El Míting internacionalista organitzat el 19 de juliol per Esquerra Revolucionària i el Comitè per una Internacional dels Treballadors (CIT / CWI) ha estat un èxit sense pal·liatius. Més de 600 treballadors, joves, militants i activistes de les nostres organitzacions i de l'esquerra, van omplir la sala central de les cotxeres de Sants per escoltar les intervencions dels oradors i gaudir d'un ambient elèctric en defensa de la Revolució d'Octubre i del marxisme revolucionari i internacionalista.
Els companys i companyes que van prendre la paraula van ser, per ordre d'intervenció, els següents: Borja Latorre d'Esquerra Revolucionària de Catalunya; Ana García, secretària general del Sindicat d'Estudiants; Paul Murphy, diputat marxista pel Socialist Party (Irlanda) al Parlament de Dublín, que acaba de guanyar un important judici a l'Estat al costat d'altres activistes per la seva lluita contra les taxes de l'aigua (Jobstown not guilty); Juan Ignacio Ramos, secretari general d'Esquerra Revolucionària; Peter Taaffe, fundador de Militant, la major organització revolucionària de Gran Bretanya en els anys vuitanta, i actual Secretari General de l'SP (Anglaterra & Gal·les), i Kshama Sawant, regidora marxista a Seattle (EUA), dirigent de Socialist Alternative i una de les veus més important de l'esquerra nord-americana en aquests moments.
És difícil descriure l'impacte de les paraules de tots els oradors, que al llarg de dues hores van fer un ampli recorregut des de la Revolució d'Octubre als principals fets de la lluita de classes actual. Tots els oradors van insistir en l'extraordinari llegat del bolxevisme, de les idees de Lenin, Trotski i l'exemple de desenes de milers de lluitadors anònims per a tots els que seguim lluitant per un món socialista i per l'enderrocament del capitalisme.
La bandera d'Octubre és per a nosaltres una guia per a l'acció: Quan els treballadors i els oprimits de Rússia van prendre el poder, van expropiar als capitalistes, van lliurar la terra als camperols, van donar tots els drets a les dones i el dret a l'autodeterminació a les nacions oprimides ... van demostrar en els fets, i no en els discursos, que SÍ ES POT CANVIAR LA REALITAT i ENDERROCAR EL CAPITALISME
El triomf d'Octubre va estremir al món sencer, va inspirar als treballadors i la joventut i va donar esperances a la humanitat. La idea del socialisme va abandonar el terreny de la teoria per transformar-se en una obra pràctica. I aquesta revolució va ser la més democràtica, participativa i generosa que ha conegut la història.
També hi va haver referències al col·lapse de l'URSS i dels altres països estalinistes d'Europa de l'Est que van donar pas a una furiosa restauració furiosa del capitalisme. La burocràcia, que va destruir la democràcia obrera per imposar el seu estat autoritari, que va abandonar l'internacionalisme proletari per la teoria anti-marxista del socialisme en un sol país, i que va aixafar, va empresonar i assassinar a la vella guàrdia leninista per consolidar el seu poder ... aquesta burocràcia que va trair la revolució es va passar amb armes i bagatges a l'enemic, es va convertir en la nova classe capitalista.
En aquell moment, la burgesia internacional va cantar victòria i les direccions de les organitzacions tradicionals de l'esquerra, dels vells partits comunistes i socialdemòcrates, dels sindicats, van girar violentament a la dreta i van acceptar el credo del neoliberalisme. Però enmig d'aquella tempesta de reacció, d'abandonaments i d'esperit lacai, els marxistes resistim. Sabíem que aquest triomf aparent del capitalisme seria temporal, i una nova crisi d'envergadura escombraria totes les il·lusions.
Com tots els oradors van assenyalar, des de fa gairebé deu anys el capitalisme mundial travessa la recessió més severa des del crack del 29. L'equilibri intern del sistema ha estat fet miques: la desocupació de masses, la desigualtat, les guerres amb els seus milions de morts i refugiats, la catàstrofe ecològica s'estenen com la pesta ... Al mateix temps, la farsa de la democràcia parlamentària i la dictadura del capital financer s'han fet evidents per a milions de joves i treballadors.
L'ésser social determina la consciència, va proclamar Karl Marx. La crisi ha accelerat tots els processos i ha impulsat un auge de la lluita de classes desconegut en quaranta anys, en tots els continents, fins i tot en països com els EUA on els canvis estan sent ràpids i bruscos. La consciència de milions de treballadors, i especialment de la joventut, ha avançat amb força, paral·lela a la polarització social. El règim capitalista ha posat en serioses dificultats, obrint una era de pessimisme i incertesa entre la classe dominant.
Però l'experiència d'aquests anys també ha demostrat que si volem un canvi real no n'hi ha prou amb retòrica i discursos. L'exemple de Grècia és concloent. Syriza i Tsipras comptaven amb el suport dels treballadors, de la joventut i el poble grec. però Tsipras mancava d'una política revolucionària, socialista i internacionalista, i va acceptar la lògica del sistema capitalista capitulant de la manera més vergonyosa davant la Troica per aplicar les seves retallades i la seva austeritat.
La lluita de classes, amb les alces espectaculars i els seus retrocessos, i els exemples de com estem construint les forces del marxisme i les organitzacions del CIT, demostren que és necessari no només intervenir de manera enèrgica en el moviment real dels treballadors i la joventut , també defensar una política socialista conseqüent. Les paraules de Kshama Sawant, explicant la feina dels marxistes a l'ajuntament de Seattle, impulsant la campanya pel salari mínim de 15 dòlars a l'hora, les grans mobilitzacions que estem desenvolupant al costat d'altres organitzacions contra les polítiques reaccionàries de Trump, i la utilització d'una posició rellevant per augmentar el nivell d'organització i consciència revolucionària, van ser acollides amb entusiasme. El mateix es pot dir de la gran intervenció de Paul Murphy i la campanya contra les taxes d'aigua que van provocar una reacció brutal per part de l'aparell de l'Estat. La forma en com han reaccionat els companys de l'SP d'Irlanda, aixecant una campanya de masses contra la criminalització de les protestes, ha aconseguit doblegar als tribunals i l'absolució dels acusat. Un gran triomf que demostra que amb mètodes bolxevics es pot fer front a la reacció èxit.
Peter Taaffe va fer un excel·lent recorregut per les principals idees del bolxevisme, destacant la importància de l'existència del partit revolucionari per transformar completament la situació. I aquesta és la tasca central de l'època actual: la construcció de partits revolucionaris de masses a tot el món, a través d'una intervenció pacient en la lluita de classes i en tots els nous fenòmens polítics que sorgeixen com a conseqüència de la crisi del sistema i de la socialdemocràcia. La posició de l'SP (England & Wales). Trucant a un govern de Corbyn per aplicar un programa socialista contra l'austeritat i les retallades, és la forma concreta d'avançar en aquest procés i connectar amb les aspiracions de milions de treballadors i joves que a Gran Bretanya volen acabar amb els Tories i transformar la societat.
Ana García va fer un al·legat centrat en el paper clau de la joventut en tots els esdeveniments que hem viscut a l'Estat espanyol en aquests anys. Els joves, els fills de la crisi que veiem com aquest sistema no té res a oferir-nos, els que no anem a heretar res més que els drets conquerits pels nostres pares i avis als carrers, han estat l'espina dorsal de la rebel·lió social que ha col·locat al PP contra les cordes i obert una gran esquerda en el règim del 78. I des del Sindicat d'Estudiants hem impulsat aquesta batalla defensant un programa revolucionari i anticapitalista, sense acovardir-nos, sense cedir, basant-nos en la força de la joventut.
Com va assenyalar Anna, hem organitzat 25 vagues generals en instituts i universitats que han buidat les aules i omplert els carrers d'un clam contra un govern hereu del franquisme, que vol retornar-nos a les cavernes educatives de la dictadura. Milions de joves volen un canvi profund i radical, però aquest canvi no es pot aconseguir respectant la lògica del capitalisme. És impossible. Volem educació pública, digna i gratuïta, però també volem sanitat, treball i habitatge decent, volem acabar amb qualsevol tipus d'opressió de classe, de gènere, nacional. Volem un altre món! I sabem que només és possible aconseguir-ho defensant la lluita pel socialisme. Per això les idees del marxisme revolucionari, del bolxevisme, són també les que defensa el Sindicat d'Estudiants.
La defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya va estar molt present en tot l'acte, des de les paraules de presentació i benvinguda que va donar Borja Latorre, i de manera molt especial en la intervenció de Juan Ignacio Ramos. Per Esquerra Revolucionària el poble català té dret a decidir, a exercir el seu dret a l'autodeterminació. I aquest dret no es pot supeditar al fet que sigui acceptat per aquest mateix Estat que ho nega i el combat. No, aquest dret ha de ser conquerit amb la mobilització i la lluita de masses.
Des d'Esquerra Revolucionària, defensant aquesta política, no ens subordinem a la burgesia catalana, a la dreta catalanista de Convergència o el PDeCat, campiona de les retallades i la repressió. Lluitem per una Catalunya Socialista, per una República Socialista Catalana, per unir les forces dels treballadors i joves de Catalunya a les dels seus germans i germanes de la resta de l'Estat espanyol, per conquerir l'autèntica democràcia, que no és altra cosa que el socialisme . I un pas fonamental en aquest objectiu és enderrocar als governs reaccionaris de Rajoy a Madrid, però també de Puigdemont a Catalunya, cosa que només podrem aconseguir mitjançant la mobilització massiva i contundent, trencant amb la pau social que les burocràcies sindicals i la socialdemocràcia defensen per garantir l'estabilitat del sistema.
En aquest gran míting del 19 de juliol commemorem el centenari de la Revolució Russa, però aquest mateix dia també era l'aniversari d'una altra gran revolució: la que van lliurar durant tres anys de lluita armada contra el feixisme i pel socialisme, milions de treballadors i joves en les trinxeres, fàbriques i camps de Catalunya, de Madrid, d'Euskal Herria, d'Andalusia ...
Aquella gesta heroica segueix sent una gran inspiració per seguir el combat d'aquella generació, per imposar la veritat, la justícia i la reparació dels centenars de milers d'assassinats per la dictadura franquista que avui segueixen en les cunetes i en fosses comunes sense identificar. Sí, perquè totes aquestes víctimes, milers d'elles mortes d'un tret al clatell, no han rebut mai cap homenatge.
Com a conclusió de l'acte, volem subratllar una idea que va ser esmentada per tots els que van intervenir. Avui hi ha totes les condicions objectives, materials, culturals i tecnològiques per construir el socialisme. Només cal comparar el nivell d'instrucció dels treballadors i la joventut de qualsevol país del món, amb la de les masses russes de 1917 o de les espanyoles el 1936. No, no són les condicions objectives el factor que fa que les oportunitats es perdin, sinó l'absència d'una direcció revolucionària.
I aquesta és precisament la tasca que ens hem proposat des del CIT i Esquerra Revolucionària: contribuir a construir aquest factor subjectiu de la revolució, sense sectarismes, tendint la mà fraternalment a tots i totes els que aspiren a canviar la societat.
Vam finalitzar passades les 9 del vespre, amb el cant emocionat de la Internacional a nombrosos idiomes pels més de 600 companys i companyes que van assistir, i que pintà la clausura d'un color nítidament roig i internacionalista.
Necessitem una altra revolució, necessitem socialisme!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària (secció a l'Estat espanyol del CIT)!
