Cal nacionalitzar la banca i les empreses estratègiques per a blindar l'atenció sanitària pública!

La primera víctima d'una guerra és la veritat. La cascada de mentides grolleres que ens vomiten a cada hora els mitjans de comunicació i els Governs occidentals no fan més que confirmar-ho. De fet, la guerra de la qual ens parlen amb aire circumspecte va ser declarada pels poders capitalistes fa dècades, va arrasar amb els drets i serveis socials, va crear una desigualtat obscena, va degradar el medi ambient a una escala intolerable i va reduir països sencers a ruïnes. A lloms d'aquesta guerra ha galopat la pandèmia del coronavirus.

Ara podem entendre millor les raons d'una barbàrie que ja colpejava a centenars de milions d'homes, dones i nens a Àfrica, Orient Mitjà i Llatinoamèrica aixafats per la cobdícia imperialista. Aquest capitalisme depredador i insaciable, i només ell, és responsable de l'actual desfeta econòmica i social, i d'una matança d'innocents que significarà un abans i un després en la història del món. El coronavirus no ha estat més que l'accident que expressa la necessitat.

Tots a l'una intenten presentar aquests esdeveniments com el fruit d'una força descontrolada i imprevisible. Mentida, mil vegades mentida. Els Governs capitalistes de les grans potències coneixien perfectament la gravetat del que estava ocorrent. Quan fa ja més d'un mes el règim xinès va adoptar el confinament total per a la regió de Hubei i de la seva capital Wuhan (60 i 11 milions d'habitants respectivament), des de la UE, els EUA o Gran Bretanya no es va fer res per prendre mesures preventives efectives i contundents.

Al contrari. La completa absència d'una actuació unificada amaga l'interès mesquí de cada burgesia nacional per salvar-se a si mateixa. La negativa rotunda de proporcionar tots els recursos humans i materials necessaris als sistemes sanitaris públics, ja de per si mateix devastats per anys de retallades, per no parlar de paralitzar l'activitat productiva no essencial ha estat la norma en aquest caos. La possibilitat que l'escenari que molts experts pronostiquen es materialitzi, amb centenars de milers o fins i tot milions de morts a tot el món, és el resultat directe d'aquestes polítiques criminals.

Protegir les vides de les persones? No, per descomptat que no, això no és el que importa. L'única cosa que motiva a les institucions, ja sigui l'FMI, la Reserva Federal, el Banc Central Europeu i tots els Governs i parlaments que actuen com a majordoms del capital financer, és garantir i salvaguardar els beneficis multimilionaris dels banquers, els especuladors, i les grans multinacionals que cotitzen en borsa. Aquesta sí que és la gran veritat d'aquesta guerra.

Lliçons de moral

La situació a l'Estat espanyol és un bon exemple. Les dades “oficials” del ministeri de Sanitat, que estan lluny de la realitat, informen ja de prop de 2.500 morts i 35.000 contagiats. Però aquestes xifres seran sobrepassades amb una intensitat paorosa durant les pròximes setmanes. La xifra de 60 o 70.000 contagiats és molt més real, i tenint en compte la progressió de morts a causa del col·lapse de la sanitat pública, els morts poden superar els 10.000 en un curt espai de temps. L'exemple del que succeeix a Itàlia serveix de guia per a entendre al que ens enfrontem.

Aquesta brutal matança, que es desenvolupa davant els nostres ulls, denunciada per milers de treballadors del sector sanitari que clamen per la saturació de les UCIs, la falta massiva d'Equips de Protecció Individual (EPIs), de llits hospitalaris, de recursos, planificació i previsió… és el que està encoratjant les emanacions de “moral” que el Govern PSOE-Unides Podem ens obliga a engolir cada dia en les seves compareixences públiques. Parafrasejant a Trotski, en èpoques de sacsejades agudes, de guerres i revolucions, els socialdemòcrates desprenen grans dosis de “moral” igual que les persones suen més quan tenen por.

Moltes lliçons de moral, i gran quantitat d'elles impartides per alts comandaments de l'exèrcit i la policia que ens criden a combatre com a “soldats” en una guerra. Però potser els ancians que moren abandonats en les residències, els nostres majors que han d'esperar durant dies sencers en els passadissos de les urgències desbordades, els milers de treballadors sanitaris que es juguen la vida i es contagien, els dels transports, dels supermercats i de molts altres sectors que garantim els serveis bàsics sense mesures de seguretat i protecció, o els que en cases de 30 o 40 metres quadrats ens les veiem amb els nostres fills en aquest confinament i que a més patim els ERTOs i els acomiadaments… aquests milions, formem part del mateix “exèrcit” que Amancio Ortega, Ana Patricia Botín, Florentino Pérez i la plutocràcia capitalista que ens ha conduït a aquesta situació?

Sí, és una guerra, i la classe dominant i els seus polítics utilitzen les mateixes mentides de les guerres anteriors per a ocultar el seu caràcter de classe. La burgesia imposa a la societat les seves finalitats i interessos, i denúncia a qualsevol que els contradigui per actuar de manera “immoral”. Ara, igual que va ocórrer durant la Primera o la Segona Guerra Mundial, aixeca la bandera de la unitat nacional: “Tots units remant en la mateixa direcció”. Però els morts a les trinxeres els posem nosaltres, mentre una oligarquia de paràsits multimilionaris continua dictant la política mundial i creant les bases perquè la catàstrofe augmenti cada hora.

El sistema necessita del ciment de la moral. I aquests doctors “democràtics” del capitalisme que són els dirigents socialdemòcrates, tant els tradicionals com els que es col·loquen en el seu flanc esquerre, no s'amaguen a donar paletada rere paletada d'aquest ciment. Amb quina finalitat? Amb la d'escanyar la consciència dels milions que patim aquesta guerra, predicant el “sentit comú” que porta a l'esclavitud i la submissió davant l'ordre establert.

Qui està pagant les conseqüències d'aquesta catàstrofe, i qui les pagarà encara més durament quan la crisi sanitària s'estabilitzi? Com a totes les guerres, la classe treballadora ocupem ara mateix un lloc ben definit: som la carn de canó que pereix en el combat, la que posa els damnificats, els aturats i suporta les calamitats que perseguiran a les nostres famílies durant anys.

Pedro Sánchez ens diu que el pitjor està per arribar. Ja ho sabem, ho sabem molt bé. I també ens assenyala que estarem al límit de la nostra “capacitat moral”. També ho sabem, perquè som nosaltres els qui patim l'escassetat de mitjans sanitaris que obliga als nostres metges decidir qui viu i qui mor, qui pot entrar en una UCI i a qui se li facilita un respirador. Però la qüestió és una altra. La qüestió és per què aquest Govern no ha tingut el coratge i la voluntat de prendre mesures decidides que responguin als interessos de la classe obrera, del jovent, dels milions que avui vivim al límit aquesta barbàrie.

Sánchez va afirmar textualment: “La societat occidental no estava preparada per a patir una pandèmia”. Però la societat occidental està dirigida pels capitalistes, i els seus Governs i institucions vetllen pels seus interessos exclusivament. Per això no ha existit cap preparació, i totes les mesures capitalistes que s'estan adoptant no combatran la catàstrofe que se cern sobre tota la societat, sinó a salvaguardar l'ordre econòmic i polític que ha conduït a ella.

Sánchez ha reclamat “moral de victòria i valentia”, i per a justificar la seva gestió ens ha dit que “es fan de 15.000 a 20.000 test diaris” al nostre país. I aquests test només han donat fins avui 28.000 contagiats? No es pot mentir més descaradament.

De la mateixa manera, el ministeri de Sanitat afirma que ha començat a distribuir entre les comunitats autònomes 500.000 màscares per a professionals i 800.000 per a pacients, i ha adquirit més de 700 respiradors i 640.000 test de diagnòstic PCR. Bé. Però la qüestió és per què heu pres aquestes mesures ara, quan la crisi del coronavirus es prolonga des de fa més d'un mes a l'Estat espanyol, i fa ja nou dies que vau proclamar l'estat d'alarma? Potser era tan difícil atendre les crides d'avís dels treballadors sanitaris des de fa setmanes i adoptar mesures dràstiques?

Durant dècades tant el PSOE com el PP han aplicat retallades i privatitzacions salvatges que han implicat conseqüències dramàtiques, i l'han plantejat en nom del “bé comú”. Aquestes retallades eren necessàries perquè la societat funcionés, ens deien. La realitat és la contrària. Aquestes retallades van omplir les butxaques dels banquers, que van ser rescatats amb centenars de milers de milions d'euros del patrimoni públic, i de les grans empreses espanyoles i les multinacionals estrangeres, que es van fer d'or gràcies a les privatitzacions massives d'empreses estratègiques, incloent la sanitat i l'educació pública.

Les receptes neoliberals eren la cinquena essència de la moral dominant, que tots els partits del sistema acceptaven sense piular. El PP de Madrid va robar, segons l'Audiència Nacional, 1,88 milions d'euros en els set hospitals públics de gestió privada en els quals ara falten 608 llits. Van tancar un de cada cinc llits dels hospitals madrilenys (hi ha gairebé 3.000 menys que en 2012), van retallar la plantilla en 3.200 treballadors en deu anys, van augmentar exponencialment les llistes d'espera i deuen 722,3 milions a les empreses privades que gestionen aquests sis hospitals públics, els serveis dels quals s'han encarit notablement. Madrid dedica el 3,7% del seu PIB a despesa sanitària, molt per sota de la mitjana estatal, que és d'un 5,5%, mentre que països com Alemanya o França dediquen més del 8%. No existeix una relació evident entre aquestes retallades sagnants i l'elevada mortalitat de la pandèmia a Madrid?

El que ha fet el PP a Madrid també es pot aplicar a Catalunya, Euskadi o Andalusia i a la resta de territoris. No hi ha variacions substancials: les agressions als serveis socials, en nom de la moral del lliure mercat, ha estat el santoral de tots els partits que sostenen el capitalisme. En tot cas, uns ho feien absolutament convençuts i amb l'arrogància típica de la seva classe, i uns altres ho emmascaraven com a “mesures excepcionals” dictades per la crisi.

Una guerra de classes es lliura arreu del planeta. Si algú ho dubta només ha d'esperar a veure el que succeirà aquestes setmanes. Per això no són casuals les intervencions constants dels comandaments militars i policials donant arengues marcials i “morals” a la població. Sánchez cedeix cada dia més protagonisme als uniformats, perquè està disposat a seguir les instruccions de la classe dominant fins al final. I aquest és un assumpte molt seriós.

Acostumar-nos a les patrulles conjuntes de militars i policies, predisposa psicològicament a la població per a quan demà, en nom de l'excepcionalitat de la situació, impedeixin manifestacions i vagues, reprimint els nostres drets democràtics quan ens aixequem per milions. Ells s'estan preparant a consciència, per això hem de prendre nota i fer exactament el mateix.

Lluita de classes com mai abans

La crisi actual no és només sanitària. Assistim a l’enfonsament del sistema capitalista, a una depressió global molt més devastadora que el crack de 1929, a l'esclat de totes les contradiccions econòmiques, socials i polítiques que s'han acumulat durant dècades d'atacs als serveis públics, retallades, desocupació de masses, empobriment i desigualtat.

Per això la “unitat nacional” que pregona el Govern és una completa fal·làcia. Els capitalistes no tenen la intenció de fer cap sacrifici. Al contrari, carregaran sobre els recursos públics els efectes devastadors d'aquesta hecatombe per a salvar el seu compte de resultats. Ho estem veient ja en forma d’ERTOs a empreses i multinacionals que han obtingut en 2018 més de mig bilió d'euros de beneficis. I, també, amb els contractes milionaris que moltes d'elles estan signant amb el Govern per a fabricar material sanitari o atendre malalts en hotels “medicalitzats”, mentre ales senceres d'hospitals públics romanen tancades i les residències dels nostres majors són abandonades a la seva sort i convertides en autèntics tanatoris.

Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Pedro Sánchez… els aplaudiments de la CEOE o el PP al vostre anomenat “escut social” haurien de fer-vos pensar què esteu fent malament. En lloc de treure a passejar els militars, passeu a l'acció amb mesures que defensin als treballadors. Paralitzeu ja tota l'activitat productiva que no sigui essencial. No podeu ampliar l'estat d'alarma 15 dies més per a evitar la propagació dels contagis, i al mateix temps permetre que milions continuem treballant només per a omplir les butxaques dels empresaris.

Aquest Govern va ser votat per milions de treballadors i joves. Cal actuar en defensa de la població nacionalitzant immediatament la banca i les empreses estratègiques (moltes d'elles eren estatals i van ser privatitzades) per a resoldre aquesta emergència sanitària, social i laboral! A tot el món, i a l'Estat espanyol també, les polítiques capitalistes han fracassat per complet. Si continueu adoptant-les, la catàstrofe serà encara major. Diners i riquesa hi ha molta, la produïm els treballadors, però queda en mans d'una minoria a la qual l’importa un rave la vida de milions de persones.

Els treballadors hem de passar a l'acció directa, des de baix. Només la classe obrera té la capacitat d'enfrontar aquestes circumstàncies amb èxit. Hem d'exigir als nostres sindicats que paralitzin tota l'activitat no essencial, i només podrem aconseguir-ho impulsant accions en els centres de treball. Hem d'organitzar assemblees i votar democràticament la paralització de la producció i l'activitat, com ja han fet molts companys i companyes en empreses de l'automoció i d'altres sectors.

Els comitès d'empresa de tots els sectors industrials, juntament amb els delegats sindicals i les plantilles hem de prendre el control per a reconvertir la producció i fabricar immediatament tot el material necessari: des de respiradors, que es podrien produir ràpidament a la SEAT, a VW, Citroën, Opel… les cadenes de muntatge de la qual es poden adaptar fàcilment, a totes les empreses tèxtils, començant per Inditex, perquè fabriquin bates, màscares i equip sanitari urgent.

Cal mobilitzar tots els recursos financers i productius, que han de ser nacionalitzats immediatament, sota el control d'assemblees de treballadors i comitès votats i constituïts per a tal fi, en coordinació amb els empleats sanitaris dels hospitals. La classe obrera sap molt bé el que es necessita, com produir-ho i com assignar aquests recursos amb eficiència! En la sanitat pública, les i els metges, infermeres/s, personal de manteniment, netejadores/s… hem de crear comitès de control i gestió dels recursos, i corregir totes les decisions contraproduents dels gerents.

Els majors responsables de la política mundial semblen nens rondant per la pendent d'un volcà abans d'una erupció. Els grans poders capitalistes, més dividits entre ells que mai, no calculen els efectes d'aquesta catàstrofe en la consciència de les masses. Anys de privacions i empobriment han generat una ràbia col·lectiva que no deixa de créixer, i que es farà encara més explosiva.

Només la socialització dels mitjans de producció pot resoldre el col·lapse econòmic i la barbàrie que es dibuixa davant els nostres ulls. Les forces productives mundials necessiten un nou sistema social que les organitzi i planifiqui harmoniosament i democràticament. Però el socialisme no caurà com a fruita madura, sinó com a resultat de la intervenció conscient de la classe obrera i el jovent en l'acció.

A través de la seva experiència, i un gram d'aquesta terrible experiència és més valuosa que una tona de teoria per a les grans masses, els treballadors al capdavant dels oprimits extrauran les conclusions polítiques i pràctiques oportunes. Necessitem construir un partit revolucionari capaç d'afrontar amb èxit aquesta tasca: els expropiadors seran definitivament expropiats, i la riquesa generada pel treball assalariat serà posada a la disposició de l'autèntica justícia social. La victòria del socialisme serà també la victòria de la humanitat.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01