llacet morat. Dones dirigents de partits que com el PP defensa acabar amb el dret a l'avortament, que diu que en comptes de parlar de violència de gènere hem de parlar de violència domèstica. Tampoc tenim res a veure amb dones de partits com Cs, que defensen legalitzar els "ventres de lloguer" perquè les dones pobres venguin els seus cossos i tinguin fills per a les famílies riques. Amb qui ens sentim profundament unides és amb les milions de dones de famílies normals i corrents que han pres els carrers per acabar amb aquesta situació de violència permanent contra nosaltres: les que el proper 8M tornaran a sortir amb força per acabar amb aquesta situació.

I també ens sentim molt unides amb els nostres companys de classe, que han estat al costat de nosaltres en les mobilitzacions contra la LOMCE i les revàlides franquistes, en les lluites per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, en les vagues contra la repugnant sentència de de la Manada. Amb els pensionistes que han sortit als carrers en defensa d'unes pensions dignes i que han lluitat al nostre costat contra el masclisme a les aules en la vaga del 14 de novembre. Amb els nostres professors de la Marea Groga, amb els taxistes, o amb els treballadors en defensa d’uns llocs de treballs dignes, amb els homes que nodreixen les files de la PAH i s'enfronten als desnonaments, amb els de la Marea Blanca o els que van sortir amb nosaltres als carrers per fer enrere la reaccionària reforma de l'avortament de Gallardón, o els barallen cada dia pels drets de la comunitat LGTBI.

Com l'experiència de lluita a nivell internacional també ha demostrat, necessitem la unió de tots els oprimits per acabar amb la xacra del masclisme: les vagues a Google o McDonalds contra l'assetjament sexual de les més explotades en el seu lloc de treball van ser secundades també per seus companys, fent-les més fortes. A Glasgow les treballadores del sector públic en lluita per la igualtat salarial van obtenir una gran victòria precisament gràcies a combatre els intents desesperats de dividir la plantilla en una guerra de sexes, i unint les seves forces al costat dels seus companys. Aquests grans exemples mostren que acabar amb la nostra opressió només és possible des de la unió i solidaritat de tots els treballadors i joves, capaços de paralitzar-ho absolutament tot en defensa dels nostres drets.

Els nostres companys de classe i de treball, sí que defensen els nostres drets, els drets de la nostra classe i per tant, també els de les dones i les joves de famílies treballadores. Ells són els nostres companys de lluita i els volem al nostre costat, recolzant les nostres justes reivindicacions, fent vaga i en les manifestacions. Ells aspiren com nosaltres a acabar amb aquest sistema injust i aconseguir una societat sense discriminació i lliure d'opressió. Per això són tan benvinguts en aquesta batalla.

El 8M volem parar-ho tot i per això, des Lliures i Combatives no els diem als nostres companys que ens agafin apunts, ni que cobreixin els nostres llocs de treball: els cridem a tots a la vaga general feminista, i a que, juntament amb nosaltres , parin les classes i els centres de treball, a que surtin a demanar la fi de la violència masclista, a defensar els drets de la dona treballadora, i a que participin activament en les concentracions i manifestacions que aquest dia ompliran els carrers de tot l'Estat .

El proper 8 de març: totes i tots a les mobilitzacions!