Els dies 8, 9 i 10 de desembre amb una participació de més de 220 companyes i companys de l'Estat espanyol, Portugal, Alemanya, Mèxic i Veneçuela celebrem el Tercer Congrés d'Esquerra Revolucionària Internacional.
La trobada d'aquest any ha tingut un significat especial. Després de set mesos de reformes i dur treball hem celebrat el nostre Congrés a l'Espai Rosa Luxemburg. Amb més de 350 metres quadrats i amb tots els avenços tècnics i visuals, aquest nou Espai està llest per acollir la llibreria de la Fundació Federico Engels, debats polítics, escoles de formació marxista, presentacions de llibres, concerts i una diversa i intensa activitat cultural .
El proper 27 de gener l'inaugurarem públicament amb un gran acte i una festa per celebrar-ho a tope, al costat del sindicalisme de classe i combatiu, el moviment feminista i el jovent antifeixista, i col·lectius i moviments socials de Madrid i de tots els territoris del Estat.
Dies de discussió i militància
Durant aquestes tres jornades intenses i emocionants hem debatut sobre les perspectives polítiques internacionals i traslladat informes dels diferents països i fronts de la lluita de classes on participem quotidianament. Amb més de 42 intervencions de delegats i convidats hem abordat i analitzat en profunditat els principals esdeveniments polítics, econòmics i militars que sacsegen el capitalisme global.
Les relacions internacionals estan patint una commoció sense precedents des de la caiguda de l'URSS. L'enfrontament interimperialista per l'hegemonia, la derrota que els EUA i la Unió Europea estan patint a la guerra d'Ucraïna i el brutal genocidi sionista perpetrat contra el poble palestí a Gaza són exemples d'un món convuls i sumit en un caos violent.
L'agressivitat de l'imperialisme nord-americà que intenta mantenir la seva posició dominant és el focus d'inestabilitat global més gran, cosa que no evita que Washington continuï retrocedint en tots els fronts. En el terreny econòmic el múscul de la Xina es consolida, disputant el lideratge de la globalització i enfortint llaços comercials amb multitud de països de punta a punta del planeta. Mentrestant, la influència dels EUA i la seva capacitat per imposar la seva agenda es debilita i enfronta obstacles cada cop més importants, mediatitzat per una situació interna catastròfica.
La guerra d'Ucraïna n'és una bona prova. Washington va utilitzar el Govern reaccionari de Zelenski per intentar cerclar Rússia, principal aliat de la Xina, frenar i soscavar els vincles econòmics establerts entre el règim de Putin i Europa i ficar en cintura Alemanya i amb ella tota la UE. Després de més de dos anys de conflicte i desenes de milers de milions de dòlars lliurats al règim de Zelenski, amb la UE dividida i afeblida i amb Alemanya sumida en una recessió greu, els plans de l'imperialisme nord-americà han fracassat.
La derrota d'Ucraïna és cada cop més evident. Rússia controla el 20% de territori ucraïnès i no deixa de créixer el nombre de veus que insisteixen que les dues parts arribin un acord que posi fi a les operacions militars i que a la pràctica farà oficial aquesta situació. Aquest nou revés per a la Casa Blanca tindrà repercussions encara més grans que el patit a l'Afganistan i l'Iraq.
El capitalisme és horror sense fi. Genocidi a Gaza i ascens de l'extrema dreta
La sessió del dissabte al matí va estar dedicada a la lluita per l'alliberament nacional i social de Palestina i el genocidi que l'Estat d’Israel està cometent a Gaza.
En una extensa introducció es va abordar la formació de l'Estat d'Israel el 1948, el paper criminal de l'imperialisme nord-americà i britànic, i també de la burocràcia estalinista russa pel patrocini d'una acció que va implicar una brutal neteja ètnica contra el poble palestí, i el càncer de l'opressió nacional imposat pel colonialisme sionista durant dècades.
L'enfocament marxista i leninista no pot passar per alt la traïció dels règims burgesos àrabs a la causa palestina i la col·laboració necessària amb l'imperialisme occidental i el sionisme. L'acceptació dels nefastos acords d'Oslo han permès a la burgesia israeliana consolidar el seu règim criminal, i ha deixat en evidència també la burgesia àrab i palestina, que han acceptat aquest marc per aixecar grans negocis i continuar mantenint el territori de Gaza i Cisjordània en un apartheid sagnant.
La nova massacre a Gaza que està tenint lloc amb el beneplàcit dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea, és el resultat de tots aquests plans ordits per l'anomenada Comunitat Internacional i que han permès a l'actual Govern supremacista i ultradretà de Netanyahu actuar amb total impunitat. Per part seva, ni els corruptes Governs àrabs, ni tampoc l'imperialisme xinès han mogut un dit per frenar Israel, mentre l'ONU mostra una vegada més la seva impotència i la seva incapacitat absoluta per impedir aquesta atrocitat.
Com a comunistes revolucionaris defensem el dret del poble palestí a respondre a la maquinària de guerra sionista amb la lluita de masses, la vaga general i l'autodefensa armada. Però l'alliberament de Palestina és impossible sense la revolució socialista, sense enderrocar l'Estat sionista i la burgesia israeliana i àrab. El combat per una Palestina socialista, que reconegui tots els drets democràtics de les seves comunitats nacionals, és incompatible amb el fonamentalisme integrista i els règims dictatorials i teocràtics com l'Iran dels Mulàs. L'ofensiva de Hamàs, independentment de les seves intencions, ha beneficiat Netanyahu i ha enfortit encara més l'extrema dreta sionista.
En aquest debat també destaquem la política internacionalista d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants, les manifestacions i les vagues estudiantils que hem impulsat i organitzat contra el genocidi sionista. Un moviment de solidaritat que no para de créixer a tot el món, fins i tot a les nacions imperialistes d'Occident, i que és clau per derrotar l'ofensiva militarista i genocida de Netanyahu.
Un altre aspecte a què prestem molta atenció a les sessions del congrés va ser l'ascens de l'extrema dreta, conseqüència de l'aguda polarització social i política que recorre el sistema capitalista i de la crisi profunda de la democràcia burgesa, i que representa una amenaça molt seriosa per a la classe obrera i els drets democràtics i socials conquerits.
Trump, Bolsonaro, Milei, les organitzacions de la ultradreta a Europa, etc., que tenen importants vincles amb els aparells de l'Estat i han aconseguit suports significatius entre les classes dominants dels seus respectius països, estan agrupant principalment al front electoral una gran part de la petita burgesia i sectors de la classe obrera especialment desmoralitzats i endarrerits políticament.
En un escenari en què la socialdemocràcia tradicional està decididament compromesa en la defensa dels interessos del capital, i quan la nova esquerra, sorgida en la majoria dels casos de grans mobilitzacions de masses, ha fracassat mimetitzant-se amb aquesta socialdemocràcia a la recerca d’un capitalisme de rostre humà, l'extrema dreta consolida les seves posicions i estén la seva demagògia populista, masclista, racista i classista.
Sense exagerar, sense menystenir l'enorme força objectiva de la classe obrera i el jovent, el combat contra l'extrema dreta i la reacció no és un aspecte secundari. La lluita contra el feixisme es resoldrà per la capacitat que tingui l'avantguarda proletària per construir una organització revolucionària que demostri ser una eina de lluita i que aconsegueixi una influència real entre les masses.
Construint Esquerra Revolucionària
La tarda de dissabte i el matí de diumenge van estar dedicades als amplis informes que nombrosos companys i companyes van realitzar sobre la nostra intervenció als grans fronts de la lluita de classes.
Des d'Esquerra Revolucionària hem participat i impulsat amb totes les nostres forces el moviment contra el genocidi a Gaza. A l'Estat espanyol amb les vagues estudiantils organitzades pel Sindicat d'Estudiants i participant i organitzant desenes de manifestacions de punta a punta de tot l'Estat. Les i els camarades portuguesos, veneçolans, mexicans i alemanys també han estat en primera línia en aquesta lluita. Especialment inspirador va ser escoltar l'experiència dels companys alemanys i la batalla que estem donant contra la repressió desencadenada per l'Estat i el Govern alemany contra les accions de solidaritat amb el poble palestí.
La lluita feminista de classe i revolucionària contra el masclisme, els feminicidis i la lgtbifòbia ha continuat sent un dels principals fronts d'acció de totes les seccions d'ER Internacional. La nostra plataforma Lliures i Combatives que ja ha conquerit una gran autoritat ha fet també passos importants en altres països com Portugal i Mèxic.
Per descomptat, la lluita sindical ha estat un dels camps de batalla on hem invertit més energies i força, participant i encapçalant nombrosos conflictes obrers. A Mèxic prenent part al magisteri democràtic; a Veneçuela, en les difícils condicions que genera la contrarevolució burocràtica i capitalista, estem animant en la lluita laboral dels treballadors de la transnacional MMC Automotriz S.A, dels treballadors de la Governació de l'Estat Anzoátegui i altres conflictes; a Alemanya destaca la intervenció dels nostres camarades a les vagues i manifestacions dels treballadors del Port d'Hamburg i a les vagues del sector públic; a Portugal la lluita per un habitatge digne i assequible que està tenint una forta repercussió política i social.
Totes les nostres seccions tenen una composició netament obrera. No parlem per parlar, ni en nom d'un proletariat que només es coneix per foto. Per això a l'Estat espanyol prenem part de les principals mobilitzacions i vagues de la nostra classe, i hem aconseguit fer passos endavant rellevants a les nostres posicions sindicals, des de ser elegits per a la presidència del comitè d'empresa de la logística GXO Marchamalo 1, el centre més gran de la província de Guadalajara amb 2.000 treballadors i treballadores, fins als formidables avenços de la CGT al comitè d'empresa de la drassana de Navantia Ferrol, i en què els quadres i militants d'Esquerra Revolucionària han jugat un paper de direcció.
Aquest creixement de les nostres forces militants i de la nostra influència, en qualitat i quantitat, s'han apuntalat amb unes finances revolucionàries que ens permeten una completa independència política, dels esforços realitzats per produir regularment els nostres diaris, El Militante, Militant (en català), Euskal Herria Sozialista, A Centelha, Offensiv…, amb una tasca incansable en el terreny de la teoria i la publicació de més d'un miler d'articles als nostres webs durant l'últim any, amb les desenes de nous llibres editats per la Fundació Federico Engels, destacant l'esforç dels camarades portuguesos i alemanys que han continuat ampliant el seu catàleg de clàssics del marxisme en portuguès i alemany.
L'ambient d'entusiasme, confiança i determinació per continuar construint les forces del comunisme revolucionari va quedar reflectit en una magnífica col·lecta amb què vam recaptar 22.000 euros aportats pels i les companyes presents, xifra que augmentarà les properes setmanes quan es traslladin les conclusions del Congrés a tots els camarades d'Esquerra Revolucionària.
El desenvolupament d'aquesta època convulsa està posant a prova totes les organitzacions, també a la nostra, i tenim plena confiança que serem capaços d'estar a l'alçada del repte.
És hora de prendre partit fins sense por, de construir les forces del marxisme entre la classe obrera i el jovent amb decisió i voluntat.
Visca el comunisme revolucionari i internacionalista! Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
