Des que es va desfermar la crisi econòmica el 2008, conceptes i idees que semblaven han tornat a ressorgir amb força: crisi, depressió, capitalisme, dictadura del mercat, imperialisme, explotació, opressió, lluita de classes...

La burgesia, després de la caiguda del Mur de Berlín, va llençar una ofensiva ideològica que mirava de presentar el marxisme com una cosa morta, una cosa sense raó de ser després de la caiguda de l’URSS. Però la història és tossuda i a l’actualitat tots els esdeveniments polítics i econòmics tornen a reivindicar el pensament de Marx, i no només el de Marx, sinó també el d’altres grans revolucionaris com Lenin, Rosa Luxemburg o Lev Trotsky.

El capitalisme s’està revelant com el que és: un sistema social injust que beneficia a una petita minoria en detriment de la immensa majoria. Hauríem de retrocedir als anys 70 i fins i tot als anys 30 per trobar un període històric on el capitalisme estigui tan qüestionat entre la majoria de la població. Les mobilitzacions viscudes en aquests dos últims anys són tan sols una bestreta d’una confrontació decisiva entre els capitalistes i les classes oprimides.

Els treballadors i joves tenim força per tombar el capitalisme, però també és necessària una alternativa a aquest, així com estratègies per derrocar-lo. En aquest sentit, la fundació Friedrich Engels organitza aquestes jornades de debat polític a la UAB per a reivindicar el marxisme i la defensa de la classe obrera i aportar llum en aquest debat viu que molts joves, treballadors i activistes estan protagonitzant.

Tots els actes seran a les 13.00 hores
a la Sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B7/1056)

Dimarts, 19 de març

La revolució espanyola (1931-1937)

Andreu Nin, Trotsky i la construcció d’un partit revolucionari

Presentació del llibre de Barbara Areal “La izquierda comunista, la ICE, el BOC y el POUM”

Entre el 1931 (proclamació de la II República) i el 1939 (derrota a la guerra civil), a l’estat espanyol es va viure una situació revolucionària en què la classe obrera, els camperols i la joventut ho van donar tot amb l’objectiu d’acabar amb el capitalisme i l’explotació de l’home per l’home.

Els esforços dels treballadors van ser titànics: van tombar la monarquia, van derrotar a colpistes com Sanjurjo, van protagonitzar comunes comunistes com la d’Astúries del 1934 i es van enfrontar a Franco i als altres feixistes i reaccionaris. En canvi, els dirigents del proletariat (tant la majoria dels dirigents del PSOE i el PCE, com de la CNT), en lloc de donar l’estocada definitiva al capitalisme, van evitar creuar els límits del republicanisme burgès buscant en va una aliança amb els burgesos suposadament “progressistes” i les potències imperialistes com França o el Regne Unit. “Primer guanyar la guerra”, deien aquests dirigents. Aquesta política va representar la desaparició progressiva de les conquestes revolucionàries a la zona republicana i, finalment, la derrota a la guerra.

Alguns revolucionaris, entre aquests el bolxevic Lev Trotsky, defensaven en canvi que només completant la Revolució, només acabant amb el capitalisme, es podria derrotar el feixisme. Les polèmiques de Trotsky amb el marxista Andreu Nin en aquells anys són molt esclaridores pel que fa al principal problema que patia la classe obrera espanyola (aleshores i ara): l’absència d’un partit revolucionari marxista conseqüent i a l’alçada de les circumstàncies històriques.

Dimecres 20 de març

L’Estat i la revolució de Lenin, avui

Teoria marxista de l’Estat, democràcia burgesa i poder obrer

Presentació de l’edició en català del llibre de Lenin “L’Estat i la revolució”

En aquests últims anys hem pogut comprovar com els estats capitalistes de tot el món s’han posat al servei de la gran banca i dels “mercats”, malbaratant el diner públic, privatitzant i retallant drets laborals per continuar saciant la set de beneficis dels capitalistes. Els escàndols de corrupció que esquitxen a molts polítics dels partits principals són la punta de l’iceberg d’una autèntica dependència de la política burgesa dels seus amos: els capitalistes. Sota l’aparença d’una “democràcia”, les grans decisions que afecten a les masses es prenen als despatxos dels consells d’administració de les multinacionals i els bancs.

Però aquesta situació no és nova: el marxisme sempre ha defensat que l’Estat és un instrument de dominació d’una classe social sobre les altres. L’estat capitalista és una eina dels capitalistes per mantenir els seus privilegis i la seva dominació sobre la societat. Lenin, el líder dels bolxevics, artífex de la Revolució russa, recollint les lliçons de Marx, ja alertava d’aquesta situació: enfront de la dictadura de la burgesia, la classe obrera necessita oposar a l’Estat burgès, un Estat obrer. L’Estat i la Revolució de Lenin té, per tant, una enorme actualitat.

 Però, a més a més, llegint a Lenin, també podem afirmar que el règim burocràtic d’Stalin a l’URSS no té res a veure amb l’alternativa defensada pels marxistes: tant Marx com Lenin assenyalen com una necessitat per a la nova societat la democràcia obrera, l’Estat tipus Comuna basat en la participació democràtica de la majoria de la població.

Dijous 21 de març

Crisi, rebel·lió social i lluita de classes

Cap a una revolució a l’Estat espanyol i Catalunya

Perspectives per a la situació econòmica i política

 La situació que vivim a l’Estat espanyol és insostenible. Fins i tot analistes saberuts de la burgesia reconeixen el caràcter inevitable d’una explosió social. Camí dels 7 milions d’aturats, amb prop del 30% de la població sota el llindar de pobresa, aquesta crisi està mostrant la verdadera cara del capitalisme.

 La crisi és molt profunda, sense perspectiva de resolució, i afecta a més àmbits que a l’economia. De fet, tota l’estructura de dominació aixecada al final de la dictadura franquista en l’anomenada Transició està en crisi: la monarquia, els principals partits polítics, la democràcia burgesa... L’increment de la repressió també demostra que els capitalistes es preparen per a un enfrontament més gran entre les classes socials. També maniobren per desviar l’atenció del nostre enemic verdader, el capitalisme. A Catalunya, per exemple, la burgesia catalana i CiU –sempre socis i aliats de la burgesia espanyola i el capital europeu- miren d’utilitzar el sentiment nacional per ocultar la seva verdadera agenda d’atacs i retallades.

 Tot i així, en aquests dos anys, els oprimits hem protagonitzat mobilitzacions molt grans: el 15M, les vagues generals, les marees, la PAH... Aquests esdeveniments han fet saltar pels aires el vell prejudici de que “la gent no es mou”, però els atacs continuen i s’agreugen. La resposta, inevitablement, haurà de ser també cada cop més dura i més contundent. Cap a on ens condueix la lluita de classes? Podem derrotar als capitalistes? Els marxistes diem que sí, que sí es pot, i que aquesta situació ens porta a un procés revolucionari.

Convoca:

Fundació F. Engels

Corrent Marxista “El Militante”

Baixa't el prograna complet de les jornades en PDF