Galeria de fotografies i vídeos
Els dies 5 i 6 de desembre vam celebrar via online la Conferència Política Estatal d'Esquerra Revolucionària. Amb una impressionant participació de 250 treballadors i joves, sindicalistes, activistes del moviment estudiantil i feminista de 30 ciutats del conjunt de l'Estat espanyol, vam abordar en profunditat les perspectives per a la lluita de classes i les tasques del partit revolucionari en el pròxim període. L'entusiasme i la determinació per a seguir avançant i construint les forces del marxisme es van reflectir en les més de trenta intervencions que es van succeir al llarg de la Conferència, i en una col·lecta històrica que va batre tots els rècords anteriors.
També vam comptar amb la presència de camarades de les seccions de Portugal, Mèxic, Veneçuela i la calorosa salutació dels camarades d'Alemanya, integrades a Esquerra Revolucionària Internacional.
En l'any de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19 amb les seves dramàtiques conseqüències per a la classe obrera i la joventut, en l'any que celebrem el 200 aniversari del naixement de Friedrich Engels i el 80 de l'assassinat de Lev Trotski, aquesta reunió inspiradora ha servit per reforçar-nos en les idees, els mètodes i l'anàlisi del marxisme revolucionari i en el paper que estem disposats a fer en la lluita de classes en els anys vinents.
L'enorme poder de la classe obrera i la por de la burgesia a la revolució
La discussió es va organitzar en un únic bloc sobre les perspectives polítiques internacionals i per a l'Estat espanyol, i els informes dels diferents territoris on Esquerra Revolucionària intervé quotidianament.
Tant en la introducció com en el propi debat, vam assenyalar que la devastadora crisi que corroeix el capitalisme no és el fruit d'un virus, ni de la improvisació dels governs en una pandèmia difícil de controlar, sinó que és el resultat de la dictadura del capital financer i de les seves receptes d'austeritat, retallades i atacs contra els treballadors. La recessió econòmica és un fet incontestable de grans conseqüències polítiques. En aquest sentit, vam dedicar una atenció especial a la recrudescència de les tensions interimperialistes i a la pugna per la supremacia mundial entre els EUA i la Xina, que marca el present i el futur de les relacions internacionals.
Com no podia ser d'una altra manera, un dels aspectes que va sorgir en nombroses ocasions durant el debat va ser l'enorme poder acumulat per la classe obrera tant als països desenvolupats com en els excolonials. El factor determinant en la situació política general és la por a la revolució, al fet que l'acció de les masses desbordi els dics de contenció que la classe dominant ha aixecat en els últims anys recolzant-se en la política de col·laboració de classes de les organitzacions socialdemòcrates i sindicals.
Els exemples d'això es compten per desenes. En les intervencions de diferents delegats i delegades vam aprofundir sobre el procés revolucionari que ha viscut Xile i el vot massiu contra la constitució de Pinochet, la impressionant resposta de les masses a Bolívia que han donat un dur cop a la reacció, l'impressionant moviment Black Lives Matter als EUA i la derrota de l'odiat Donald Trump en les eleccions presidencials, l'aixecament a Tailàndia contra la dictadura bonapartista i la monarquia, la rebel·lió obrera a Indonèsia contra la nova reforma laboral, l'esclat social contra la violència policial a Nigèria, les manifestacions a Israel contra Netanyahu o el procés revolucionari que ha sacsejat el Líban.
La llista continua: Perú, Costa Rica, Guatemala, Colòmbia, Polònia, França ... En tots aquests països i en plena pandèmia sanitària, milions d'oprimits i oprimides han pres els carrers, tot mostrant una enorme voluntat per transformar les seves condicions de vida de manera radical. Vivim una lluita de classes aferrissada, una era de revolució i contrarevolució, de màxima polarització social i política, on l'auge de la lluita de classes ha tingut un impacte formidable en la consciència de milions.
Estat espanyol: unitat nacional, col·laboració de classes i la crisi de la dreta
Una de les conclusions que es van desprendre de totes les intervencions és com l'esquerra parlamentària, la socialdemocràcia i les noves organitzacions reformistes, han respost positivament a l'estratègia d'unitat nacional i col·laboració de classes amb la burgesia. Dedicant un espai molt important a l'Estat espanyol, vam recordar com el Govern del PSOE-UP no era l'aposta inicial de la classe dominant: van forçar unes segones eleccions al novembre de 2019 i les seves maniobres van fracassar estrepitosament a causa de l'ascens del moviment de masses als carrers. La proclamació del govern de coalició -dos mesos abans de l'esclat de la pandèmia- té per tant una transcendència històrica.
Nombroses intervencions van analitzar les pressions de classe a què està sotmès l'Executiu i com la seva agenda política està sent guiada, en els assumptes més decisius, pels grans poders econòmics de l'IBEX-35 i la CEOE: des dels 100.000 milions d'euros que es van lliurar a la banca i els grans consorcis en el primer pla de rescat del mes d'abril, fins al decret que regularà els fons de reconstrucció europeus i que regarà amb milers de milions a la plutocràcia financera i empresarial.
També es va analitzar en profunditat el paper d’Unides Podem i el seu abandonament de la lluita de masses, substituint-la per la seva participació en aquesta política d'unitat nacional. Atorgant una cobertura d'esquerres, els ministres d'UP estan cedint posicions cada dia més importants als representants directes del gran capital en aquest govern, com Nadia Calviño, que com els fets demostren ha aconseguit imposar la seva estratègia en els assumptes més rellevants.
En el debat també vam aprofundir en les raons de l'actual crisi de la dreta, més enllà del soroll i la fúria, en la descomposició de l'entramat institucional del règim del 78, començant per la monarquia, i vam dedicar un extens espai a la lluita per la república catalana i les perspectives per al moviment d'alliberament nacional.
En un context de crisi social, sanitària i econòmica devastadora, amb el ferm rebuig a la dreta per part de la classe obrera i la joventut, el Govern de coalició s'està presentant com l'única alternativa per evitar la tornada a un malson reaccionari que tots i totes coneixem i que no volem repetir. Però aquest marge de maniobra amb què compta gràcies als treballadors, no durarà per sempre. S'està acumulant molt material explosiu a les entranyes de la societat: les cues de la fam, els desnonaments, l'atur creixent, la precarietat i els salaris de misèria, la manca de futur per a la joventut ... xoquen contra les polítiques pro-capitalistes, una realitat que donarà pas a grans explosions i aixecaments proporcionals al sofriment colossal que la nostra classe està patint.
Construir Esquerra Revolucionària, preparar les forces per a nous combats
Van ser especialment apassionants els informes sobre la nostra intervenció en els grans fronts de la lluita de classes. Companys i companyes van explicar l'activitat que hem desplegat a Euskal Herria, Catalunya, Galícia, Madrid, Andalusia, Guadalajara, País Valencià, Astúries... Des del nostre treball sindical i la participació dels nostres quadres obrers i sindicalistes en els nombrosos conflictes que s'han produït en aquests mesos, fins a les lluites juvenils que hem animat amb el Sindicat d'Estudiants, participant en les mobilitzacions antiracistes del passat mes de juny, en l'aixecament dels barris obrers de Madrid, o en desenes de mobilitzacions en defensa de la sanitat pública.
Vam destacar tots els esforços realitzats per mantenir la versió digital de la nostra premsa revolucionària (El Militante, Militant, Euskal Herria Sozialista) durant el confinament, i la tornada a l'edició impresa en aquests últims mesos. Els èxits en la lluita per unes finances revolucionàries, que ens han portat a recollir recursos en quotes i aportacions que han superat tots els objectius proposats, i la tasca que hem realitzat en el terreny de la teoria, amb més de 350 articles publicats en els nostres webs, juntament amb els llibres que ha publicat la Fundació Friedrich Engels, que la nostra organització impulsa.
Totes les intervencions van tenir una gran profunditat i van elevar el nivell de la discussió. El colofó a un debat tan productiu el va posar un dels moments més especials de la nostra Conferència: la col·lecta que celebràrem el dissabte per la tarda.
En la crida central vam commemorar el 80 aniversari de l'assassinat de Lev Trotski, un dels més grans revolucionaris de la història i el més conseqüent defensor del leninisme i del llegat de 1917. La seva entrega a la causa del socialisme i de l'internacionalisme, i la lluita incansable dels homes i dones de l'Oposició d'Esquerra contra la degeneració burocràtica de l'URSS, massacrats per la maquinària estalinista, són una font d'inspiració inesgotable.
En les dues hores en què es va desenvolupar aquesta crida, militants veterans i joves, sindicalistes, activistes juvenils, companyes que juguen un paper destacat en el moviment feminista, en els moviments socials, van explicar de forma emocionant per què van decidir militar a Esquerra Revolucionària i què aporta l'organització revolucionària en el seu dia a dia, en la seva fàbrica, en el seu institut o al seu barri. Entre paraula i paraula no vam perdre oportunitat de recordar tota la feina que hem realitzat en aquests últims mesos i anys. Vam projectar vídeos que recollien la impressionant intervenció que hem realitzat en la crisi revolucionària a Catalunya, el nostre treball sindical, l'impuls de Lliures i Combatives i el nostre paper en la lluita per l'emancipació de la dona treballadora. El resultat de la crida, com hem assenyalat al principi d'aquesta crònica, va trencar tots els rècords anteriors reflectint l'enorme determinació que totes i tots tenim per construir la nostra organització.
Aquesta conferència extraordinària ens prepara per afrontar els esdeveniments decisius del pròxim període. La confiança en les idees del marxisme, en la capacitat de la nostra classe per transformar la societat, en els mètodes de Marx, Engels, Lenin, Trotski, Rosa Luxemburg i altres grans revolucionaris, es van respirar entusiastament en aquesta històrica reunió. Sabem que només amb una política genuïnament socialista, lluitant per l'enderrocament del capitalisme, podrem crear les condicions per a gaudir de la justícia social i l'autèntica llibertat: el socialisme.
La classe obrera i la joventut som la força social més poderosa. Com ha quedat palès amb la pandèmia de la Covid-19 i el confinament, sense la nostra participació és impossible que res funcioni en la societat. Però aquesta força, com demostra l'experiència històrica i recent, necessita d'una organització conscient. Aquesta és la principal tasca que tenim com a Esquerra Revolucionària i tots els nostres esforços i energies estan dedicats a això. Com va assenyalar “El Vell” en la seva "Història de la Revolució Russa":
La societat no canvia mai les seves institucions a mesura que ho necessita, com un operari canvia les seves eines. Per contra, accepta pràcticament com una cosa definitiva les institucions a què es troba sotmesa. Passen llargs anys durant els quals l'obra de crítica de l'oposició no és més que una vàlvula de seguretat per donar sortida al descontentament de les masses i una condició que garanteix l'estabilitat de les condicions socials dominant; és, per exemple, la significació que té avui l'oposició socialdemòcrata en certs països.
Han de sobrevenir condicions completament excepcionals, independents de la voluntat dels homes o dels partits, per arrencar al descontentament les cadenes del conservadorisme i portar a les masses a la insurrecció.
Aquesta època ha arribat. Totes les forces a punt d'atac.
Visca la lluita de la classe obrera! Visca Esquerra Revolucionària!
