Fora aquesta justícia patriarcal que protegeix els violadors!

Fes clic aquí per veure la galeria de fotos i vídeos

Aquest divendres 22 de Juny, desenes de milers de dones, de joves, i també milers de companys que han estat al nostre costat, vam tornar a omplir els carrers d'indignació i fúria.

La marea feminista ha desbordat Madrid, Catalunya, Euskal Herria, el País Valencià, Andalusia, Galiza i tots els territoris de l'Estat, aixecant un crit ensordidor contra aquesta justícia patriarcal que protegeix els violadors. Les companyes de Lliures i Combatives hem participat de manera molt activa en aquesta gran demostració de força.

A Catalunya, tant el dia 21 -dia en què es coneixia la posada en llibertat dels violadors per part de l'Audiència de Navarra- i divendres 22, milers vam omplir la Plaça Sant Jaume de Barcelona tornant a aixecar la bandera del "Nosaltres sí que et creiem". Concentracions combatives, on vam cridar consignes en solidaritat amb la victima i contra aquesta justícia que ampara violadors i empresona polítics, cantants de rap o sindicalistes per les seves idees. A la concentració convocada per Lliures i Combatives van parlar col·lectius en lluita com la Plataforma Lliure d'Essure o les dones en lluita a Argentina que han protagonitzat una victòria històrica pel dret a l'avortament. La força i ràbia que es respirava a cada parlament i crit demostra, de nou, la nostra determinació en la batalla contra el masclisme i la justícia patriarcal. Les mateixes imatges es van viure a centenars de ciutats, des Bilbo a Iruñea, a Sevilla o Màlaga, a València.

De forma molt destacada, la manifestació a Madrid va desbordar totes les previsions. Més de 100.000 persones van prendre les artèries centrals de la ciutat: des del carrer San Bernardo, seu del Ministeri de Justícia, una concentració multitudinària es va convertir en manifestació que va recórrer la Gran Via i la plaça de Cibeles, per acabar finalment al costat de les escalinates del Congrés dels Diputats. És difícil descriure la sensació de ràbia, però sobretot de determinació que ens contagiava a totes i tots els presents. No vam parar de cridar i corejar consignes: Aquesta justícia és una merda! No és abús és violació! Justícia de merda l'esteu jutjant a ella! Tranquila, germana aquí està la teva Manada! i moltes més.

A la mateixa hora que aquest terratrèmol d'indignació social es produïa, els cinc violadors de la Manada sortien en llibertat gràcies a un sistema judicial que, menyspreant el sentir de milions de dones, i també d'homes solidaris, demostra que constitueix un sòlid pilar del patriarcat.

Les companyes de Lliures i Combatives hem assenyalat que La Manada no és un cas aïllat. Protegint a aquests cinc criminals hi ha jutges i jutgesses, polítics i polítiques que amb les seves sentències, retallades i la seva cultura de la violació garanteixen que continuï impune aquesta onada de violència contra la dona. Hi ha un règim capitalista que defensa els privilegis i beneficis d'una minoria, a costa del patiment i l'explotació de milions de dones, de nens, de migrants i treballadors. La Manada és el sistema.

Durant aquests dies hem sentit moltes veus des del Govern, al Parlament, a les tertúlies televisives i les tribunes periodístiques, que parlen de l'absència de perspectiva de gènere dels tribunals i la necessària educació en aquest sentit de jutges i jutgesses. Des Lliures i Combatives rebutgem aquest argument ridícul que el que pretén és justificar l'injustificable i amagar el problema de fons.

A la carrera judicial no només hi ha homes, hi ha moltes jutgesses que, igual que els seus companys, emeten sentències indignes que absolen violadors, maltractadors i assetjadors. És que aquestes jutgesses no veuen el que veiem les milions de dones que vam protagonitzar la vaga feminista del 8M o que vam omplim els carrers contra la sentència de la Manada? I tant que ho veuen, no cal tenir la carrera de dret per tal de ser conscient de què passa. La qüestió és que elles, com la majoria de jutges homes, formen part d'una casta que és seleccionada meticulosament per a servir al sistema i garantir l'ordre establert, perpetuant l'opressió de classe, de gènere i de raça.

No, el problema no és la falta d'educació dels jutges i jutgesses, ni que hi hagi més "jutjats especialitzats". El que cal preguntar és per què els joves d'Altsasu, la innocència dels quals ha estat més que demostrada, es podreixen a la presó per un delicte que no han comès. Per què tuiters i cantants de rap són enviats a la presó per escriure cançons contra la monarquia. Per què joves com Alfon segueixen empresonats i milers d'activistes de l'esquerra són perseguits judicialment, processats i condemnats per lluitar contra les injustícies del sistema. Per què votar l'1 d'Octubre a Catalunya és considerat un crim molt més greu que una violació grupal provada fefaentment, o les agressions feixistes i homòfobes queden sempre impunes.

Després que milions de dones protagonitzessim una vaga feminista històrica el passat 8M, i després d'haver buidat les aules de tot l'Estat el 10M a la vaga general estudiantil contra la sentència de la Manada, l'aparell judicial ha ordit una nova provocació per a burlar-se de nosaltres i fer-nos creure que fem el que fem no podem canviar res. Per això és molt important que el moviment feminista vagi a l'arrel del problema: la justícia és un instrument fonamental del sistema capitalista, com també ho són altres institucions des les quals se'ns oprimeix. El fet que hi hagi dones a càrrecs judicials, ocupant ministeris, dirigint bancs o en llocs de comandament del món empresarial i polític, no evita l'explotació ni la discriminació salarial, ni elimina el masclisme i la violència contra nosaltres.

Cal assenyalar també que el nou govern de Pedro Sánchez ha demostrat que el seu "feminisme" no és més que un postureig, una frase buida, gestos hipòcrites que amaguen una política continuista que es plega davant la justícia patriarcal. Amb les declaracions del seu portaveu afirmant que "aquesta decisió cal emmarcar-la dins de la normalitat del sistema judicial i que el govern la respecta", està tot dit. Potser hi ha 11 dones al govern del PSOE, però si les polítiques que apliquen segueixen mantenint la lògica del sistema, les injustícies no desapareixeran i els criminals de la Manada podran gaudir de llibertat gràcies a aquesta legalitat podrida.

L'experiència torna a demostrar que la lluita feminista, si vol vèncer, ha de ser de classe, revolucionària i anticapitalista. Aquest és el programa que des Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària defensem sense cap embut.

El moviment feminista ha de continuar impulsant la mobilització més massiva i contundent, saber quins són els seus aliats i quins no, i concretar les seves exigències que en el cas que ens ocupa són molt clares: anul·lació immediata de la llibertat de la Manada. Els violadors han de tornar a la presó! Inhabilitació fulminant dels magistrats implicats, i depuració del sistema judicial de jutges i jutgesses masclistes, reaccionaris i feixistes. Als carrers, amb la lluita Sí que es pot!

No és abús és violació! Nosaltres sí que et creiem!