Galeria de fotos i vídeos

Una manifestació que no oblidarem mai. Centenars de milers, com mai, atapeïnt el centre de València, des de la Plaça de l'Ajuntament fins al Palau de la Generalitat i tots els carrers dels voltants, en un ambient d'indignació, de ràbia i de lluita. El terrabastall de desenes de milers de goles cridant amb força, Mazón assessí!, Mazón dimissió!, Mazón a presó!, Mientras tú comías la gente moría!, i desenes de consignes més, descriuen l'ambient electritzant que recorria la marxa.

Per tots els que han mort arrossegats pel fang, per les nostres veïnes i veïns, germans, pares i mares, pels amics, per les víctimes que han perdut les seues cases, els seus cotxes per a anar a treballar, els seus instituts i col·legis, els seus records de tota la vida, ha sigut per tots ells.

El que hem viscut aquest 9 de novembre és l'exemple de com la classe obrera i el jovent entenem la solidaritat: posant en pràctica el lema de només el poble salva el poble en aquesta setmana d'acció directa, d'autoorganització des de baix, on desenes de milers de voluntaris ens hem omplert de fang fins a les celles, i unint la nostra determinació en aquesta tarda inenarrable.

Òbviament l'assenyalament ha estat rotund, sonor i furiós: el Partit Popular, la patronal i les institucions d'aquest règim del 78 són responsables. Alguns, que viuen en la inòpia, volien una manifestació silenciosa. Ens deien que era per respectar la memòria de les víctimes. Però no, no era per això. Els que ens deien això, el PSOE i les seves organitzacions afins, pretenien que fos silenciosa perquè el soroll de la denúncia no els agrada, perquè saben molt bé que la indignació de la gent apunta a Mazón i a la seva gestió criminal, però també a la patronal, als Juan Roig que van posar els seus beneficis per damunt de tot, i al Govern central per la seva complicitat necessària. Per això es pretenia silenciar la protesta.

Però avui els portaveus del silenci s'han emportat una sonora lliçó. El soroll eixordador de milers de treballadors i treballadores, del jovent que ho ha donat tot en aquesta setmana, s'ha escoltat nítid. No volem silenci, volem justícia, llum i taquígrafs, que els responsables d'aquesta incompetència criminal dimiteixin i vagin a la presó. Que Mazón i el seu Govern no segueixin ni un minut més i que enviïn els seus ossos a la presó.

Això és el que aquesta manifestació ha plantejat de manera directa i molt sàvia. Res d'unitat amb els responsables d'aquest crim. Res de vam deixar les nostres diferències per encobrir els qui han fet possible aquesta devastació. No ens enganyeu. No volem aquests discursos buits perquè tot segueixi igual. Volem i exigim justícia, i una reconstrucció al servei de la gent que ho ha perdut tot, no una oportunitat de negoci per als multimilionaris.

Els i les militants d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants hem participat amb aquests plantejaments en la manifestació, repartint més de 20.000 fulls amb la nostra posició, que podeu llegir aquí, i organitzat un seguici amb milers de persones, combatiu i que ha dit les coses molt clares durant tot el recorregut.

Com altres col·lectius d'esquerra hem estat víctimes de les provocacions dels antidisturbis, que envien el PSOE i el seu ministre de l'interior Marlaska, i que han carregat al llarg de la marxa colpejant amb acarnissament molts joves i provocant incidents. Ho han intentat també contra el nostre seguici, però els hem plantat cara i ens hem mantingut ferms. Què dirà al respecte el president Pedro Sánchez? Com sempre justificarà el seu ministre i felicitarà els energúmens que han protagonitzat aquesta brutal repressió. Per la nostra banda ho diem alt i clar: Dimissió de Marlaska i de la delegada del Govern a València!

La manifestació d'aquest dissabte ha estat un punt d'inflexió. Però no ens hem d'enganyar. Si volem que tots els responsables paguin per aquest crim contra la classe obrera, hem de continuar amb la mobilització als carrers, confiant en les nostres pròpies forces, impulsant l'autoorganització des de baix, i rebutjant frontalment aquests cants de sirena que ens criden a aplaudir les institucions d'un règim, inclosa la monarquia de Felip VI, que estan completament podrides.

La tasca no ha acabat. Ara més que mai cal continuar amb la solidaritat i l'ajuda a les víctimes, i acabar amb Mazón i el seu Govern, la ineptitud del qual és la causa d'un crim col·lectiu contra milers de famílies treballadores.

Uneix-te a Esquerra revolucionària i al Sindicat d'Estudiants per fer-ho possible.