La proposta d'estendre la lluita cap a la vaga general té una gran acollida

Des del passat 28 de Maig el moviment del 15M a Madrid ha donat un pas endavant amb la celebració d'assemblees en desenes de barris i localitats. Amb aquesta iniciativa es tracta de facilitar la participació de noves capes de joves i treballadors en la resolució dels nostres problemes, així com de donar resposta a les tasques que té davant si el moviment en el seu conjunt per a enfortir-lo i seguir avançant. Aquestes assemblees han tingut una gran acollida especialment en barris obrers. Els exemples de Carabanchel, Aluche, Vallecas o Leganés són una prova de l'enorme simpatia que té entre la classe obrera la lluita iniciada el 15-M. 

Carabanchel 

El dissabte 4 de Juny es va celebrar en la Plaça de Oporto la segona Assemblea Popular de Carabanchel. Amb una assistència de més de 500 persones i en un ambient de gran expectació, les diferents comissions van anar presentant les propostes amb les quals es ve treballant des de la primera assemblea, celebrada el dissabte anterior i a la qual van assistir entorn de 1.000 persones que van decidir, com primers passos, la creació d'una comissió laboral amb l'objectiu de vincular al moviment obrer amb la lluita. 

Els veïns del barri anem organitzant-nos per a tractar de donar una resposta als problemes que patim diàriament, així com per a donar continuïtat al meravellós moviment que s'ha desencadenat des del 15 de Maig. A pesar de caure una intensa pluja al començar la segona Assemblea i després d'ajornar la mateixa 1 hora, vam poder començar sense que ningú se’n anés a casa. Una vegada iniciada la reunió, les diferents comissions van presentar les propostes discutides durant la setmana, procedint-se a continuació a debatre amb agilitat cadascuna d'elles, així com la seva aprovació o rebuig. 

Una de les propostes, plantejada per la Comissió d'Economia i Treball, i aprovada per l'Assemblea, va ser la de convocar la manifestació del 19 de juny contra la Crisi i el Capital, acudint a les empreses i polígons del barri i implicant a la classe treballadora en la seva convocatòria. Aquesta és la millor manera de donar continuïtat al moviment, confluint tots els barris de Madrid, i ciutats de l'Estat, en una nova gran mobilització, demostrant la força que tenim, a pesar de no contar ja amb la simpatia dels mitjans de comunicació burgesos. 

Aquesta proposta plantejava al seu torn la necessitat que aquesta manifestació, i la seva convocatòria en empreses i polígons, servís per a exigir la convocatòria d'una nova Vaga General com una forma d'enfortir i intensificar la lluita contra els brutals atacs que patim. 

Un company va plantejar la necessitat que puguem triar a les Juntes de Districte del barri per a poder controlar de debò als nostres representants, i dirigir-nos de forma més directa a ells quan no actuïn en defensa dels interessos dels veïns. 

Finalment, un altre punt important que també es va plantejar va ser el de la necessitat de plantar cara a les redades racistes, un fet amb el que convivim diàriament els veïns del barri, que dia sí i dia també, veiem com la policia se situa en les boques del Metro intimidant als immigrants, demanant la documentació a tot aquell que els sembla pels seus trets o color de pell. En aquest sentit, quan l'assemblea ja havia finalitzat i només quedava allí una part dels assistents, un company va donar la veu d'alarma informant que s'estava produint una redada. En aquest moment uns 80 companys es van dirigir ràpidament a la boca de metro cridant “Cap ésser humà és il·legal”. L'efecte d'aquesta acció va ser que a l'arribar a l'interior del metro, els dos policies que estaven portant a terme la redada van decidir anar-se, deixant en pau als tres immigrants que tenien retinguts. 

Leganés 

Després de l'extensió del moviment 15-M als barris i ciutats de Madrid, la ciutat obrera de Leganés s'ha sumat a aquest amb la seva pròpia assemblea que s'ha reunit les últimes dues setmanes amb prop d'unes 800 persones la primera i unes 600 la segona. La composició clarament d'esquerres dels participants es va veure traduïda en intervencionsque que van anar des de les reivindicacions democràtiques més bàsiques, fins al qüestionament del sistema capitalista en el seu conjunt, passant per la igualtat entre sexes, entre nadius i estrangers, i contra la xacra que suposen els desnonaments per a les famílies més humils. 

El treball desenvolupat per les comissions en aquesta última setmana ha estat molt intens, deixant de manifest l'entusiasme amb el qual els participants estan acudint a les mateixes. La comissió d'acció va plantejar una primera mobilització per al dijous 9 de juny en forma de bicicletada que va ser aprovada com primer pas per a la convocatòria d'una gran marxa des de tots els racons de Madrid que acabi davant de les corts. 

Dins les comissions cal destacar el treball desenvolupat per la comissió laboral, l'encarregada de tot el relacionat amb les reivindicacions dels treballadors. Aquesta comissió va presentar a l'assemblea una taula reivindicativa amb la qual treballar per a aconseguir no sol democràcia real, i la solució als problemes que patim joves i treballadors, sinó que també va proposar les eines amb les quals assolir els nostres objectius. Per a això es va plantejar la necessitat de lluitar per uns sindicats que realment representin els interessos dels treballadors amb mesures com la immediata convocatòria d'una nova vaga general. Aquestes dues últimes propostes van ser probablement les més sentides en l'assemblea. 

D'altra banda juntament amb la comissió d'acció van traçar un ambiciós pla d'intervenció en polígons, empreses, barris amb la finalitat de convocar la mobilització general del 19-J que sigui capaç de traçar el camí cap a una nova vaga general capaç de parar els atacs que per part de la patronal s'estan gestant. 

Vallecas 

Els passats dissabtes 28 de Maig i 4 de Juny també es van celebrar en el barri de Vallecas les dos primeres assemblees de veïns sorgides a la calor del moviment 15M. 

Aquest històric barri obrer ha sofert amb especial rigor en els últims anys la crisi del sistema capitalista, que es plasma en una taxa d'atur propera al 40% i en una deterioració continuada dels seus serveis públics. Amb aquest escenari de fons van ser molts els veïns que van intervenir en la línia de la necessitat de plantar cara a aquesta situació des d'una perspectiva marcadament anticapitalista i a partir d'un pla de lluita que permeti desenvolupar un conjunt de propostes i accions concretes. 

Si bé, amb més o menys matisos, aquestes idees estaven presents en el sentir majoritari de l'assemblea, la veritat és que van sorgir discussions sobre la forma que s'ha d'avançar i en la manera d'organitzar el treball, producte de les diferents postures existents i de la dificultat per a arribar a un consens. 

Aquests debats es van dilatar massa en el temps, produint una sensació de paràlisi en l'assemblea i cert cansament entre alguns dels assistents. Conseqüència d'això va ser un descens en la participació en la segona de les assemblees, a la qual van venir al voltant de 700 persones, quan en la primera s'havia superat àmpliament el miler. 

Aquesta situació reflecteix la necessitat d'aprofitar millor les assemblees, dotant de més temps a la discussió política i deixant en segon pla els aspectes més formals i de caràcter merament organitzatiu que fins a ara han monopolitzat la discussió. És necessari debatre els passos a donar i les propostes a defensar.

Vallecas és un barri que sempre ha destacat tant per la seva combativitat i el seu esperit de lluita com per la fortalesa del seu teixit social i veïnal, on un pla de lluita correcte que aportés respostes a les necessitats del barri rebria sens dubte el suport entusiasta dels veïns. 

Des d'aquesta perspectiva el més important en aquesta segona assemblea va ser la de conformar una comissió per a tractar tant els problemes del barri com la situació en general de la classe treballadora. És molt important també que l'assemblea de Vallecas, igual que ja han fet les de Carabanchel i Leganés, doni suport clarament la convocatòria de la manifestació en defensa de la convocatòria d'una vaga general que es celebrarà a Madrid el pròxim 19 de Juny. 

Aluche 

La segona Assemblea en el barri d’Aluche també es va realitzar el dissabte 4 de Juny. Després de l'explosió de participació que va suposar la primera assemblea el 28 de maig en la qual més de 1.500 persones es van reunir en la plaça contigua a la junta municipal de La Latina, més de 400 veïns van tornar a participar en aquesta segona convocatòria. 

Igual que en altres assemblees de barri, les quals han tingut lloc a Aluche van recuperar el debat de com es pot aconseguir fer que el moviment 15-M s'estengui i tregui arrels en cadascun dels nostres barris, més enllà de les accions que s'han portat a terme fins a ara. 

Així, en aquesta nova assemblea va tornar a sortir a debat si s'havia de seguir mantenint l'acampada de la plaça de Sol. Després de diverses intervencions l'opinió que predominava era la d'aixecar l'acampada, posant-se l'accent que mantenir-se en Sol s'ha convertit en una distorsió enfront de la necessitat que el moviment té de desenvolupar-se en els barris. Finalment es va votar aclaparadorament a favor de posar fi a l'acampada de Sol, però en nom del consens i fruit que un petitíssim grup en contra d'anar-se de Sol, els organitzadors van decidir que el sentir de la votació només tindria “caràcter informatiu”. 

Un comportament similar va tornar a repetir-se en un altre dels punts: el que tractava sobre la votació de suport a la manifestació del 19 de juny. En aquesta ocasió, en lloc d'explicarque hi ha assemblees que s'han sumat al 19 de juny com Rivas, Léganes, Móstoles, etc, que han plantejat la necessitat d'exigir a UGT i CCOO que convoquin una nova vaga general amb la qual trencar la col·laboració dels dirigents sindicals amb empresaris i banquers, només van dir que hi ha “assemblees de treballadors que donen suport la manifestació del 19 de juny”. 

Lluny de generalitzar les experiències i assoliments que el moviment 15-M ha aconseguit en altres zones tampoc es va explicar res sobre les altres assemblees, així com de la multitudinària manifestació a Màlaga el 27 de maig, tancant aquest punts sense tan si més no obrir el torn de paraules. 

Una altra part de l'assemblea es centrà a recollir els problemes del barri. A través de diverses reunions que van abastar a tota l'assemblea, va haver un debat sobre les necessitats més immediates que afecten al barri d’Aluche. 

D'aquesta manera, van sortir reivindicacions com la necessitat d'augmentar els precaris salaris dels joves, el donar solució al problema de l'habitatge (en un barri en el qual com es va denunciar en l'assemblea, existeix un escandalós pla urbanístic en la zona de Campamento), la situació de falta de recursos en l'ensenyament públic, el problema de la falta de places hospitalàries, o la discriminació que sofrixen molts minusvàlids al no estar adaptats els espais públics a les seves necessitats… i així un llarg etcètera. 

Per a debatre tots aquests problemes, es va plantejar la creació de diferents comissions.Com es veu, aquest tipus de necessitats posa a les clares que resoldre els problemes del barri és una fet que va molt més allà de buscar accions només des del mateix barri. Es tracta de problemes socials, que afecten amb especial duresa als barris obrers, i que s'agreugen a mesura que els atacs dels capitalistes se segueixen donant. 

Tal com explicà una professora en l'assemblea, per a donar una resposta als dictats del poder financer fa falta un objectiu concret que guiï al moviment. Des del Sindicat d'Estudiants vam pensar que tirar per terra les contrarreformes a través de la mobilització de la immensa majoria de la societat implicant en primera fila al moviment obrer és una estratègia necessària. I que el següent pas a donar és una gran mobilització a favor d'una vaga general. Per a mantenir viu el moviment i donar-li l'impuls necessari cal definir com més aviat millor uns objectius concrets. Les expectatives que s'han creat amb l'assemblea necessiten, com més aviat millor, un horitzó concret amb les que seguir vives.