Les direccions de CCOO i UGT avalen els atacs del govern i la patronal
Hem de recuperar els nostres sindicats de classe com eines de lluita: cal organitzar l'esquerra de CCOO i UGT en defensa d'un sindicalisme combatiu de classe i democràtic.
El pacte arribat pels dirigents de CCOO i UGT amb el Govern i els empresaris significa acceptar i avalar un dels majors atacs contra els drets dels treballadors de les últimes dècades.
Després de setmanes d'una farsa de negociació, els dirigents d'UGT i CCOO han donat per bona una contrareforma de les pensions que suposa una brutal reculada per al moviment obrer:
1. Amb l'acord signat amb el govern i la CEOE, i recolzat de manera entusiasta pels partits de la dreta, les direccions sindicals accepten l'augment de l'edat legal de jubilació, dels 65 als 67; l'augment dels anys cotitzats per a poder jubilar-se als 65 anys (de 35 a 38,5) i dels anys cotitzats per a tenir dret a cobrar íntegrament la pensió, dels actuals 35 a 37 anys. Les direccions sindicals també accepten que s'incrementi el còmput d'anys per a calcular la pensió, que passen de 15 a 25 anys. Aquesta última mesura suposa una retallada de la quantia de la pensió entorn d'un 10-20%, tal com els propis dirigents de CCOO i UGT han assenyalat en les setmanes anteriors.
2. Les conseqüències d'aquesta contrareforma en el sistema de pensions seran molt dures. En primer lloc suposarà un major empobriment, generalitzant les situacions de penúria econòmica entre la població de més edat: en aquests moments, els pensionistes que a l'Estat espanyol estan en risc de pobresa arriben ja al 19% del total, segons xifres oficials, i el 77% dels quals perceben una pensió no arriben a els 1.000 euros. Amb aquesta contrareforma tots els treballadors nascuts a partir de 1962 veuran reduïda la quantia de les seves futures pensions i haurien d'ampliar la seva vida laboral si volen rebre una pensió una mica més gran, tenint en compte la situació d'atur massiu i estructural que afecta a la joventut, que frega el 50% i que fa pràcticament impossible poder cotitzar tots els anys que s'exigeixen per a cobrar tota la pensió.
3. El camí emprès per les direccions de CCOO i UGT només asfalta el camí per a nous atacs, dóna oxigen a un govern que s'ha plegat als interessos dels grans banquers i els empresaris, i embraveix a la CEOE. Quan la tinta de l'anterior contrareforma laboral gairebé no s'ha assecat, amb aquest acord, en realitat una acceptació incondicional dels plans del govern i les grans empreses, els dirigents sindicals imposen una tàctica de desmobilització que va directament contra els interessos del conjunt de la classe treballadora, de la joventut, dels pensionistes i del propi moviment sindical. És realment inconcebible que amb més d'un 20% d'atur, CCOO i UGT acceptin augmentar l'edat de jubilació sense moure un sol dit, quan en realitat hauríem d'estar lluitant per disminuir-la per a donar accés als joves al mercat laboral. El que avui signen els dirigents sindicals de CCOO i UGT és la continuació d'un paquet d'atacs que es va iniciar amb la congelació de les pensions, la reducció del salari dels empleats públics i l'aprovació de la contrareforma laboral, atacs que van dur a la convocatòria de la vaga general del passat 29 de setembre que va ser secundada per milions de treballadors de tot l'Estat.
4. Els drets de la classe obrera s'han conquistat a través de la lluita, d'enormes sacrificis, d'una voluntat decidida. Aquesta és l'experiència del moviment obrer i per descomptat aquesta és la història dels nostres propis sindicats, de CCOO i UGT que es van forjar en un combat contra la patronal i la dictadura. La idea propagada per les cúpules sindicals que no es pot canviar la situació actual és falsa de principi a fi. La disposició dels treballadors a defensar els seus drets i conquestes a través de la mobilització està sobradament provada. Ho vam veure en la Vaga General del passat 29 de setembre, ho hem vist també en les vagues generals organitzades a Galícia i Euskal Herria per la CIG, ELA i LAB el passat 27 de gener, ho hem vist en les vagues generals de França, a Grècia, a Portugal, i ara ho veiem en la meravellosa revolució del poble àrab que ha escombrat la dictadura de Ben Alí a Tunis i tombarà a l'odiat règim de Mubarak a l’Egipte.
5. No, la responsabilitat del que està passant a l'Estat espanyol no és de la classe obrera i de la joventut. Si la burgesia, la patronal i el govern poden imposar aquestes mesures regressives és per que la política de concessions i de claudicacions de les direccions de CCOO i UGT ho està fent possible. Els dirigents sindicals en lloc d'aixecar un mur de contenció contra aquestes agressions sense precedents, han acceptat la lògica del capitalisme; en lloc d'impulsar la mobilització més massiva, més contundent, augmentant la confiança dels treballadors en les seves pròpies forces, han triat el camí d'avalar aquesta ofensiva de la patronal i el govern. Per això avui més que mai és necessari recuperar els nostres sindicats com eines de lluita, convertir-los en autèntiques organitzacions al servei dels interessos dels treballadors, i passar a l'ofensiva tots units per què és l'únic camí per a derrotar aquests atacs.
6. Tots els treballadors conscients, tots els sindicalistes, tots els delegats hem d'oposar-nos amb totes les nostres forces a aquest acord i organitzar dintre dels nostres sindicats, dintre de CCOO i UGT, una forta oposició sindical d'esquerres que aixequi una alternativa basada en un sindicalisme combatiu, de classe i democràtic, i que faci possible un gir de 180º en l'estratègia sindical. La contrareforma de les pensions no és la fi de les agressions contra els nostres drets: els plans del govern i la patronal en els pròxims mesos passen per acabar amb la negociació col·lectiva, retallar encara més el subsidi d'atur, atacar les despeses en educació, imposar el copagament sanitari...Per tant cal organitzar en el si de CCOO i UGT, en les fàbriques i les empreses una àmplia campanya per la continuïtat de les mobilitzacions i la convocatòria d'una nova vaga general que tingui com objectiu clar la retirada de totes les contrareformes aprovades. Organitzant un fort moviment d'oposició des de baix, des dels comitès, des dels delegats sindicals, des de les seccions sindicals podrem donar la batalla en el si de CCOO i UGT per a canviar aquest sindicalisme de pau social pel qual necessita la classe obrera: un sindicalisme basat en la mobilització, en la democràcia de la base i en la defensa d'un programa de classe que unifiqui a tots els treballadors i vinculi el rebuig a totes aquestes contrareformes amb la lluita per canviar la societat, pel socialisme.
· No a la contrareforma de les pensions. Per la jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i contractes de relleu per als joves desocupats. Els diners per a defensar les pensions públiques ha de sortir d'un increment dràstic dels impostos a les grans fortunes, els beneficis empresarials i la banca. Prou de regalar diners públics als grans capitalistes.
· Pla urgent contra l'atur i la deterioració de les prestacions socials: Subsidi d'atur indefinit de 1.100 euros al mes; reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.
· Nacionalització de totes les empreses en crisis sota control obrer.
· Augment dràstic de la despesa pública en sanitat, educació i prestacions socials.
· Engegada d'un pla econòmic per a crear ocupació (inversions i infrastructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes, sinó en els interessos de la majoria:
· Nacionalització de la banca sense indemnització i sota control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.
Contacta amb els sindicalistes i treballadors del Corrent Marxista Militant per a organitzar assemblees en el teu centre de treball en la teva empresa i debatre sobre aquestes idees!
Cal donar una resposta organitzada des del si de CCOO i UGT a aquest pacte contra els treballadors!
Construïm una forta esquerra a CCOO i UGT
