Al tornar a casa volem ser lliures, no valentes

El 17 de desembre va ser trobat entre arbustos el cadàver seminu de Laura Luelmo, la professora de 26 anys desapareguda des del passat dimecres a El Campillo (Huelva).

Des de Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària volem, en primer lloc, enviar tot el nostre suport i solidaritat a la seva família i amics i alçar la veu contra la violència masclista que ens oprimeix, humilia, viola i assassina.

Laura Luelmo va ser segrestada mentre practicava esport i assassinada brutalment per Bernando Montoya, un assassí masclista reincident que vivia davant de casa seva. Aquest criminal, que presentava un llarg historial d'antecedents, que va ser empresonat per assassinar una anciana i també havia complert condemna per un intent de violació i per robatori amb violència, havia estat assetjant la Laura durant un temps i, a la calor de la investigació , la premsa ha publicat que ella havia comunicat a la seva parella que sentia por perquè el seu veí "solia quedar-se-la mirant des de la porta de casa seva".

Ara, tots els mitjans de comunicació, es posen les mans al cap i es pregunten com és possible que això hagi pogut succeir. Aquest terrible succés és, ni més ni menys, que la conseqüència directa d'una justícia patriarcal que empara i protegeix violadors, que arxiva denúncies, que aplica condemnes irrisòries i que no adopta cap tipus de mesura per a garantir la integritat, protecció i recuperació de les víctimes i possibles víctimes. Una justícia plena de jutges i jutgesses al servei del sistema capitalista, que defensa als banquers, als especuladors i els corruptes mentre dicta els desnonaments de milers de famílies, recolza les retallades socials o els acomiadaments de milers de treballadors.

Immediatament després d'aquest crim tornem a assistir a un autèntic espectacle de demagògia per part de la dreta i els seus mitjans de comunicació, que ploren llàgrimes de cocodril utilitzant aquest assassinat per treure pit sobre la presó permanent revisable i endurir la repressió. Però són precisament les mesures classistes i procapitalistes que han aplicat, les retallades dels pressupostos dedicats a l'ajuda a la dependència, els baixos salaris, la supressió de beques i menjadors escolars, i la seva defensa de la justícia masclista i de l'homofòbia, la que augmenta exponencialment la violència contra les dones treballadores i les joves que patim aquesta opressió.

La realitat és tan escandalosa que la mort de Laura Luelmo ni tan sols formarà part de les xifres sobre violència masclista perquè "el seu assassí no és ni la seva parella ni exparella". És totalment vergonyós!

Ho hem vist de forma molt clara amb les últimes sentències judicials que han sortit a la llum, com la de les temporeres d'Huelva: que el masclisme, el racisme i el classisme són l'ADN d'aquest sistema capitalista podrit.

La mort de Laura Luelmo ha causat una gran commoció, dolor i ràbia entre milers de dones, i homes, que estem fartes de l'assetjament i l'abús, de les agressions, l'explotació, les humiliacions i els assassinats. Per això el millor homenatge que podem fer a la Laura, com hem cridat en moltes manifestacions, és ser la veu de les que ja no hi són i seguir omplint els carrers contra la violència masclista, la justícia patriarcal i feixista, i seguir organitzant a milers de companyes en la lluita per la transformació socialista de la societat, aconseguint la igualtat plena de drets i la fi de la violència sistèmica que patim. La nostra llibertat només l’aconseguirem lluitant contra el capitalisme i la seva opressió.

Totes som la Laura, si toquen a una ens toquen a totes

Ja n'hi ha prou de violència masclista

Fora la justícia patriarcal i franquista