Això sí, tots els responsables de l'abandó i la desídia criminal que van causar més de 220 morts i una destrucció incalculable, començant per Mazón, segueixen al seu lloc. I encara tenen el cinisme i la poca vergonya d'organitzar misses i funerals per les víctimes per a fer-se la foto i vessar llàgrimes de cocodril.
Una destrucció que colpeja la classe treballadora
Milers de persones segueixen sense un sostre fix, hi ha incomptables garatges i plantes baixes encara inundades. Quasi 100.000 vehicles van quedar polvoritzats després del pas de la DANA, la qual cosa -unida a l'existència d'un servei de transport públic ja col·lapsat abans del desastre- ha donat lloc a un aïllament de la zona afectada de la resta de la província, teixint una frontera invisible entre les zones afectades i la resta.
Els serveis essencials s'han recuperat en la seua majoria, però en condicions d'extrema precarietat. La reobertura dels centres de salut i d'estudis està sent un complet caos. A més, la presència permanent de fang, fang i aigües estancades, al costat de l'arribada del fred està generant problemes de salubritat i danys estructurals en edificis i habitatges.
Este horror ha de ser afrontat per la majoria sense a penes recursos econòmics. Sense possibilitat de treballar per a generar ingressos, esperant unes insuficients ajudes que arriben amb comptagotes per les enormes traves burocràtiques que existeixen per a accedir a les mateixes o que directament no arriben. I això per als qui poden sol·licitar-les, una cosa impossible per a milers de veïns i veïnes migrants, inquilins sense contracte de lloguer, residents en habitatges sense assegurança i un llarg etcètera de sectors de la nostra classe que manquen de cap valor per a la Generalitat i per al govern central.
Els afectats estan havent d'afrontar este infern amb els seus propis mitjans, els més afortunats compten amb la solidaritat de familiars, amics, veïns o voluntaris. Ara es fa més evident, si cap, que les promeses de reconstrucció i les imatges del desembarcament de policies i militars, arribant com a “autèntics herois” per a ajudar, només va ser una estudiada coreografia per a ser televisada. Una basta estratègia de màrqueting per a intentar restaurar la imatge de l'Estat capitalista quan centenars de milers de persones denunciàvem indignades el seu abandó i ens autoorganitzàvem als barris i municipis afectats per a suplir la seua inacció.
Una rentada de cara als culpables del crim contra el poble que va tindre un nou episodi vergonyós en la missa celebrada el passat 9 de desembre en la catedral de València amb la vicepresidenta del govern PSOE-Sumar María Jesús Montero amb diversos ministres, presidents de comunitats i dirigents socialistes, tots apuntalant Mazón i el seu Govern de corruptes i criminals. Mentre diversos familiars de víctimes li deien assassí indignats, el govern de Sánchez actuava una vegada més com a còmplice i salvador.
Però per molt que esta versió moderna del NODO franquista pretenga enganyar-nos, no pot convèncer-nos del que patim al nostre dia a dia. Els valencians i valencianes vam ser completament menyspreats, abandonats a la nostra sort, això no hi ha discurs, funeral d'Estat o reportatge periodístic que ho esborre amb facilitat de la nostra consciència. Ens van arrabassar les nostres vides, van deixar morir a les nostres famílies, amics i veïns. Ni l’oblidarem ni el perdonarem als responsables de la nostra desgràcia.
I els primers en aquesta llista són Mazón i el seu Govern. Coneixien la magnitud del desastre que venia i es van negar a donar alarmes per a permetre'ns posar-nos fora de perill. Eixos mateixos són els que ara tenen la descaradura de participar en misses i homenatges en record a les víctimes. La podridura moral dels capitalistes i de les seues institucions no té límits.
Quan sembla que no poden caure més baix, estos voltors sempre troben un nou nivell d'indecència. Mentre ploren llàgrimes de cocodril davant les càmeres, han posat en marxa les seues xarxes de corrupció amb empresaris i contractistes per a enriquir-se a costa dels milions d'euros destinats a la reconstrucció de les zones afectades, esprement així la tragèdia que ells mateixos han generat.
Corrupció i negocis milionaris baix el fang
El Partit Popular és un niu de corruptes i lladres però, entre ells, la seua branca valenciana destaca especialment. Gürtel, Brugal, Terra Mítica, Valmor, Imelsa, Rabassa o Emarsa són només alguns exemples de les trames que ho demostren. Estar immersos en una de les seues majors crisis polítiques no ha sigut obstacle per a lucrar-se al costat dels grans empresaris de la construcció valenciana.
La primera beneficiada ha sigut STV Gestió SL, antiga empresa del cap de Gabinet de Mazón, amb un contracte atorgat a dit per valor de quasi 300.000 euros. Una quantitat similar ha rebut Pavasal S.A., una altra condemnada pel finançament il·legal del PP.
Amb quasi 4 milions ha sigut agraciada BECSA S.A. gestionada per un empresari condemnat per la trama Gürtel. Estos diners suposadament seran utilitzats per a la reparació de preses i carreteres. Unes lucratives adjudicacions de les quals també forma part Roberto Centeno, gendre de Juan Roig.
Fa bullir la sang veure com estos voltors, estos criminals, que haurien d'estar entre reixes, s'omplen les butxaques i continuen les seues vides amb normalitat. Com és possible? Per què el govern central no ha passat a l'ofensiva, exigint la dimissió immediata de Mazón i dels seus consellers?
La inacció del govern central i de la direcció de CCOO i UGT dona oxigen a Mazón
Guardar silenci davant un escàndol tan majúscul és un acte de complicitat. No tindre oposició política és el que està permetent que Mazón seguisca on està malgrat tot.
Pitjor que el silenci és l'estratègia del PSOE de donar suport al PP per a renovar el Govern valencià. La seua proposta és substituir a Mazón i la seua comparsa per “un govern tècnic” a elecció del PP. Un Govern del PP 2.0 que ja s'està posant en marxa amb l'entrada de militars en llocs clau.
De veritat pensen que així canviarà alguna cosa? Mazón és un criminal però no actua de manera independent. Segueix les ordres que es tracen des de Gènova, canviar un peó per un altre no acabarà amb el problema de fons.
La qüestió és que el govern PSOE-Sumar no té una alternativa real a la del PP. Planteja el PSOE que els diners de la reconstrucció isquen de l'expropiació de la riquesa de les grans empreses en lloc de la butxaca del poble a través d'ajudes? Que s’expropien els habitatges necessaris perquè puguen viure les famílies que s'han quedat sense un sostre? Que les ajudes es gestionen directament a través de les plataformes de damnificats? Clarament, no.
Són conscients que posar estes qüestions damunt de la taula generaria una crisi que els acabaria esguitant. Encara que Mazón i el PP siguen els principals responsables de la tragèdia, no podem obviar la seua complicitat en la mateixa per la seua inacció.
Vaga general ja per a tombar a Mazón i el seu govern
Malgrat això, l'autoorganització de les masses colpeja l’estratègia d'unitat nacional. La recepció de la comitiva reial a Paiporta i els constants esbroncs i escarnis a Mazón cada vegada que posa un peu als carrers són el millor exemple de com la ràbia i la consciència de classe han fet un salt entre les masses.
Van ser l'avantsala de les històriques manifestacions del 9 i del 30 de novembre que van fer tremolar no sols a Mazón i al seu Govern, sinó al conjunt del règim del 78. Les imatges de la policia retrocedint en la Plaça de la Verge davant l'acció decidida i organitzada dels manifestants és la millor imatge per a definir l'estat d'ànim del moviment i el potencial d'aquest.
Sens dubte, la convocatòria del pròxim 29 de desembre serà multitudinària. És una gran notícia que existisca un calendari de mobilitzacions, però necessitem fer un pas més endavant. La convocatòria d'una vaga general en tot el País Valencià és imprescindible per a tombar al Govern de Mazón. Una convocatòria d'estes característiques tindria un seguiment massiu i demostraria que som els treballadors els qui decidim el nostre futur.
Hi ha exemples molt significatius de com de lluny està arribant esta autoorganització veïnal, un d’ells és la Koordinadora Kolectivos Parke Alcosa, a Alfafar, una de les zones més devastades per la DANA. L'auxili de veïns i veïnes, l'arribada de subministraments i dels serveis més bàsics ha depès quasi íntegrament del treball d'este col·lectiu en col·laboració directa amb els milers de voluntaris que participem en les tasques. També està sent un nucli important de direcció política en la zona, organitzant protestes, columnes per a acudir a les mobilitzacions. Este és el camí a seguir.
Cal continuar fent passos endavant i estendre este tipus d'organismes per totes les zones afectades. De la mateixa forma, crear nuclis de veïns per tota València per a coordinar l'ajuda i la lluita. Hem de ser les veïnes i veïns els qui gestionen els recursos econòmics i de tota mena per a la reconstrucció, no els voltors corruptes que només les saquejaran i espremeran en el seu propi benefici. I estos diners no han d'eixir de la butxaca dels treballadors, sinó dels capitalistes. Ja n'hi ha prou de fer-vos d'or amb la nostra misèria! Cal expropiar la seua riquesa i posar-la al servei de les necessitats socials per a la reconstrucció, reforçar la sanitat i l’educació públiques, el transport públic i tots els serveis necessaris.
