El passat 19J es va celebrar a tot l'Estat i part d'Europa manifestacions que van tenir un gran èxit d'assistència. Sobre el seguiment, notícies i les propostes al voltant d’aquest moviment n’hem fet un ampli seguiment a la nostra web.
En aquest article el que volem denunciar és una sèrie d’incidents, que encara que puntuals, són molt negatius i mereixen el rebuig del moviment obrer i juvenil.
A Tarragona i Reus la nota negativa va ser l'intent per part d'uns quants "organitzadors" que van intimidar i amenaçar a companys del Casal Marxista amb l’objectiu que no poguessin oferir el diari El Militante (EM) i repartir fulls del Sindicat d’Estudiants amb les nostres propostes per portar endavant el moviment. L’excusa va ser en un cas que no es permetien sigles a la manifestació i en l’altre que s’havia decidit que no es podia repartir propaganda.
Aquesta gent que s’atribueix la funció de policia del pensament creu poder decidir quan es pot o no llegir, i que i que no es pot llegir en una manifestació.
Aquest tipus d'actuació totalment antidemocràtica ja s’ha donat en altres manifestacions en el passat encara que mai havien arribat al punt del 18 i el 19-J.
Aquests van ser alguns dels fets:
A Tarragona l’assistència a la manifestació va ser de milers de persones i l'ambient era festiu i combatiu com en totes les mobilitzacions que s’han portat endavant des del 15 de maig. No obstant van passar els següents incidents:
A un company el van amenaçar en fer-li una foto i penjar-la a internet si
seguia oferint el EM i com va seguir fent-ho així ho va fer: (http://www.facebook.com/
Un altra "organitzadora" va dir-li a una companya que no podia oferir el EM i també va venir amb l'amenaça de la foto i dient "que no us he vist per l'assemblea" (com si anar a més o menys assemblees donés més o menys drets) al que la companya li va contestar que "era estrany perquè havíem estat a TOTES les assemblees de barri i en ella tampoc l’havíem vist" i "l'organitzadora" va contestar que ella estava a la comissió de creativitat (!) de la Pç. de la Font i va procedir a fer fotos.
A un company conegudíssim per ser un dirigent obrer i membre de la CGT de Tarragona també el van cridar l'atenció per oferir el EM, encara així el va seguir oferint. A Tarragona es van repartir tots els fulls i es van exhaurir tots els diaris.
Un dia abans es va celebrar a Reus una manifestació que va comptar amb la participació d’unes 700 persones. A l'inici d'aquesta manifestació es van produir incidents que considerem absolutament rebutjables. Diversos companys del Casal Marxista van oferir el diari EM i van repartir el full del Sindicat d'Estudiants. Al moment es va presentar una coneguda dirigent de l’esquerra independentista que al·legant que a "l'assemblea" s'havia decidit que no sortís cap sigla va començar a pressionar per a què no es pogués oferir el diari, el company va respondre "que cap assemblea està per sobre dels drets democràtics". Com el company va seguir amb la seva tasca van venir 3 o 4 més amb més agressivitat. Un li va dir "que et guardis els diaris que jo no sóc tan pacífic".
A un company que repartia fulls li van dir que era "un espanyol infiltrat". Mentre parlaven entre ells diversos dels que el volien intimidar dient que el que podien fer és prendre-li els fulls i punt.
El que es curiós i contradictori és que l'inici de la manifestació el va donar un conegut dirigent de la CGT (la qual cosa ens sembla molt bé), el que vol dir que en realitat això de no ensenyar sigles era una simple excusa ja que si es tractava de no relacionar la manifestació amb cap sigla el millor es que hagués una persona completament anònima.
Pel que sembla hi ha una minoria que ha decidit que milers de persones no puguin llegir propostes d‘organitzacions que es posicionen clara i obertament. És evident que aquesta prohibició era desconeguda per quasi tota la manifestació que sense cap dubte l’hagués rebutjat perquè simplement és absurda i antidemocràtica. I és evident que la decisió la van prendre alguns dirigents que no van consultar en absolut les bases de les seves organitzacions. No té sentit que algú que lluiti honestament contra aquest sistema podrit i antidemocràtic (i hi posi part de la seva vida en aquesta tasca) es dediqui a fer just el contrari o sigui fer just el que fa l’estat burgès que és posar el màxim de trabes a la lliure circulació d’idees.
A tots els arguments per justificar que no es pugui fer propaganda lliurement els responem això:
És absurt i contradictori que un moviment que té per més objectiu més “democràcia participativa, real, popular…” tingui alguns membres que es dediquin a plantejar una mesura tan antidemocràtica com no poder repartir fulls amb propostes per portar endavant aquest meravellós moviment (com per exemple estendre les mobilitzacions per pressionar als dirigents sindicals per a què convoquin una vaga general ja o la nacionalització de la banca, etc.)
1er. cap assemblea pot decidir que no es pugui exercir un dret democràtic elemental com es repartir propaganda. Per cert, hem venut el EM a totes les assemblees de barris de Tarragona i no ens han posat CAP PROBLEMA. Quina és doncs l’assemblea que val?
2on. per l'èxit que van tenir els companys del Casal Marxista a Tarragona repartint fulls (es van fer cues) i venen la premsa obrera (tots els exemplars exhaurits) no sembla que els participants de la manifestació estiguessin gaire d'acord amb aquesta mesura (si és que la coneixien) fet que per altra banda és normal: la gent vol més democràcia, no menys democràcia.
3er. si hi ha organitzacions que s'autocensuren per prejudicis antiorganització o perquè no confien amb les seves idees o perquè no tenen res a dir això no els dóna el dret a impedir que altres ho facin. Si hi ha persones que han decidit que amb aquesta o altra organització no simpatitzen no els dóna dret a impedir que s'expressin.
4t: és especialment vergonyós que alguns dels que van tractar de mala-manera als companys per impedir que oferissin la propaganda ens haguéssim trobat amb altres campanyes just per aconseguir el contrari: per exemple en contra de la prohibició de posar cartells a la ciutat de Reus i l'incompliment de l'Ajuntament de posar pilons. És completament contradictori. La coacció bé normalment de l'estat burgès, de la justícia burgesa i dels empresaris amb exemples molt escandalosos com els que pateixen l'esquerra abertzale o alguns sindicalistes, però és sorprenen que vingui de persones que es diuen d'esquerres. Aquesta actitut agressiva és més pròpia de les burocràcies sindicals i polítiques a les que diuen combatre…
5è l'argument de la unitat per impedir repartir propaganda és absurd: és obvi que els que estem en aquella manifestació estem allí per coses comunes i per això hi ha una pancarta a la capçalera però també és obvi que no tots pensem el mateix i que cadascú té propostes diferents que oferir. I així com tothom té dret a dir-les a viva veu també té dret a dir-les per escrit. O que passa, que solament el Público o El Pais poden opinar per escrit sobre el 15M? La unitat està molt bé, però aquí el que es preten es imposar una UNIFORMITAT que no existeix.
6è L’argument que som oportunistes fa riure. Primer perquè hem estat en totes les lluites obreres del Camp a primera línia de foc amb companys que s’han jugat el lloc de feina, rebent pressions salvatges de la patronal i d’alguns dirigents sindicals, i això ho sap tothom que ho vulgui saber. I a més perquè efectivament no perdrem CAP OPORTUNiTAT d’explicar la nostra alternativa allí on hi hagi gent que les vulgui sentir. Les nostres idees no són altres que la de la revolució socialista, la unitat de la classe obrera i el dret a l’autodeterminació per més que alguns segueixin explicant uns quants mites grapejats perquè no s'atreveixen a contrastar idees públicament i no els queda més remei que la mentida i les maniobres antidemocràtiques.
Fora les maniobres antidemocràtiques dins el moviment obrer i juvenil!
Llibertat total de difusió d'idees!
