Ahir dijous 23 de maig, professors, estudiants i famílies paralitzarem l'educació pública i omplirem els carrers de tot el País Valencià. Una vaga educativa multitudinària per a respondre als atacs de la Generalitat Valenciana contra l'escola pública i el valencià a les nostres aules.

El seguiment de la vaga entre el professorat ha sigut del 70% i d'un 90% entre els alumnes. El Conseller d'Educació, José Antonio Rovira, en un afany de continuar rient-se de la comunitat educativa, va anunciar que només el 18% del personal educatiu havia secundat la vaga. Una falsificació tan basta que és proporcional a la por que sentirien ahir aquests reaccionaris en veure la determinació que omplia les places i carrers.

Feia més de deu anys que al País Valencià no vivíem una vaga educativa tan extraordinària. Tant al matí com a la vesprada, la força que es respirava en les manifestacions era irresistible. Consignes en defensa de la llengua, contra les condicions de massificació en els centres, contra la censura franquista…

A València, 10.000 professors i estudiants vam recórrer la ciutat. L'ambient era extraordinari, destacant per mèrit propi el gran grup de les Escoles Oficials d'Idiomes en lluita. Érem tants, que quan la capçalera arribava enfront de les Corts Valencianes, hi havia gent encara en el punt d'arrancada en el Parterre.

2.000 a Alacant, 1.000 a Castelló, 2.500 al Port de Sagunt i concentracions a Elx, Gandia, Alcoi i moltes més. En total, en dotze punts de tota la geografia valenciana es va escoltar un clam contra el retrocés educatiu i lingüístic que el Partit Popular i Vox ens volen imposar. No per casualitat on més nodrides van ser les protestes va ser en les zones valencià parlants.

El que va haver-hi al matí va ser l'aperitiu del que vam viure a la vesprada. Les manifestacions centralitzades en les diferents províncies van superar totes les expectatives. 15.000 de nou a València, 6.000 a Alacant i prop de 2.500 a Castelló cridant sense parar “Vox, escorta, la llengua no és toca”, “A l’escola és parla en valencià”, “educació pública i de qualitat”, “Rovira dimisió, et falta educació” o “Mira, Rovira, vaga educativa”.

La nostra força és al carrer! Per un pla de lluita ascendent per a tombar els atacs

La vaga educativa del 23 de maig ha sigut un pas fonamental en la lluita contra tot el que significa el Govern PP-Vox. Estudiants i professors portem mesos veient la necessitat de mobilitzar-nos i organitzar-nos centre a centre contra els atacs a l'educació pública. El passat 25 d'abril, el Sindicat d’Estudiants vam convocar una vaga estudiantil per a donar una primera resposta i la mobilització unitària d'ahir 23M demostra que hi ha força, voluntat i ganes per a plantar cara.

Vox i el PP són una amenaça no sols per a la comunitat educativa de la pública, sinó contra tots aquells que defensem la memòria històrica, que lluitem pels serveis públics i que ens neguem a acceptar la seua agenda masclista, racista i reaccionària.

La Conselleria d'Educació persegueix un objectiu clar: destruir la pública per a regalar-li-ho tot a la privada i concertada, per a continuar fent negocis corruptes al més pur estil valencià. De fet, 24h després de la vaga, la resposta de la Conselleria ha sigut una provocació clara: anunciar la supressió de 5.000 places docents per al pròxim curs, anul·lant l'Acord de Plantilles.

No podem permetre-ho. La vaga del 23 de maig ha sigut un èxit rotund. Ara cal seguir per aquest camí. Els sindicats del professorat, l’STEPV, CCOO, UGT, les AMPAS i per descomptat també els estudiants hem de continuar discutint i organitzant un pla de lluita ascendent, amb noves vagues i mobilitzacions, aquesta vegada de 48h, amb assemblees en els centres d'estudi, perquè tot el descontentament i ràbia que existeix per la situació que viu l'escola pública després de molts anys de retallades que no han sigut revertits –i que ara el nou Govern l'aprofundirà– es puga expressar.

El PP i Vox només entenen un llenguatge: el de la lluita i la mobilització als carrers. Acabem el curs amb les espases enlaire i enviant-los un missatge: si s'han pensat que poden tocar la nostra llengua i fer de la nostra educació un negoci sense que la comunitat educativa responguem, el porten clar.

Continuem organitzant la lluita! No passaran.

Ni la llengua ni l'educació pública es toquen!