Sindicat d’Estudiants de Catalunya

Dimecres de la setmana passada es va fer públic la intenció d’Ada Colau (ex-portaveu de la PAH) de presentar-se a les eleccions municipals a Barcelona encapçalant una candidatura ciutadana. Els promotors d’aquest projecte han proposat a ICV-EUiA, CUP, Podemos, Procés Constituent i a diferents moviments socials que donin suport a la iniciativa. Com era previsible, la notícia ha creat una expectativa enorme perquè, a la pràctica, es tractaria de la conformació d’un Front d’Esquerres amb força possibilitats de desallotjar a la dreta de l’ajuntament de Barcelona (ara a les mans de CiU, amb el suport del PP). Una oportunitat històrica per representar la voluntat de centenars de milers de treballadors, joves, desocupats i ciutadans que hem lluitat amb tenacitat en contra de les retallades, els desnonaments i les privatitzacions, i per aplicar una política municipal autènticament d’esquerres a favor de la majoria de la població.

L’autoritat que neix de la lluita al carrer

Què és el que ha donat tanta autoritat política i moral a l’Ada Colau? Evidentment, el vincle amb la PAH, el seu compromís actiu amb la lluita, les seves denúncies clares i contundents dels banquers i dels polítics de la dreta i també del PSOE, que amb les seves mesures han estès el patiment a milions de persones. Molts recordem la seva intervenció al Congrés dels Diputats el 5 de febrer del 2013, en què va denunciar la situació terrible de milers de famílies desnonades i va desemmascarar a la banca espanyola com a responsable d’aquest drama, o les seves paraules al Parlament europeu, a Brussel·les, afirmant que a l’estat espanyol no hi ha dret a l’habitatge. La seva incansable activitat en contra dels desnonaments, el seu impuls als escraches contra els polítics del PP, les seves intervencions a la televisió, l’han fet objecte d’atacs furiosos per part de la dreta mediàtica i del PP.

Tot i que la iniciativa, presentada com Guanyem Barcelona, no estigui totalment tancada, des del Sindicat d’Estudiants de Catalunya considerem que és un pas endavant i mostrem la nostra voluntat de col·laborar activament en aquesta. És més, pensem que seria molt positiu que es fes servir com una palanca més per impulsar la creació d’un ampli Front d’Esquerres a totes les nacionalitats, a totes les comunitats i municipis, que inclogués a totes les formacions de l’esquerra compromeses amb la lluita i als moviments socials.

Que la majoria social esdevingui majoria electoral! Pel Front d’Esquerres

A les eleccions europees passades, el PP i el PSOE van patir una patacada històrica, reflectint el rebuig massiu de la població a la política de retallades de la dreta i la total falta de credibilitat de la socialdemocràcia. Existeix, de facto, un pacte PP-PSOE en tots els temes fonamentals, com s’ha vist amb la modificació de la constitució per garantir el pagament del deute a costa de les despeses socials, amb el suport a la monarquia i l’oposició a la celebració d’un referèndum o, a nivell europeu, en el suport socialdemòcrata al candidat de Merkel per presidir la Comissió europea. D’altra banda, l’ascens d’IU (que ha triplicat els seus vots) i la irrupció de Podemos, són la millor prova de la recerca creixent d’una alternativa d’esquerres enfront de la crisi.

Realment, la immensa majoria de la població està en contra de la política a favor dels banquers i dels grans empresaris que aplica tots els dies el PP. En els últims anys, els carrers s’han omplert en moltes ocasions per fer front als atacs dels capitalistes. Perquè aquesta majoria social es mobilitzi, i es reflecteixi la seva voluntat de forma clara i contundent a les properes eleccions municipals i generals, la formació del Front d’Esquerres és fonamental.

Un Front d’Esquerres no per repartir llocs i privilegis, no per ser assimilats a les xarxes clientelars de les institucions burgeses. Un front d’Esquerres que serveixi, precisament, per trencar radicalment amb aquest parlamentarisme que no ens representa, perquè actua senzillament com la corretja de transmissió dels grans poders econòmics, dels mateixos especuladors i lladres que viuen en un luxe obscè a la cúspide del sistema.

Un Front d’Esquerres que ha de ser impulsat de baix cap a dalt, a través d’assemblees i reunions obertes a tota la població, a tots els activistes socials i d’esquerres, als barris, als centres d’estudi i universitats, a les places públiques, i que ha de tenir com a divisa la lluita contra les retallades, contra les privatitzacions, contra els atacs als nostres drets democràtics. Un Front d’Esquerres que reculli el sentiment d’unitat en la lluita, que és una aspiració de milions, i que es comprometi amb una sèrie de punts bàsics i irrenunciables, que la mateixa mobilització social ha fet seus en aquests anys de lluita:

Dret a un habitatge digne: fi dels desnonaments, per llei, i expropiació dels milions de pisos que els bancs han robat, per crear un gran parc d’habitatges de lloguer social.

Derogar la LOMCE. Defensa i millora de l’educació pública. Des de l’escola infantil fins a la universitat, ensenyament públic gratuït, de qualitat, democràtic i laic.

Sanitat pública de qualitat i per a tots. Derogació de tots els decrets aprovats pel PP i pel PSOE que obren la porta a la privatització sanitària. Sanitat pública sense excloure ningú, reintegrant tots els drets sanitaris als nostres germans de classe immigrants.

Defensa de l’ocupació pública municipal. Supressió de totes les contractes i de l’anomenada externalització dels serveis socials dels ajuntaments, que han de ser remunicipalitzats.

Control i participació democràtica directa a tots els serveis municipals a través d’assemblees veïnals de barri.

Insubmissió a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), continuant amb la prestació de serveis d’inspecció sanitària i de comerços, de serveis educatius i de la resta de serveis ciutadans, especialment dels destinats a fer front a la situació d’emergència social existent.

Defensa intransigent dels drets democràtics. Derogació de la reforma de la Llei de l’avortament, de la Llei Mordassa, de tots els atacs a la llibertat d’expressió, manifestació i vaga.

Per l’ocupació digna amb drets. Derogar immediatament les reformes laborals que s’han aprovat i les ETTs. Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense reducció salarial. Subsidi indefinit per als desocupats. Reducció de l’edat de jubilació als 60 anys.

Dret d’autodeterminació per a les nacionalitats històriques.

Nacionalització de la banca, de les elèctriques, de tots els monopolis que abans eren públics i es van privatitzar per a benefici d’una minoria, i fer aquesta nacionalització sota control dels treballadors per dedicar aquests recursos a combatre l’atur i elevar el benestar de la majoria.

Sí es pot acabar amb les retallades i els retrocessos!

Tenim la força, tenim la majoria!

Per un Front d’Esquerres a tot l’Estat!