1) El paper històricament reaccionari de la burgesia irlandesa. Una classe social aixecada a lloms de l'ocupació britànica, i temorosa del proletariat i àdhuc de la pagesia, vinculada com estava a la propietat de la terra. Com en tantes altres ocasions, la qüestió nacional implicava idees diferents, millor dit oposades, per a la classe dominant i els oprimits d'Irlanda; per a aquests (o almenys per a la majoria camperola), de forma molt especial, la lluita per la tornada a la propietat comunal de la terra (liquidada per l'imperialisme britànic en el XVII); per als terratinents, burgesos i senyors de l'Església, la demagògia nacional amb l'objectiu d'evitar, precisament, aquesta tornada, i cobrar als imperialistes els bons serveis prestats. També els capitalistes veien un perill en l'incipient proletariat, que va demostrar el seu múscul en l'onada vaguística de 1913. No per casualitat tant la jerarquia catòlica com l'Irish Independent (periòdic emblemàtic de la burgesia irlandesa) van exigir l'execució de Connolly i la resta de dirigents de l'Alçament de Pasqua, el 1916. De tot això es dedueix la vinculació total entre l'alliberament nacional i la social, entre les reivindicacions democràtic-nacionals i la necessitat del socialisme, és a dir, de socialitzar els mitjans de producció (la terra i la indústria) baix control dels treballadors de la ciutat i el camp. En la història hi ha nombrosos exemples de països que s'han independitzat formalment, però que manquen d'independència real al no trencar amb el capitalisme i la seva forma de dominació imperialista. En sentit contrari, l'alliberament nacional de desenes de pobles sotmesos per la Rússia tsarista només va ser possible amb la Revolució d'Octubre; l'existència de la URSS va garantir plens drets nacionals, començant pel de autodeterminació, a nombroses nacionalitats.

2) L'aliada natural de les masses en lluita pel seu alliberament nacional és la classe obrera en general, per sobre de fronteres i divisions L'experiència de les vagues de 1913 mostra la possibilitat i necessitat de la unió de tots els treballadors irlandesos, independentment de la seva religió. Malgrat l'intent dels burgesos per enfrontar-los en línies sectàries, els vaguistes, catòlics i protestants, es van mantenir units, organitzant l'Exèrcit Ciutadà Irlandès per defensar-se d'atacs sectaris.  També és significativa una lliçó de la Revolució Russa; la màxima defensa dels drets nacionals, per part dels bolxevics, va ser compatible amb la màxima unitat, en la lluita i a nivell organitzatiu, de la classe obrera de les diferents nacionalitats. Sense l'una i l'altra la revolució hagués fracassat. El partit bolxevic no podia ser un fidel reflex del futur Estat obrer, sinó que havia de ser un eficaç instrument per a aquesta fi, i per tant, havia d'estar fermament unit, ben greixat, i fortament centralitzat (amb els mètodes del centralisme democràtic). I, sobretot, havia d'unir en les seves files als millors elements de la classe obrera, de totes les nacionalitats. Lenin també explicava que la principal labor dels revolucionaris d'un país oprimit és (tal com va fer Connolly) combatre les il·lusions en la burgesia nacionalista, mentre que la dels d'un país opressor és combatre els prejudicis xovinistes entre la classe obrera.

3) Els mètodes de lluita del moviment obrer irlandès de fa cent anys, els mètodes de Connolly -habituats a ell des de la seva època de sindicalista a Escòcia i Estats Units- i del sindicalista marxista irlandès James Larkin, són els de la lluita de masses, basada en la consciència col·lectiva i en l'organització independent de la nostra classe. Aquesta lluita de masses pot adquirir la forma de vagues, manifestacions, autodefensa, i fins i tot insurrecció. L'Exèrcit Ciutadà, format per treballadors de diferents sectors, catòlics i protestants, va sorgir després de l'assassinat policial de dos sindicalistes a l'agost de 1913. Vinculat fortament a les empreses d'on procedia, lluitava conscientment contra qualsevol element sectari que intentés dividir als obrers. Quina diferència d'aquests mètodes amb els de tantes bandes armades (com l'IRA Provisional), que en nom de l'alliberament nacional han comès tot tipus d'atacs sectaris, llençant al proletariat protestant nordirlandès en els braços de la burgesia unionista! La consideració de la població protestant (i de la població anglesa) com un tot compacte, ha tingut un dramàtic efecte. Malgrat el conflicte de classes entre els obrers i els burgesos britànics (i nordirlandeses), els mètodes de terrorisme individual de l'IRA Provisional, i el seu programa exclusivament nacionalista, han estat, no només incapaços per guanyar a aquests obrers, sinó contraproduents: han permès a l'imperialisme britànic fomentar els prejudicis antirepublicans i mantenir una base social entre ells, especialment en l'Ulster.

Gonçal Bravo va recórrer breument la història de la lluita d'Irlanda, des del fracàs de l'Alçament de Pasqua. Va insistir que el crim de la divisió de la illa, el 1922, va ser el resultat de la direcció burgesa i petitburgesa del moviment, que va arraconar qualsevol pretensió revolucionària de la lluita i que, en un inevitable procés de degeneració, va acceptar un compromís amb l'imperialisme. L'abandó de l'objectiu de l'alliberament social inevitablement porta al gradual abandó dels objectius democràtic-nacionals. Va insistir també Gonçal en què la divisió, la zitzània per enfrontar a diferents pobles, sempre és una tàctica de l'imperialisme, profusament utilitzat, i la forma de combatre-ho és la màxima unitat d'acció dels treballadors de diferent origen nacional. Va destacar l'exemple de Connolly, unint a obrers protestants i catòlics. Per a aquesta unitat és imprescindible que les reivindicacions nacionals es combinin amb la resta de reivindicacions de classe; va posar el símil d'un tamboret de tres potes, en el qual les reivindicacions contra l'opressió de classe, nacional i de gènere permeten conjuntament que la lluita per la revolució no coixegi o es desplomi.

Del debat destaquem l'aportació de Carlos Taronger, coordinador del Sindicat d’Estudiants, que va explicar la vinculació de la lluita d'Irlanda amb l'anhel de terres dels camperols gaèlics.

Al final de l'acte va sorgir un cert debat sobre la qüestió nacional als Països Catalans. Debat que serà interessant realitzar, amb suficient temps, en una altra ocasió.

Volem destacar la cordialitat dels companys de la COS i del Casal, així com el desig expressat per tots de seguir realitzant actes conjunts.