Els morts són nostres. La responsabilitat és vostra.
És devastador. Més d'un centenar de morts, desenes i desenes de desapareguts a València però també a Albacete i Conca. Les imatges de l'horror que s'està vivint al País Valencià, però també a les zones afectades de Màlaga o Cadis, ens commocionen.
A les 13h del 29 d'octubre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, tenia el cinisme d'enviar un missatge de tranquil·litat. Afirmava que el pitjor del temporal havia passat, i que a les 18h disminuiria la seua intensitat. Era el moment en què milers de treballadors i treballadores, atrapades en polígons, centres comercials, en els seus cotxes, en els seus habitatges també, començaven a viure un malson d'angoixa i terror.
A pesar de què se sabia la potència del temporal, ni la Generalitat ni tampoc el govern Central del PSOE-Sumar van prendre la més mínima mesura de prevenció. És més, l'Executiu de Pedro Sánchez va valorar declarar l’“emergència nacional” però el va descartar per a “respectar les competències autonòmiques”. És una broma? Seran miserables! Ni advertir a la població del perill que existia ni prendre mesures. Una actitud negligent i criminal el preu de la qual paguem els de sempre, la joventut i les i els treballadors.
Però és que hui, 31 d'octubre, 48h després, veiem com la DANA continua avançant, i ni el govern central ni els governs autonòmics estan paralitzant l'activitat en aquelles zones que s'estan veient i es veuran afectades.
Com és possible que hàgem hagut d'esperar que hui ja hagueren començat les classes a València o Castellò perquè es cancel·laren? O com és possible que havent viscut l'horror que estem vivint a València, hui a Cadis, on ja hi ha carreteres tallades, no s'haja cancel·lat ni una sola classe? És una matança i té responsables: el PP, el govern central i l'avarícia empresarial!
Des del Sindicat d'Estudiants exigim al Ministeri d'Educació i les Conselleries Educatives la cancel·lació immediata de totes les classes a les zones afectades. Exigim la paralització de l'activitat productiva i que totes les alumnes puguem tornar a les nostres cases amb les nostres famílies sense risc a quedar-nos atrapades. Ja n'hi ha prou de jugar amb les nostres vides!
