El Sindicat d’Estudiants guanya un importantíssim recurs defensat pel Col·lectiu Ronda, sobre el dret de manifestació en període electoral
La manifestació convocada pel Sindicat d’Estudiants a Barcelona el 26 d’octubre de 2006, com a part d’una jornada de lluita en defensa de l’ensenyament públic convocada a tot l’estat, va ser prohibida per la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d’Interior de la Generalitat “per considerar que la mateixa pot tenir contingut electoral”, basant-se en una acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona. El dia 1 de novembre es van celebrar les eleccions autonòmiques de Catalunya.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs del Sindicat d’Estudiants amb l’argument de que “una de les diferències essencials entre les principals opcions polítiques rau precisament en el major o menor suport (fonamentalment pressupostari), reforç o atenció que es potencia per a cada tipus d’ensenyament (públic o privat); per això (…) el rellevant és que, tot i que de forma indirecta o subliminal, la convocatòria s’adreça a la captació de sufragis, i en tal sentit, es pot qualificar d’acte de campanya o de contingut electoral”.
Finalment, el recurs presentat pel Sindicat d’Estudiants i defensat pel Col·lectiu Ronda va arribar al Tribunal Constitucional (TC), que ha fallat declarant “que ha estat vulnerat el seu dret fonamental de reunió i manifestació” i anul·lant les resolucions i sentències tant de Seguretat Ciutadana com del TSJC.
La sentència del 19 de febrer del TC considera que “estendre el caràcter d’acte de campanya electoral a tot aquell que de forma indirecta o subliminal pogués incidir en la voluntat dels electors per coincidir amb alguna de les idees defensades per les opcions polítiques que concorren en el procés electoral (…) suposaria, en ares de la ‘puresa de la campanya electoral’ permetre que es prohibeixin, amb la consegüent vulneració del dret a la llibertat d’expressió, totes aquelles manifestacions públiques realitzades durant la mateixa que no haguessin estat efectuades per candidats, partits, federacions o agrupacions”.
Aquesta sentència representa una victòria clara del moviment estudiantil, i en general del moviment obrer, davant del que constituïa un atropellament escandalós a un dret democràtic fonamental com el dret de manifestació i que constituïa un perillós precedent per al futur.