Presentació de 'Mi Vida' de Lev Trotsky i de 'Revolución socialista y guerra civil, (1931-1939)' de Juan Ignacio Ramos
Divendres dia 11, a les 12:00 h, a la Sala Portuondo, en la Fortaleza de La Cabaña
Dels dies 10 al 20 de febrer la Fundació Friedrich Engels estarà present, per setena vegada, en la Fira Internacional del Llibre de L'Havana. Volem tornar a ressaltar que la nostra presència en aquest esdeveniment constitueix un suport explícit a les conquestes de la revolució cubana enfront de la densa campanya de mentides i tergiversacions amb la qual ha estat fustigada per l'imperialisme americà i europeu al llarg de més de quatre dècades. I com no, volem agrair públicament a la direcció de la Fira el donar-nos un altra vegada l'oportunitat d'estar presents en aquest esdeveniment.
Des del nostre punt de vista, les idees del socialisme són més necessàries que mai. La gran tasca que ha assumit la Fundació Friedrich Engels és la de contribuir al rearmament ideològic de les noves generacions de treballadors i joves que es proposen lluitar contra el sistema capitalista. Com deia Lenin, no hi ha pràctica revolucionària sense teoria revolucionària, i viceversa.
La validesa de les idees del marxisme es demostra que són les úniques capaces d'explicar les causes profundes de la gegantesca crisi en la qual està immersa l'economia capitalista mundial. El gran problema amb el qual s'enfronten tots els analistes de la burgesia, fins i tot els més seriosos, és que tracten de trobar una "solució" als problemes del capitalisme dintre del mateix capitalisme. Aquest tipus d'anàlisi estan viciats des dels seus fonaments, perquè no hi ha una sortida d'aquest tipus, és impossible un "capitalisme de rostre humà", o un capitalisme amb el sector financer "controlat". El problema de fons del capitalisme és la contradicció entre el caràcter social de les forces productives i el domini privat que sobre elles exerceixen els grans bancs i monopolis. Aquesta contradicció s'expressa en caos, sobreproducció i crisi. Les conseqüències socials de la crisi són terribles: atur massiu, salaris cada vegada més baixos, fam. Aquestes són les autèntiques "solucions" dels capitalistes per a seguir preservant els seus beneficis. Mentre la majoria dels governs de tot el món intenten portar a terme retallades de despeses en sanitat, educació, i altres drets socials conquistats anteriorment, no han tingut inconvenient algun a dedicar quantitats ingents de diners públics per a salvar als banquers de la crisi de la qual ells són els primers responsables i per a mantenir o augmentar els beneficis dels capitalistes. Aquesta escandalosa situació està provocant una creixent desconfiança de la majoria de la població en el sistema de "lliure mercat", a tot el món, a Europa, que durant l'any 2010 s'ha vist afectada per una gran ona de mobilitzacions i en els propis EEUU.
A l’Amèrica Llatina és on el gir cap a l'esquerra de les masses s'ha expressat de forma més contundent. La revolució veneçolana és el més clar exemple. Els treballadors i joves veneçolans, des de fa més d'onze anys, s'estan enfrontant valentament a les maniobres de l'imperialisme, dels rics del propi país i també d'una burocràcia corrupta que, parlant en nom del socialisme, no fa altra cosa que defensar els seus propis privilegis, asfixiar la iniciativa popular i sabotejar els intents de control obrer de les fàbriques. El president Hugo Chávez ha denunciat repetidament l'actuació de la burocràcia. Aquesta burocràcia, vestida de vermell que mentre proclama el socialisme i el seu defensa de cara a la galeria, en la pràctica, amb la seva actuació i les mesures concretes que aplica i implementa, és el gran perill per a la revolució i per a què aquesta no es quedi a mig camí.
El debat sobre la revolució veneçolana és crucial per als revolucionaris de tot el món, i molt en particular, per als revolucionaris cubans. L'única alternativa per a la crisi capitalista és el socialisme i per tant la lluita per la revolució mundial. El triomf de la revolució socialista i la democràcia obrera a Veneçuela donaria un enorme impuls a la revolució cubana, enfortint-la enfront de totes les forces que desitgen una involució capitalista a l’Illa.
Temes com els que hem tractat més amunt i molts d’altres són abordats en les publicacions de la Fundació Friedrich Engels. Les principals novetats de la FFE aquest any són el llibre Mi Vida de Lev Trotsky. Aquest llibre, escrit en forma d'autobiografia, és un text de combat, de defensa de les idees i mètodes del genuí bolxevisme, escrit quan la campanya de tergiversació i falsificació del marxisme i la tradició bolxevic refermava dintre de la URSS i tota la 3ª internacional.
L'altra novetat és el primer de dos volums del treball de Juan Ignacio Ramos, president de la Fundació Friedrich Engels Revolución socialista y guerra civil, (1931-1939). Aquest primer volum duu com subtítol "Las raices históricas" i en ell s’aborden amb profunditat i rigor els antecedents econòmics, socials i polítics que van tenir com resultat l'esclat revolucionari que va commoure al món i de l'estudi del qual podem seguir traient lliçons molt valuoses els revolucionaris del món per a abordar amb èxit les tasques que avui dia ens imposa la lluita de classes.
A més d'aquests textos, contarem amb un ampli catàleg de llibres i documents que estem segurs seran d'interès per a tots els revolucionaris que visitin la fira del llibre d'aquest any.
Animem a tots a visitar-nos, a xerrar i a adquirir els textos de la FFE en el nostre stand.
