L'imperialisme nord-americà i alemany, aprofitant el descontentament general que existia cap a la política de Yanukovich i el seu govern, confiaven a repetir amb èxit la “Revolució Taronja” de 2004. Però malgrat la campanya de propaganda per presentar les protestes com una “revolució popular”, no ha existit cap revolució a Ucraïna. Les mobilitzacions es van circumscriure a la capital Kíev, la principal base de suport de l'oposició pro-occidental, i des de gener van anar descendint en intensitat en la mesura que eren copades pels elements obertament feixistes. Cal assenyalar que els treballadors han romàs al marge d'aquests moviments. No s'han vist representats en els dirigents de l'oposició prooccidental, que han utilitzat a les milícies feixistes com les seves tropes de xoc per assaltar el poder; ni per descomptat en Yanukovich, cap visible d'una casta oligàrquica lligada al capitalisme rus, que ha empobrit a la societat per a benefici d'una minoria d'explotadors.
Els imperialistes occidentals es basen en les bandes feixistes
La oposició i els imperialistes occidentals, que no van dubtar a recórrer als serveis de les bandes paramilitars feixistes per sembrar el caos a la capital i accelerar la caiguda del govern, els han recompensat amb el control de l'aparell de seguretat de l'Estat. Al temps, també els han exigit que es retirin dels carrers i que abandonin l'escena pública. No poden homologar les credencials “democràtiques” del govern prooccidental de Kíev, si les bandes feixistes es mantenen a les places i contínuament surten imatges de les seves aventures per Kíev. De fet, ja els han manat un senyal, assassinant a un dels dirigents paramilitars del “Sector dretà”. Pretenen, com no, que els seus gossos es retirin a les casetes.
Però els treballadors de tot el món no han d'oblidar el que ha passat: les suposades democràcies d'occident no han tingut el més mínim escrúpol a recolzar-se en aquests elements per aconseguir els seus objectius. Els feixistes ucraïnesos han atacat, copejat i assassinat a activistes d'esquerres; han llançat pogroms contra la població jueva, han derrocat estàtues de Lenin, i arrasat amb els símbols de la resistència antifeixistes en la segona Guerra Mundial.
Com podien aquests feixistes a concitar el suport dels treballadors i el poble ucraïnès a les seves malifetes? La memòria històrica segueix molt viva a Ucraïna. Són milions els que recorden a Stepán Bandera, el cap de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) que va col·laborar amb l'ocupació nazi en les matances de desenes de milers d’ucraïnesos i polonesos. Aquest horror al ressorgiment del feixisme és més intens a la zona oriental de majoria pro russa, on es concentra la major part de la classe obrera industrial ucraïnesa, i s'ha expressat ja en mobilitzacions de desenes de milers de persones a les ciutats de l'orient; però podem afirmar que arribaran també a la capital i a la zona occidental, quan s'apliquin els nous programes d'austeritat i ajustos salvatges anunciats pels nous governants.
La incorporació de Crimea a Rússia
Darrera de les maniobres de l'imperialisme europeu i nord-americà a Ucraïna no només hi ha interessos econòmics, també hi ha interessos geoestratègics i un objectiu molt evident d'aïllar i afeblir a Rússia. Durant els últims vint-i-cinc anys, els oligarques russos que s'han posat al capdavant del país després de la restauració capitalista, han vist com minvaven els seus punts de recolzament en la regió; però això ha estat la gota que ha fet bessar el got.
Òbviament no hi ha res de progressista en el règim de Putin, que representa els interessos de la burgesia capitalista i imperialista russa que fa onejar la bandera bicèfala del tsar, i a la qual li agradaria reconstruir el vell imperi de Nicolás II. La qüestió fonamental és que la situació ha canviat, la correlació de forces mundial ja no és la mateixa que fa vint-i-cinc anys, ni el capitalisme viu un període de boom econòmic. La seva crisi profunda, i la debilitat de l'imperialisme occidental, s'han fet patents a Ucraïna.
Ucraïna és estratègica per a Rússia: té una gran importància per al transport del gas i el petroli que exporta a Europa, i també és decisiva des del punt de vista militar. La península de Crimea allotja la Flota del Mar Bàltic russa, la seva única sortida al Mediterrani. Les pretensions territorials de Rússia sobre Crimea també es basen que durant més de dos segles la península va pertànyer a l'Imperi Rus i posteriorment a la Unió Soviètica, fins a 1954 quan Kruschev va lliurar la península a Ucraïna com recompensa pels serveis prestats pel Partit Comunista Ucraïnès en la seva carrera política cap a la presidència de la URSS.
Malgrat ser territori ucraïnès en aquestes últimes dècades, el 60% de la població crimea es considera russa, així que la presència de tropes russes va ser rebuda amb alleujament enfront del nou govern de dretes de Kíev, la primera mesura dels quals va ser prohibir el rus com a llengua cooficial. Seguint les directrius de Putin, i davant la mirada atenta de les tropes russes, el 16 de març el govern regional de Crimea va celebrar un referèndum per decidir la seva secessió d'Ucraïna i la seva unió a Rússia. El resultat va ser una aclaparadora majoria a favor de l'annexió: segons dades oficials, un 96,77% va votar per la integració i la participació va ser del 83,1%. El 18 de març, la Duma russa va formalitzar l'absorció de la península, va decretar el rus, ucraïnès i tàrtar llengües oficials, el ruble serà la segona moneda i es van nacionalitzar totes les propietats públiques ucraïneses.
És molt significatiu que el govern de Kíev, que en teoria encapçala una “revolució nacional”, hagi estat incapaç d'organitzar a la capital d'Ucraïna, ni a cap altra ciutat, cap manifestació de masses contra el referèndum, i que els seus moviments de reservistes hagin estat realment ridículs. És clar que els treballadors d'Ucraïna no estan disposats a ser comparses d'aquests reaccionaris.
“Facin les coses que ells diuen, però no facin com ells fan”. Sant Mateu 23:2
La independència de Crimea i la seva annexió a Rússia és un revés seriós per a les pretensions de l'imperialisme occidental a la regió i tira per terra tota la seva estratègia. Encara que Rússia assegura que les seves tropes no avançaran en territori ucraïnès, sí existeix un clar risc de partició d'Ucraïna.
Com era d'esperar, els governs d'EUA i de la UE han acusat a Rússia de violar “la sobirania nacional i integritat territorial” d'Ucraïna. Qualifiquen el referèndum d'il·legal i es neguen a reconèixer el resultat. El fariseisme dels imperialistes aconsegueix cotes increïbles si tenim en compte el que van fer en els anys noranta per desmembrar l'antiga Iugoslàvia, quan els règims estalinistes van esclatar en la URSS i en tota Europa de l'est. Van recolzar referèndums unilaterals d'independència a Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, van reconèixer els nous estats independents i van integrar a una sèrie d'ells en la UE.
Tant EUA com Alemanya van passar per alt la sobirania nacional i la integritat territorial iugoslava, van encoratjar les divisions ètniques i religioses per trencar el país, van desencadenar dues guerres que van provocar milers de morts i van bombardejar Sèrbia durant més de dos mesos. Ucraïna és la continuació d'aquesta política d'ocupació, política i econòmica, dels antics països d'Europa de l'Est. I com va succeir en els Balcans durant els anys noranta, les seves accions ara amenacen amb desestabilitzar tota la regió.
Per la seva banda, la preocupació del govern rus pels ciutadans russos a Ucraïna i Crimea no té res a veure amb el respecte pels seus drets democràtics o les seves condicions de vida. El govern de Putin representa i defensa els interessos dels oligarques russos, oprimeix i explota als treballadors igual que a occident, i tampoc ha dubtat a envair o ocupar militarment un país si és necessari: n'hi ha prou amb recordar la guerra a Txetxènia o la invasió d'Ossètia del Sud.
La resposta d'EUA i la UE al va desafiar plantejat en Crimea ha estat llançar tot tipus d'amenaces i sancions contra Rússia, amb la intenció d'aïllar diplomàticament a Moscou. És cert que han enviat tropes i equipament militar a Polònia i Azerbaidjan, se suposa que per incrementar la pressió militar; i la UE ha congelat els béns de 21 dirigents polítics ucraïnesos i russos. Però això no canviarà les coses a Crimea.
Els dirigents de la UE han amenaçat a més amb sancions econòmiques, encara que en aquest aspecte estan trobant moltes dificultats per arribar a un acord perquè, d'imposar-se, els capitalistes europeus serien una de les parts perjudicades. Cal tenir en compte que la UE importa de Rússia el 31,8% del gas, el 34,5% del petroli i el 27% del carbó que consumeix, aquests percentatges són encara majors en el cas alemany.
El programa de la UE i el FMI per al poble d'Ucraïna
L'economia d'Ucraïna està en fallida i el FMI i la UE ja s'han apressat a proposar un “rescat” econòmic. Després de les primeres negociacions amb els representants de l’FMI, el primer ministre ucraïnès va anunciar l'acomiadament del 10% dels empleats públics, la congelació del salari mínim i les pensions; també va anunciar que els preus del gas augmentarien un 50%, al que si afegim que la multinacional russa Gazprom ha cancel·lat el descompte del 40% en el preu del gas que venia a Ucraïna, els efectes d'aquestes mesures seran devastadors per a les condicions de vida de milions d'ucraïnesos.
Lluny d'estabilitzar la situació, les maniobres de l'imperialisme i la política d'austeritat del govern ucraïnès són una recepta acabada per a una explosió social, Només la lluita organitzada dels treballadors russos i ucraïnesos contra l'oligarquia capitalista i l'imperialisme, amb un programa internacionalista i socialista, pot garantir una condicions de vida dignes, i acabar amb tot tipus d'opressió nacional per establir una convivència democràtica i pacífica entre els pobles.
