El divendres 22 de febrer un complex residencial de dos edificis a la zona del Campanar de la capital valenciana va quedar completament calcinat en qüestió d'hores. Deu morts, més de 15 ferits i 138 famílies que ho han perdut tot, és fins ara, el saldo d'aquesta catàstrofe.

En qüestió de 10 minuts, el foc iniciat en un habitatge d'un dels edificis es va propagar amb una velocitat inusitada per tota la façana. Com una teia, les flames van consumir balcó rere balcó i habitatge rere habitatge, com si l'edifici complet estigués ruixat de combustible.

Mentre arribaven les unitats de bombers les flames del primer edifici, convertit ja en una bola de foc imparable, es van estendre al segon amb la mateixa rapidesa. Les innombrables imatges i vídeos publicats pels veïns a les xarxes ho mostren.

Però la pregunta és: Com és possible que això hagi pogut ocórrer i qui són els responsables?

Les primeres hores, els mitjans de comunicació, amb la connivència de les institucions, van intentar presentar aquesta catàstrofe com a conseqüència de la fatalitat; un dramàtic accident, un incendi que les fortes ratxes de vent van ajudar a estendre vertiginosament. Però professionals del sector no van trigar a apuntar cap a un altre factor com a element responsable i determinant de les grans dimensions assolides per aquest sinistre.

La promoció, la llicència de la qual és de 2005 però de construcció de 2008, va ser presentada com a avantguardista per la constructora. Els edificis tenien "façanes revestides d'un innovador material d'alumini" resava en la seva propaganda. Aquest material seria, en realitat, poliuretà, un producte altament inflamable que ha estat la clau de la ràpida expansió del foc per tot el complex residencial.

Una promoció insígnia del boom immobiliari

La seua construcció la va començar el 2005 FBEX, una d'eixes milers de promotores que, impulsades per la bombolla immobiliària de principis dels anys dos mil, van construir de forma desaforada amb les llicències urbanístiques atorgades pel PP. Molts constructors es van fer d'or a tot el País Valencià, i el PP de la màxima corrupció, del Francisco Camps i Rita Barberá, es van emportar mossegades suculentes per a les seves butxaques i per finançar el partit.

Com és sabut molts d'aquestes guinguetes immobiliàries van fer fallida quan va esclatar la bombolla el 2007. I això va ser el que va passar amb aquesta promoció.

Després de la caiguda de FBEX l'obra va quedar en mans del Banc Popular i va ser aquesta entitat la que va acabar els habitatges el 2008. Com tantes promocions en fallida que el capital financer es va apropiar, la culminació es va fer de la manera més econòmica possible per treure el màxim benefici en el menor temps. Per a això es van aprofitar de tots els buits legals en matèria de seguretat.

El testimoni de pèrits especialitzats ha tret a la llum que l'edifici es va revestir de polietilè entre l'espai que separa la façana de maó i la capa de xapes d'alumini voladissa externa. Quan es va reprendre la construcció de l'edifici es va emprar aquest element altament inflamable, aprofitant que la llicència era de 2005 i es podia utilitzar el Codi Tècnic de l'Edificació de 1991, molt més permissiu en matèria de seguretat, i així sortejar la legislació vigent des de 2006, més estricta a l'hora de garantir el caràcter ignífug dels materials a utilitzar. [1]

Aquesta negligència no ha estat l'única; entre planta i planta no es van instal·lar els espais per evitar la propagació del foc, el que s'anomena "sectorització". Totes les inspeccions i llicències necessàries ho van passar per alt.

Com es pot arribar a construir un edifici que és una torxa en potència i que ara no hi hagi ningú responsable? La resposta és clara. La legalitat i les institucions capitalistes només funcionen per protegir el dret al benefici obscè d'uns pocs a costa de la vida dels qui necessiten un habitatge.

Llàgrimes de cocodril, però el negoci segueix

Aquesta tragèdia no cau del cel, l'incendi de la Torre Grenfell a Londres el 2017, construïda amb els mateixos materials i on hi va haver centenars de víctimes, o l'incendi de la discoteca Teatre de Múrcia, on van morir 13 joves, respon a la mateixa lògica, la del benefici ràpid malgrat la vida de la classe treballadora.

Per açò, i com una mostra més de la podridura de la justícia burgesa, aquestes empreses o promotores tenen multitud de mecanismes per a esborrar el seu rastre a través de fallides i altres tripijocs legals per a continuar fent negocis.

Aquestes torres no són les úniques que s'han construït de manera negligent i criminal amb materials inflamables. Al mateix barri hi ha molts edificis que es van aixecar saltant-se la legislació sobre seguretat, i encara que la normativa respecte a aquests materials es va canviar i es va fer més estricta el 2019 després de l'incendi de la Torre Grenfell, no hi ha cap obligació de reformar els edificis amb materials ignífugs, encara que estiguin habitats i siguin un autèntic polvorí.

El Govern valencià ha declarat tres dies de dol. El Central també plora llàgrimes de cocodril davant d’aquesta tragèdia, però tots dos, PP i PSOE, són responsables i còmplices d'aquesta tragèdia quan defensen o permeten que aquest tipus de promotores, aquest model urbanístic i de negoci segueixi campant lliurement a costa de la necessitat que tenim per accedir a un habitatge públic, digne i assequible.

Milions de famílies treballadores i de joves paguem lloguers o hipoteques que ens condemnen a la misèria en benefici d'uns pocs i a sobre vivim amb l'espasa de Damocles que, per favor, el nostre habitatge no sigui realment un forn incinerador.

No volem gestos protocol·laris i hipòcrites per sortir del pas. Exigim que els responsables paguin amb la presó i amb el seu patrimoni per a rescabalar les famílies estafades víctimes d'aquest crim, i solucions reals i concretes perquè res d'això pugui tornar a passar.

Cal escometre un pla per reformar tots els edificis d'habitatges i dotar-los de totes les mesures i materials per fer-los realment segurs. El cost l'han d'assumir les promotores i bancs que es fan d'or amb continus "pelotazos" immobiliaris. Quan això no sigui possible el finançament ha de ser garantit per l'Estat i les seves institucions.

L'habitatge és una necessitat fonamental. El Govern PSOE-SUMAR ha de crear ja una empresa estatal d'habitatge que en primer lloc es faci amb un ampli parc d'habitatge públic, expropiant les grans immobiliàries, bancs i fons d'inversió, per posar-les al mercat a preus assequibles per a la classe treballadora. Aquesta empresa a més, assumirà la revisió de les qualitats dels habitatges i de la construcció, garantint totes les mesures de seguretat de les llars, edificis i infraestructures públiques necessàries.

Aquesta és l'única manera de garantir l'accés a un habitatge digne a la majoria de la població i que tenir coberta aquesta necessitat bàsica no sigui una càrrega insostenible per a centenars de milers de famílies.

Notes:

[1] El 10 de desembre de 2002 es va produir un incendi similar en les obres de la Maternitat d'O'Donnell de Madrid.

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01