Els dies 4 i 5 de maig es van celebrar a Barcelona dos actes públics organitzats per la Fundació Fiedrich Engels, Militant – Corrent Marxista Revolucionari i el Sindicat d’Estudiants commemorant el 80 aniversari de la proclamació de la República, en defensa de la Memòria Històrica. Presentàvem a més el llibre Guerra civil i revolució socialista contant amb el seu autor, Juan Ignacio Ramos, president de la Fundació Friedrich Engels i dirigent del Corrent Marxista Revolucionari.
L'acte del 4 de maig es va celebrar en el Casal Marxista, el local que comparteixen les tres organitzacions a Barcelona, en el popular barri del Raval. Va assistir una trentena de persones, estudiants, treballadors i jubilats. El ponent que acompanyava a Juan Ignacio Ramos en la presentació de l'acte, l'historiador Pelai Pagès, va disculpar en l'últim moment la seva assistència per problemes personals. No obstant això l'acte va ser tremendament positiu: L'exposició de Ramos dels esdeveniments que van dur a la proclamació de la República, així com el desenvolupament posterior dels esdeveniments fins a la derrota de la Revolució, es van intercalar amb les experiències viscudes pel moviment obrer durant la Transició i els esdeveniments actuals en el món àrab i a l'Estat espanyol, Europa i EEUU. Es va presentar com alternativa al succeït aquí en la guerra civil l'experiència de la Revolució Russa i el paper del Partit Bolxevic. Només vinculant la lluita contra la reacció i el feixisme a la transformació revolucionària de la societat, a la revolució socialista podia vèncer la classe obrera .
L'acte del 5 de maig a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser també molt reeixit. En aquesta ocasió van participar prop de quaranta estudiants i alguns professors. En aquest acte un dels punts que es va desenvolupar va ser el paper de l’anarcosindicalisme en la Revolució espanyola. Encara que la CNT agrupava als sectors més combatius de la classe obrera, desgraciadament la seva direcció tampoc va estar a l'altura de les circumstàncies. La prova més clara van ser les jornades de Maig del 37 a Barcelona, que es complia precisament durant la celebració de l'acte el 74 aniversari. Una vegada més es va posar damunt de la taula la necessitat de construir una organització revolucionària, inspirada en l'experiència històrica del moviment obrer. En ambdós debats va haver preguntes, intervencions i un bon debat polític.
Aquests actes tornen a confirmar que una capa de joves i treballadors no es queden de braços creuats davant els esdeveniments que estan sacsejant tot el planeta: Tot el contrari, busquen idees, busquen arguments que expliquin el que està succeint. Molts miren als anys trenta buscant precisament una font d'inspiració revolucionària. Precisament hem de basar-nos en totes les bones tradicions d'aquells anys per a comprendre els desafiaments que tenim per davant. La crisi mundial del capitalisme condueix inevitablement a un auge de la lluita de classes. Com va assenyalar Juan Ignacio Ramos: “A un capitalisme salvatge, corresponen lluites salvatges”, aquest és l'escenari per al qual els revolucionaris hem de preparar-nos.
