Fa poc més de deu dies, el Partit Popular i Vox arribaren a un acord per a governar en coalició al País Valencià. L'extrema dreta d'Abascal donarà suport a la investidura de Carlos Mazón, i els populars cedeixen a Vox la vicepresidència de la Generalitat, la presidència del Parlament i algunes conselleries de rellevància. Aquest pacte es sustenta en un programa de "50 punts" que provoca autèntic terror llegir-lo. 50 punts que són un crit de guerra contra el feminisme, el col·lectiu LGTBI, el jovent i la classe treballadora, i suposen un atac frontal a tots els nostres drets democràtics i socials.
Ambdues formacions han celebrat amb alegria aquest acord. Les tímides reticències i dubtes mostrats per algunes veus del Partit Popular han estat dissolts. Feijóo ha estat clar en beneir l'entrada de Vox a les institucions valencianes: "respetamos el deseo de cambio y apoyamos la gobernabilidad", i afegeix que "no renunciaremos a nuestros principios". En això estem d'acord: els principis i la ideologia d'uns i altres són la mateixa brossa franquista. Tant és així que aquest mateix dilluns, la diputada de Vox, Llanos Massó, aquesta ultracatòlica antiavortista membre de Hazte Oír, ha estat triada presidenta de les Corts amb els vots a favor de tota la bancada blava. D'altra banda, el president de Vox es frega les mans davant de l'oportunitat que hi tenen. "Es un buen ejemplo para toda España", "pacto razonable, sensato y satisfactorio", deia Abascal. El seu objectiu? Poder repetir-lo a escala estatal.
Unitat d'Espanya, mort al separatisme i res de memòria històrica
El Partit Popular i Vox obren el seu document programàtic de la següent manera: 1. Defensarem la unitat d'Espanya, la igualtat entre espanyols i la riquesa i diversitat cultural. Ni més ni menys! Només els ha faltat afegir al final "¡Viva España! ¡Viva Franco! ¡España es una y no cincuenta y una!".
Però açò hi continua: 2. Reivindicarem la història d'Espanya i de la Comunitat Valenciana i garantirem la llibertat de memòria i el respecte absolut i ple dels drets i llibertats de tots. Per això, derogarem les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics. / 3. Aprovarem una Llei de Senyals d'Identitat que protegisca els valors, costums i tradicions de la Comunitat Valenciana com a part essencial de la plural riquesa d'Espanya. Per això, eliminarem les subvencions a les entitats o associacions que promoguen els "països catalans".
No poden ser més franquistes, són els hereus de la dictadura que trepitjà durant 40 anys totes les llibertats socials, democràtiques i culturals, i ara ens diuen que "no cal reobrir ferides del passat" perquè mai van arribar a pagar els seus crims i les seues tortures. Per a deixar-ho més clar encara, l'escollit com a Vicepresident i Conseller de Cultura és un torero i un declarat feixista, Vicente Barrera, qui en les seves xarxes socials enalteix Martín Villa, l'assassí de la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria, i presumeix dels seus orígens familiars colpistes.
Tant per al PP de Mazón com per a l'extrema dreta, els "senyals d'identitat" que hi cal protegir no tenen res a vore amb les tradicions del moviment veïnal o la cultura popular. Ells volen potenciar els toros, els bous al carrer i qualsevol activitat que comporte maltractament animal. Totes les festes més arcaiques i reaccionàries seguiran rebent fons sense límits.
Pel que fa a la llengua? Res de valencià, res de drets lingüístics. La inversió lingüística a la Comunitat ja estava molt tocada i, de fet, era inexistent fruit de més de 20 anys de governs autonòmics del Partit Popular, però ara volen donar-li el cop de gràcia. Punt 27 de l'acord: "Garantirem la llibertat d'educació, la lliure elecció de centre i la lliure elecció de la llengua d'ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives". És a dir, potenciar la concertada i el castellà al màxim. A més, ja han anunciat que tancaran l'Oficina de Drets Lingüístics, una comissió creada el 2017 per protegir el valencià a les aules. Tot això en un moment en què només el 15% de la població parla valencià i un ridícul 5,3% s'hi comunica habitualment en aquesta llengua a la capital.
Guerra contra el feminisme, el col·lectiu LGTBI i l'educació inclusiva
Sense dubte, el plat fort de l'acord PP-Vox està dedicat a les dones, al col·lectiu LGTBI i tot allò que tinga a vore amb atacar el model de família tradicional, catòlica, apostòlica i romana. Sorprèn la claredat amb la qual s'expressen aquests negacionistes de la violència de gènere, la bandera principal dels quals és l'opressió de les dones i les persones LGTBI. El Partit Popular ha acceptat la petició de Vox de substituir el terme "violència masclista" per "violència intrafamiliar", quedant redactat un dels seus punts de la següent manera: 43. Defensarem els drets de les famílies i promourem polítiques que perseguisquen eradicar la violència intrafamiliar. És clar que no es parlarà de feminisme, igualtat, diversitat ni tolerància a les aules: 28. Els pares triaran lliurement i, si s'escau, autoritzaran el contingut de les activitats extraescolars. / 29. Reforçarem la inspecció educativa per preservar la qualitat de l'ensenyament treient la ideologia de les aules. És el mateix discurs que porten repetint des que van presentar el seu famós "Pin Parental": els meus fills són meus, la meua dona és meua, jo sóc el mascle, jo decidisc.
No s'ha d'oblidar que el principal referent de Vox a la Comunitat Valenciana no és altre que Carlos Flores, una bèstia que està condemnat per maltractar, perseguir i agredir en públic la seua exparella, amenaçant-la de mort amb barbaritats com "puta, ladrona, secuestradora de niños, te joderé durante toda la vida". Un "divorcio duro" segons Alberto Núñez Feijóo. Però és que el número 2 d'aquests ultras, José María Llanos, no és per menys: "La violència de gènere no existeix, la violència masclista no existeix".
És una guerra declarada amb tota la seua magnitud. No perdonen el desafiament que el moviment feminista de masses ha suposat per a la classe que defensen, pels capitalistes, els empresaris i cacics. No obliden aquells 8 de març en què València, Castelló, Alacant i desenes de localitats més s'han tenyit de morat amb una contundent empremta antifeixista. Saben que la lluita per l'alliberament de les dones treballadores ha estat un exemple enorme per a tota la classe obrera i la joventut. Intentar esclafar, tallar el cap i desmoralitzar a aquelles que hem construït des de baix aquesta poderosa marea és una prioritat per a ells.
Llei, ordre i mà dura
El racisme, la persecució dels immigrants i la criminalització de plataformes socials com la PAH, també tenen el seu lloc en aquests "50 punts de Govern". No hi ha res de nou, només la materialització per escrit dels eixos en què l'extrema dreta basa el seu discurs demagògic, espanyolista i xenòfob: 46. En cas que es produïsca una ocupació il·legal d'un immoble, les autoritats garantiran el dret a la propietat... / 48. La Generalitat Valenciana, dins de l'exercici de les seues competències, posarà en coneixement de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat els possibles casos d'immigració il·legal / 50. Assegurarem l'ordre públic i la seguretat dels barris.
És evident que tot aquest programa està redactat amb un objectiu clar: incrementar la repressió contra aquells que s'atrevisquen a no callar, intentar introduir el verí de la divisió racista, masclista i nacional entre els treballadors i joves, i desmoralitzar-nos perquè ells puguen fer i desfer a plaer.
L'exemple del pacte en la Generalitat Valenciana és solament un exemple, de moment el més reaccionari i obscurantista, de l'onada reaccionària que a nivell institucional ha arribat a 187 municipis i ciutats de tot l'Estat. És una guerra declarada, un intent d'enviar-nos de nou a èpoques on no es podia quasi ni parlar.
No ens deixarem amordassar
Aquests reaccionaris estan vivint una certa lluna de mel després de la seua victòria el 28 de maig. Però que tinguen cura, perquè en els últims anys hem après molt i hem tret moltes lliçons. La pau social, la desmobilització imposada, les polítiques de "conciliació autonòmiques", no servixen per a frenar els peus a la reacció.
L'experiència ens demostre que si volem protegir els nostres drets i impedir que el rellotge de la història retrocedisca, hem de basar-nos en l'organització militant i la mobilització contundent, unificant cada lluita i conflicte que sorgisca, i defensant un programa antifeixista i revolucionari, que senyale que per a escombrar l'escòria feixista necessitem acabar amb el sistema putrefacte que els hi dóna ales: el capitalisme. La manifestació del passat dissabte de l'Orgull va ser una mostra del potencial que existeix per a aixecar la veritable resistència antifeixista als carrers.
Feixisme, ni a les aules, ni als centres de treball, ni als carrers ni enlloc. Feixisme mai més! Uneix-te a Esquerra Revolucionària i fem-los fora!
