Clica per veure el vídeo de presentació i les fotografies del Congrés
Els dies 13 i 14 de novembre, amb una participació de més de 230 companys i companyes de l'Estat espanyol, Portugal, Alemanya, Mèxic i Veneçuela, tant presencialment com de forma telemàtica, vam celebrar el Segon Congrés d'Esquerra Revolucionària Internacional. Més de 35 intervencions durant un dia i mig van abordar els principals processos de la lluita de classes mundial i les tasques de la nostra organització per al proper període.
L'alegria per poder retrobar-nos després del malson que ha suposat la pandèmia de la Covid-19 i la determinació per continuar construint les forces del marxisme es van reflectir en l'entusiasme que es va respirar a totes les sessions, i en una col·lecta que va batre rècords: més de 21.000 euros aportats pels camarades presents, i que augmentarà les properes setmanes quan es traslladin les conclusions del Congrés a tots els grups de base i seccions d'Esquerra Revolucionària. Una reunió inspiradora que, sens dubte, ha reafirmat totes i tots els militants en el futur de les idees i els mètodes del genuí comunisme.
Canvis històrics en les relacions internacionals
Al llarg de tres sessions vam debatre sobre les perspectives polítiques internacionals i els informes dels diferents països i fronts de la lluita de classes en què intervenim quotidianament.
La part dedicada a l'economia mundial va ser molt àmplia, tant a la introducció com a les paraules. Mai abans a la història la socialització i internacionalització de la producció havia arribat tan lluny. Les cadenes de valor i de subministraments globals, el desenvolupament colossal del transport, del comerç electrònic, els avenços de la tecnologia de la informació, de la microelectrònica, els ordinadors quàntics, la intel·ligència artificial… són els elements objectius imprescindibles per a una planificació racional de les forces productives que resolgui les necessitats humanes, i que a més a més pugui ser absolutament respectuosa amb el medi ambient.
I aquests elements no es localitzen només en un grapat de països desenvolupats, sinó que són una realitat per al conjunt del planeta. Però, tanmateix, el panorama que ens brinda l'economia de lliure mercat i el domini imperialista és una catàstrofe completa en tots els terrenys: ho hem patit durant aquest any i mig llarg de pandèmia, amb més de 5 milions de morts oficials i 150 milions de contagiats, i amb una devastació ecològica sense comparació, que amenaça directament la supervivència de la humanitat i dels seus recursos naturals.
La incapacitat per sortir de la crisi i l'estancament s'ha reflectit en l'agreujament de les tensions interimperialistes i la pugna per la supremacia mundial entre els EUA i la Xina, un aspecte crucial que va ser tractat a fons durant tot el debat. Aquest procés, que va prendre velocitat després de la Gran Recessió del 2008, ha patit un punt d'inflexió després de la derrota humiliant de l'imperialisme nord-americà i els seus aliats a l'Afganistan. L'ascens de la Xina com a superpotència i l'extensió de la seva influència política, diplomàtica i militar, que determina profundes transformacions en les relacions internacionals, mereix tota l'atenció dels marxistes, igual que el particular capitalisme d'Estat del règim de Xi Jinping.
La batalla entre les dues grans potències ha entrat en una nova fase i això està tenint clares repercussions a la Unió Europea, on la seva posició com a aliat incondicional dels Estats Units també s'està menyscabant. Per més que l'esquerra reformista ens pretengui vendre les bondats de la 'democràtica' Europa i un suposat canvi de paradigma en la gestió d'aquesta crisi, l'agenda de retallades i austeritat és l'únic receptari que s'està imposant.
Per descomptat, les tendències centrífugues estan afectant de ple la UE. El caos provocat després del Brexit, el conflicte amb el gasoducte Nord Stream 2, la crisi del capitalisme alemany i el desastre de la CDU a les darreres eleccions, la nova posició de Rússia en aquest gran joc a escala mundial o l'horror que viuen milers de refugiats a la frontera entre Bielorússia i Polònia, són alguns dels assumptes candents que també vam tractar.
Aquest factor se suma al que ha passat aquest darrer any i mig, quan la pandèmia ha precipitat una catàstrofe sanitària social i econòmica sense precedents. Els milions de morts i contagiats, el creixement salvatge de la pobresa, l’atur de masses i la desigualtat imparable, és la millor prova que el capitalisme no funciona per a la gran majoria.
La bretxa entre pobres i rics mai havia estat tan acusada i això està alimentant un malestar social generalitzat, especialment a les regions més copejades pel virus com l’Amèrica Llatina. Durant la reunió vam poder estudiar els processos de revolució i contrarevolució que colpegen el continent: les insurreccions de Xile i Colòmbia, la ruptura al govern de Castillo al Perú, la crisi del bolsonarisme i l'aposta de la burgesia brasilera per Lula, els resultats de les eleccions argentines, el debat sobre consignes com l'Assemblea Constituent… Vivim una lluita de classes aferrissada i de màxima polarització social i política.
Col·lapse del reformisme i lluita de classes
El sistema ha perdut el seu equilibri intern i les formes tradicionals de dominació de la burgesia estan sent sacsejades. La crisi del parlamentarisme és innegable, i les noves organitzacions de l'esquerra reformista han fracassat en la defensa d'un capitalisme de rostre humà, més social, just i ecològic. Die Linke, França Insubmisa, Bernie Sanders, Jeremy Corbyn o Unides Podem… han estat arrossegats a una desfeta programàtica i estratègica. Rebutjant una política d'independència de classe, apostant per la pau social i la unitat nacional i, a la pràctica, jurant la seva lleialtat al sistema, estan generant un desencant molt important entre desenes de milers d'activistes, i es mostren completament impotents davant l'avenç de l'extrema dreta.
Malgrat el paper esquirol de la socialdemocràcia 2.0 i la burocràcia sindical a tot el món, malgrat totes les dificultats objectives i subjectives imposades per la pandèmia, allò veritablement sorprenent és l'enorme explosió de mobilitzacions i insurreccions revolucionàries en nombrosos països en resposta a l'ofensiva de la burgesia. Som conscients que la tasca de restablir el programa del marxisme revolucionari com a guia per a l'acció dels oprimits s'enfronta a obstacles molt importants. No veure'l seria una estupidesa. Però seria una estupidesa encara més gran no veure la dinàmica general i l'orientació que estan prenent els esdeveniments mundials.
Construir Esquerra Revolucionària Internacional, lluitar pel socialisme
Sens dubte, van ser especialment apassionants els informes sobre la nostra intervenció als grans fronts de la lluita de classes en les diferents seccions. Al moviment obrer, on els nostres sindicalistes han participat en nombrosos conflictes que s'han desfermat aquests mesos, des del de Nissan, Airbus, la vaga del metall a Cadis a l'Estat espanyol, el moviment 20/32 a Mèxic o la lluita dels treballadors de la Governació d'Anzoátegui a Veneçuela.
Les protestes educatives i juvenils que hem animat amb el Sindicat d'Estudiants, dirigint mobilitzacions contra la LGTBIfòbia, el feixisme i el racisme, que també està empenyent amb força la joventut portuguesa. Participant en la lluita contra el canvi climàtic, al costat de milions de joves defensant un ecologisme anticapitalista. En el moviment de la dona treballadora, amb la nostra organització feminista revolucionària, Lliures i Combatives, aconseguint importantíssimes victòries: a Mèxic aconseguint la fallada de culpabilitat contra un violador reincident, o a l'Estat espanyol, impulsant la campanya 'Justícia per a Paz' que va finalitzar amb la confirmació d'una sentència exemplar a l’assassí de la nostra companya.
Un altre aspecte que mereix ser destacat són els espectaculars avenços en les nostres finances revolucionàries, els esforços realitzats per produir regularment els nostres diaris (El Militante, Militant, Euskal Herria Sozialista, A Centelha, Offensiv…), la tasca incansable en el terreny de la teoria, amb centenars d'articles publicats a les nostres webs i desenes de nous llibres editats per la Fundació F. Engels, que ja compta amb els seus primers títols en portuguès i alemany.
La classe obrera i la joventut som les forces més poderoses. Però aquestes forces necessiten una organització conscient, un partit revolucionari capaç d'enfrontar-se als grans desafiaments. Armats amb el programa del socialisme científic i mètodes bolxevics, de l'experiència acumulada en un període turbulent, amb una nova i extensa capa de quadres que s'han forjat en condicions molt dures, sabem que no hi ha cap altre camí. I no ens aturarem.
