Aquesta matinada ha mort Marcelino Camacho,dirigent històric de les Comissions Obreres, comunista, obrer metal·lúrgic isímbol de la lluita dels treballadors contra la dictadura franquista.
Marcelino va lliurar tota la seva vida a lacausa del socialisme. Va ser un pioner en la construcció d'un gran movimentobrer amb consciència de classe en les condicions més adverses, en lesassemblees clandestines en els barris obrers i fàbriques de qualsevol ciutat del’Estat o des de les cel·les de les presons del dictador Franco. La seva veuestava sempre duent el seu missatge a favor de la llibertat dels oprimits. Desdel Procés 1001 i les grans batalles dels anys setanta, en la constitució idesenvolupament de CCOO, però també mantenint la bandera del sindicalisme declasse i combatiu contra aquells que des del propi moviment sindical tracten dedomesticar-lo, doblegar-lo i convertir-lo en una columna més del sistemacapitalista, Marcelino va ser la veu de la consciència obrera. Els seus últimscombats, quan l'ofensiva contra les idees del socialisme i del marxismerefermava i molts excomunistes i capdavanters sindicalistes eren guanyats peral programa de la desmobilització i la pau social, Marcelino es va mantenirferm, defensant la bandera de la lluita de classes. Per aquest motiu va haverde suportar la fustigació de molts als quals ell mateix havia iniciat en elmoviment sindical. Marcelino va provar, en els moments que els principis nedencontra corrent i han de defensar-se amb més tenacitat, que ell estava fet d'unapasta diferent.
Marcelino era un entusiasta. No va deixarde participar en totes aquelles causes justes de la nostra classe, en tots elscombats que ha lliurat en els últims quaranta anys. Era a més especialmentsensible a la lluita de la joventut. No podrem oblidar el suport incondicionalque sempre va prestar al Sindicat d'Estudiants, participant braç a braç ambcentenars de milers de joves en les grans mobilitzacions de l'any 86/87, entots els congressos del SE, en defensa de l'educació pública. Però a mésMarcelino mai va ser un sectari. Podia no estar d'acord amb moltes postures,però sempre va mantenir una actitud oberta per a col·laborar amb l'esquerramarxista. En els últims vint anys, Marcelino va respondre amb afecte a lesnombroses entrevistes que li realitzem des de El Militante, col·laborantactivament en nombrosos actes públics amb nosaltres. Amb la Fundació FriedrichEngels va mantenir una relació estreta, i gaudim molts anys en la Fira delLlibre de Madrid de la seva presència, quan en la caseta de la FFE, i juntamentamb la seva companya de vida i de combat Josefina, dedicava hores a signar elsllibres dels clàssics marxistes.
Company i camarada Marcelino. Des delSindicat d'Estudiants, Militant i la Fundació Friedrich Engels et rendim tributi plorem la teva absència. Però el nostre record cap a la teva figura no éssentimental, està basat en el compromís. El nostre homenatge al que tu hasrepresentat ho farem dia a dia, a través de l'organització dels treballadors ila joventut per la transformació socialista de la societat.
"ni nos domaron, ni nos doblegaron, ni nos van a domesticar"(Marcelino Camacho)
Visca la lluita de la classe obrera!
