Cal preparar elsegüent pas fins a obligar el govern aretirar la reforma laboral, la reforma deles pensions i els plans de retalladade la despesa social

La vaga generaldel 29 de setembre ha estat un clar èxit considerant nonomés l'altseguiment de l'atur i el caràcter multitudinari de lesmanifestacions, sinótambé el context que es va produir la convocatòria,sobretot el descarat iintens xantatge patronal a les empreses, amb amenacesgeneralitzadesd'acomiadament en una situació d'atur massiu.

Els sectors claus, paralitzats

En els sectorsclaus la vaga ha tingut un seguimentamplíssim, particularment en els polígonsindustrials de les ciutats, on l'aturha estat gairebé total. La paràlisi de les17 plantes de producció de cotxes,totes les que existeixen, és un exponent dela intensitat que va tenir la vagaen la indústria. També van parar els mercatsmajoristes d'alimentació deMadrid, Barcelona, Valladolid, València, Sevilla iZaragoza, els ports deBarcelona, València i Algesires. En el sector deltransport públic la vaga haestat generalitzada en la majoria de les gransciutats. Mitjans de comunicaciócom Canal Sud i TV3, i sobretot Telemadrid,principal vehicle propagandísticd'Esperanza Aguirre contra la vaga i contral'organització sindical delstreballadors, no van poder emetre. En elstransports el seguiment ha estattambé molt elevat. Totes les dades apunten quela vaga ha tingut un seguimentmolt similar a la del 20 de juny de 2002 contrael cop de decret del PP. AGalícia, on la CIG va convocar al costat de CCOO iUGT, i Astúries l'aturada vaser molt intensa, afectant no només a la indústria,on va ser total, sinó finsi tot el petit comerç, que va tancar de forma bastantgeneralitzada. ACatalunya, on es concentra el 20% de la producció industrial,la vaga va sertambé un èxit rotund, el mateix que Andalusia i el País Valencià.Només aEuskadi, per la divisió sindical, i la no convocatòria per part delsdirigentsde ELA i LAB, la vaga ha tingut un seguiment més parcial.

Una dada moltsimptomàtica de l'ambient entre la classetreballadora va ser la participaciómassiva en les manifestacions. Segonsxifres de CCOO i UGT més d’un milió i migde persones van sortir al carrer. Lamanifestació de Madrid va ser gegantesca; ales 17:30 h, una hora abans del'inici previst, tot el recorregut de lamanifestació, de Neptuno a Sol, estavaja ple a vessar. No va ser fins apassades les 21:00 h quan es va començar abuidar la Porta del Sol. Elssindicats xifren l'assistència en mig milió depersones. De l'ambient de lamanifestació cap destacar la participació de moltstreballadors joves i lasensació de força que hi havia. Una situació similar esva viure a Barcelona,amb una assistència de 400.000, en les principals ciutatsde Galícia, amb unademostració de força increïble a Vigo i a Ferrol, a Oviedo,amb una participacióhistòrica, i a València. La tònica ha estat demanifestacions massives al llargi ample i de tota la geografia de l'Estatespanyol.

Un èxit a pesar de l'hostilitat de ladreta, la patronali el govern

La vaga generaldel 29-S ha estat una impressionantdemostració de força de la classe obrera, enla qual una vegada més s'ha posatde manifest la seva capacitat de mobilitzaciói de lluita. Cal tenir molt encompte que l'ampli seguiment de la vaga i laparticipació massiva en lesmanifestacions s'han produït a pesar de la intensacampanya de fustigaciócontra la vaga des dels mitjans de comunicació, de ladreta, dels empresaris idel govern. La dreta, particularment el PP de Madrid, ila CEOE, van prendreaquesta vaga com una oportunitat per a tractar de copejardurament alstreballadors, llançant una furibunda campanya de criminalitzaciócontra elssindicats i una intensa ofensiva d'amenaces i repressió sindical enlesempreses. Volien demostrar que ells sí saben "com es fan lescoses",però han fracassat completament en el seu pla de fer fracassar lavaga.

Un altre factorimportant en la valoració de la vaga haestat el fet que aquesta s'ha produïtcontra les mesures d'un govern del PSOE, queva ser votat massivament pelstreballadors per a tancar el pas al PP i perquèfes una política social ieconòmica substancialment distinta a la practicadaper la dreta. El contextpolític de la vaga era més difícil que el del 20-J de2002, amb el PP d'Aznar enel govern i sense l'amenaça d'una crisi econòmicasalvatge. No obstant això, elstreballadors han demostrat tenir ben clar que elperill que torni el PP ho estàprovocant el propi govern del PSOE amb la sevapolítica d'afavorir als banquersi els empresaris, i que la millor forma detancar el pas a la dreta és obligaral govern del PSOE que retiri tots icadascun dels atacs que està portant aterme complint amb les exigències delsgrans poders econòmics, de la banca i lapatronal. En aquesta vaga general, unaimmensa majoria de la classe obrera haentès el que està en joc responentmassivament a la cridada de la lluita.

 Els dirigents sindicals també han derectificar. Noa la política de pactes i concessions, per un sindicalisme declasse, combatiui democràtic

Finalment, iaquest és el factor polític més important,la vaga ha estat un èxit a pesar delserrors tàctics i l'orientació dels propisdirigents de CCOO i UGT. En lapreparació prèvia de la vaga l'aparell delssindicats ha donat proves que estàmolt rovellat, li ha faltat confiança al'hora de realitzar una massiva campanyad'assemblees, no ha estat proucontundent a l'hora de divulgar les conseqüènciesde la reforma laboral i deles altres mesures en marxa, i tampoc han plantejatamb claredat la necessitatde continuar la lluita fins a vèncer. És veritat quetant Toxo com Méndez enels últims dies van parlar en els seus discursos de lagravetat dels atacs i laimportància de l'èxit de la vaga i de la mobilització.No obstant això, aquestsmissatges es barregen constantment amb clars senyals depredisposició a tornarper la senda de l’anomenat "diàleg social", ésa dir, els acords, elspactes i les concessions. Això és un error que calrectificar. Els dirigents deCCOO i UGT haurien d'haver estat molt més clarsabans de la vaga, i perdescomptat ho han de ser ara si volen connectar amb elsentiment i lesaspiracions dels milions de treballadors que han secundat lalluita activamentaquest 29 de setembre,  quel'objectiu de lamobilització és un i irrenunciable: la completa retirada deles mesures d'atac,tant de la reforma laboral com les que estan per aprovar.Haurien de dir benalt, i demostrar-ho amb els fets, que l'únic escenari queels sindicats tornarana la taula de negociació serà quan el govern retiri elsatacs que ha aprovat iels que ha anunciat. Negociar retocs cosmètics oaspectes parcials és un greuerror, que a més serà pagat amb una caiguda de lacredibilitat dels dirigentssindicals en el conjunt del moviment obrer. Elstreballadors no han donat un xecen blanc als sindicats. Els han dit que lalluita ha de servir per a anar finsal final, no per a tornar a una estratègiasindical de pactes i concessions quenomés has servit per a tancar empreses,aprovar EROs, perdre conquesteshistòriques i afeblir a la casi obrera.

Els treballadorsno volem cap tipus d'atacs i retalladesals nostres drets, ja siguin senseconsensuar o consensuats. A més, ha estat eldesprestigi sindical provocat perla política de concessions permanents al governi la patronal mitjançant la"concertació i el diàleg" durant llargsanys un dels factors que haanimat al govern i la burgesia per a passar al'ofensiva. Cal treure lesconclusions fins a les últimes conseqüències del queestà succeint! Unarectificació profunda, oberta i honesta de la políticasindical anterior seriala forma més eficaç d'animar als treballadors aorganitzar-se i enfortir elssindicats enfront de la brutal ofensiva de lapatronal i dels mitjans decomunicació.

La importància i la utilitat de la vagageneral.Continuar amb la mobilització, més forta, més extensa.

La classe obreraté capacitat per a detenir aquestsatacs, però per a materialitzar la seva forçai desplegar tot el seu potencialde lluita és fonamental una tàctica, unaestratègia, uns mètodes, un programa iuna perspectiva d'acord amb la gravetatde la situació. Realment l'única manerade fer que el govern retrocedeixi és queel moviment de resposta de la classeobrera i de la joventut arribi a un grautal d'amplitud i consistència que estransformi en una rebel·liósocial. Elgovern ja ha dit que mantindrà la reforma laboral i els altres plansd'atac. Elscapitalistes, amb la rebaixa de la qualificació del deute espanyola l'endemàdel 29-S, han donat un clar senyal al govern: heu de mantenir-vosferms en elsatacs a pesar de la vaga. La disjuntiva és bastant clara: o es fauna políticaque afavoreixi a una minoria de rics o es fa una política queafavoreixi alstreballadors i per tant a la majoria de la societat. No hi hamitges tintes.

És veritat queamb una vaga general no és suficient per aobligar al govern a rectificar peròno és veritat que la vaga "no serveixiper res", com s'està insistintdes dels mitjans de comunicació amb lafinalitat de desmoralitzar alstreballadors.  La vaga, que ha estat un èxit, haservit i ha servitper a molt. Ha servit per a desentumir els músculs de laclasse obrera, perquèaquesta sigui més conscient de la seva força, perquè méstreballadors siguinconscients dels atacs i de la necessitat d'organitzar-se ide lluitar. La vagaha estat una gran sacsejada i té una importància política ipsicològica moltimportant per al moviment obrer. El que sí és veritat és queuna vaga general noés suficient. La vaga general és el principi d'una lluitaque ha de continuar ianar a més. Ara és el moment per a fer un balanç enprofunditat en totes lesempreses i formar comitès de mobilització amb lafinalitat d'arribar amb lainformació a absolutament tots els treballadors ipreparar el terreny per alsegüent pas en aquesta lluita, que hauria de ser laconvocatòria d’una altravaga general, més preparada, més organitzada i de 48hores.

Amb unaorientació decidida en l'acció i coherent en lesidees, enarborant unaalternativa socialista a la crisi del capitalisme, elstreballadors podrienavançar molt més ràpidament i derrotar més fàcilment elsatacs que estan enmarxa. La lluita sindical, la lluita per derrotar la reformalaboral i tota lainvolució que s'està produint en les conquestes socials i elsdrets delstreballadors, no es pot deslligar de la lluita contra el sistemacapitalista.L'últim recurs dels burgesos i de tots els que defensen elcapitalisme com únicsistema possibles és reptar als treballadors amb lasegüent pregunta: i quina ésla vostra alternativa? A aquesta pregunta calcontestar clarament i senseambigüitat: la crisi del capitalisme no es potresoldre amb més capitalisme. Alcapitalisme malalt oposem la lluita per unasocietat socialista, sense propietatprivada dels mitjans de producció, on laclasse treballadora planifiquidemocràticament les increïbles riqueses queexisteixen en benefici de tots. Caldir alt i clar que si es poden defensar elsllocs de treball, lluitar contral'atur, i mantenir la despesa social. Per aaixò cal acabar amb el controlasfixiant que els banquers i els grans monopolisexerceixen sobre la societat.Cal garantir que els recursos econòmics, latecnologia i la ciència estiguin alservei de la majoria de la població i nosubordinades al màxim benefici d'unapetita minoria de paràsits. Cal lligaraquest moviment a la lluita pelsocialisme.

El 29-S ha estatun èxit, ara hem d'aprofitar-ho almàxim, enfortint al màxim l'organització dela classe obrera, defensant lacontinuïtat de la lluita fins a obligar al governa retrocedir i defensant unaalternativa veritablement socialista a la crisi delcapitalisme. Uneix-te alCorrent Marxista El Militant!