EM.: Què va passar llavors?
IG.: Per desvirtuar el contingut del burofax, l'empresa em va obrir un expedient disciplinari per una suposada falta molt greu, aprofitant un error en la facturació aquesta mateixa setmana. Error que jo mateixa vaig detectar i vaig solucionar, però que va servir d'excusa a l'empresa per al•legar que ho havia comès a propòsit, amb la finalitat d'entelar la imatge de l'empresa, i que posteriorment, vaig enviar el burofax per protegir-me. Una justificació per imposar-me un acomiadament disciplinari, que va ser el que em vaig trobar quan, després d'haver presentat les meves al•legacions, l'empresa es va reunir amb mi per comunicar-me la seva decisió.
EM.: És un acomiadament per repressió sindical.
IG.: Desgraciadament, així és. A moltes empreses com Europastry es persegueix als que lluitem, tot i defensar drets tan bàsics i elementals com organitzar-nos sindicalment en l'empresa i participar en les mobilitzacions, amb la finalitat de resistir als nombrosos atacs que rebem de la patronal i dels capitalistes.
Els empresaris pretenen retrotreure’ns a les condicions laborals que van viure els nostres pares i avis, i amb acomiadaments com el meu intenten que serveixi d'escarment per a qualsevol treballador o treballadora que planti cara a aquesta sagnia, aplicant la política de la por.
A més, t'acomiaden de la pitjor manera possible, amb un acomiadament disciplinari i sense indemnització, per fer-te sentir fracassada i humiliada, amb falta de professionalitat, amb la finalitat d'anul•lar-te com a persona. Les empreses saben del poder que els treballadors tenim quan ens organitzem, i per això intenten evitar-ho d'arrel. Aquest és el veritable motiu del meu acomiadament.
EM.: Com respondràs al teu acomiadament?
IG.: Doncs lluitarem per aquesta injustícia, denunciant l'acomiadament als tribunals, però també fent una campanya que difongui i denunciï aquesta greu vulneració dels meus drets a la vaga, a la llibertat sindical i al treball, amb la finalitat d'aconseguir la major solidaritat i suport possible, doncs en aquesta situació, el més important que tenim els treballadors al nostre favor és la solidaritat i la unitat de la classe obrera, que al costat del suport d'un sindicat combatiu, són les claus fonamentals per plantar cara a aquests impresentables que volen als treballadors amb el cap ajupit, aguantant el que els llencin, aguantant la pressió que cada dia exerceix el sistema capitalista a cada lloc de treball i sense queixar-se. Es veu clar el què passa quan no segueixes els seus esquemes. Però no tenen ni molt menys l'última paraula. La classe obrera organitzada serà la que finalment, i com ha ocorregut sempre històricament, aconsegueixi a través de la lluita unes condicions laborals i de vida dignes.
