Ahir, després de la convocatòria de l'organització Escola Valenciana en contra de l'eliminació de la línia de valencià (convocatòria a la qual van acudir 5.000 persones, que abarrotaven una de les principals places de València), va haver-hi una reconvocatòria que es va convertir en una multitudinària manifestació espontània d'almenys 7.000 persones, exigint l'alliberament dels detinguts en el matí d'ahir.

Davant els esdeveniments del matí, en els quals la policia va carregar amb brutalitat contra els manifestants que protestaven a les portes de les Corts, amb un resultat d'almenys 15 ferits i 5 detinguts, va haver-hi un efecte de crida en la qual milers de treballadors i joves comencem a formar una manifestació en un ambient de reivindicació i força. Jo mateixa em vaig unir a ella sense saber molt bé a on anava, i això els va passar a molts treballadors que sortien dels seus treballs, o que caminaven per allí. La policia local va haver d'anar tallant el tràfic al nostre pas i vam ser caminant entre consignes per l'alliberament dels detinguts, i moltes altres consignes que feien callar en alguns casos a les xarangues (que tocaven cançons populars revolucionàries entre els càntics i salts de la gent).

Vam caminar durant més de dos quilòmetres fins a la comissaria al crit de “no ens anem sense els detinguts”, davant l'atenta mirada d'un munt d'antidisturbis. Va ser especialment emotiu la trobada, entre aplaudiments i crits, de la gent que venia de la concentració d'Escola Valenciana (i que anava tallant el tràfic i unint a nous petits grups), i els concentrats enfront de la Delegació de Govern.

És digne de destacar, no només el fantàstic ambient de força que es respirava, amb crits en contra de l'actuació dels policies, sinó l'ànim de la gent que aplaudia la manifestació des de les balconades, i dels treballadors que feien el mateix a les portes de les tendes on treballen. Una companya va parlar pel megàfon dient que “això és només una prova més que hem de continuar la lluita, unificar-la i estendre-la”. Finalment, gairebé a les 11.30 de la nit, seguia havent-hi allí més de mil persones; es va anunciar que els companys detinguts estaven en el jutjat. Davant les propostes d'esperar on estàvem o d'anar al jutjat, la gent va continuar la marxa fins la porta dels jutjats, on van esperar a l'alliberament. S'esperen més concentracions per a la retirada dels càrrecs.

Encara que el motiu és molt poc desitjable, la reacció ha estat meravellosa.