Recuperació de les millors tradicions
Aquestes mobilitzacions tenen característiques comunes. Moltes d'elles irrompen després de la confirmació que les reduccions salarials i els acomiadaments anteriors no garanteixen en absolut l'estabilitat present, només són l'avantsala de noves reduccions salarials, acomiadaments i fins i tot tancaments. Les conclusions són clares: primera, la política sindical oficial de pactar el “mal menor” sense lluita és una farsa i només serveix per embravir a la patronal; segona, l'única via per detenir els seus plans és amb mobilitzacions contundents. Així, tots aquests conflictes han tingut una potent càrrega de crítica a la política de pactes i consensos de les cúpules sindicals i s'han iniciat i desenvolupat al marge del seu control.
Els mètodes de lluita emprats han estat també molt característics d'aquesta onada de mobilitzacions: assemblees participatives, alt grau d'organització de les diferents tasques derivades de la vaga, creació de caixes de resistència, orientació cap a la població i altres empreses en situació similar... Una treballadora del comitè de Panrico, en una entrevista que publiquem en aquest número de El Militante, reflecteix molt clarament el procés que s'està donant: si volen fer-nos retrocedir a la situació de fa quaranta anys caldrà tornar als mètodes de lluita de fa quaranta anys! L'esclat del 15-M el 2011 va ser sens dubte una bestreta, i al mateix temps una toc d’advertència, d'aquest procés de recuperació de les millors tradicions i mètodes de lluita de la classe obrera, eclipsats durant molt temps per un sindicalisme de moqueta que ara es troba en una profunda crisi.
El gran impacte que estan tenint aquestes lluites s'explica (a més de per la seva contundència i determinació, sempre contagiosa) perquè connecten amb una ambient social general de profund descrèdit del capitalisme i les seves institucions. Un descrèdit que afecta també a tots els corrents polítics que es reivindiquen d'esquerres (com la socialdemocràcia) però que defensen el “sistema de lliure mercat” i actuen en conseqüència amb les seves exigències.
Unificar la lluita, defensar una alternativa revolucionària a la crisi capitalista
De la crisi del capitalisme i de la socialdemocràcia no es desprèn que els profunds canvis que la classe obrera necessita tant en el plànol polític com a sindical vagin a passar automàticament. És necessari una lluita conscient i organitzada per vèncer la resistència dels sectors més conservadors i burocratitzats de la direcció del moviment obrer a abandonar l'escena (malgrat la manifesta obstrucció que la seva existència suposa per a la lluita de la classe obrera) i deixar el pas lliure als sectors més frescos i combatius que estan emergint en els últims anys.
En el front sindical i social la tasca més urgent a curt termini és la unificació de totes les lluites, preparar l'èxit de la Marxa de la Dignitat del dia 22 de març, redoblar la pressió perquè UGT i CCOO convoquin una nova vaga general de 24 hores contra les mesures del govern del PP i organitzar un potent corrent sindical d'esquerres dins d’aquests per acabar amb el seu fracassat model de pacte social.
En el front polític és fonamental l'enfortiment d'Izquierda Unida com a alternativa de masses i revolucionària, tant enfront de la política de retallades salvatges de la dreta com a la política de retallades light del PSOE de Rubalcaba. Probablement, en les eleccions europees IU avanci molt, apropant-se al PSOE. De fet, podria sobrepassar-lo (com ha passat a Grècia amb Syriza respecte al Pasok) si adoptés un programa més combatiu, començant per trencar amb la política de retallades del PSOE a Andalusia (i, per descomptat, obligant a IU d'Extremadura a retirar el seu suport al govern del PP en aquella comunitat) i defensant una alternativa clara al capitalisme, que inclogui la nacionalització de la banca i les grans empreses sota control dels treballadors, la qual cosa permetria arrencar les regnes de l'economia de les mans d'aquesta ínfima minoria de voltors degenerats que la controlen i planificar-la a favor de la majoria, posant com a prioritat el desenvolupament social i el benestar de tots.
Uneix-te al Corrent Marxista Militant!
