No al pla d'ajustament, prou d'atacs als treballadors i els pensionistes!

CCOO i UGT han de convocar ja una vaga general

Zapatero va anunciar el 12 d'abril en el congrés un pla d'ajustament salvatge que trenca de forma clara i evident amb les seves declaracions que la crisi no l'anaven a pagar els treballadors i que no tocaria la despesa social. Cedint a les exigències de la banca i la CEOE, el govern ha presentat una bateria de mesures que inclouen:

- Rebaixa d'un 5% del sou als treballadors del sector públic per a aquest any i congelació per a l'any que ve.

- Congelació de les pensions (excepte les mínimes i les no contributives) el 2011, que tornaran a perdre poder adquisitiu .

- Supressió de l'ajuda de 2.500 euros a les famílies per cada nou naixement .

- Reducció de la inversió pública estatal en 6.450 milions d'euros, al que caldrà sumar una retallada de 1.200 milions d'euros que haurien d'assumir les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.

- Retallada de les prestacions de llei de la Dependència, al suprimir-se el pagament de la quantitat pendent des que es va fer la petició. 

- Restricció a l'accés a medicaments subvencionats, emprant subterfugis com "adaptar-ho a les necessitats reals dels pacients" o estandarditzar el tractament "d'acord a les indicacions de la comunitat científica".

Mesures gens "equitatives", mentre els banquers i els empresaris segueixen sumant beneficis

Presentar aquestes mesures com "equitatives" és un insult a la intel·ligència. Els principals responsables de la crisi capitalista, els banquers i els grans empresaris (a ambdós cal incloure'ls entre els principals especuladors), no surten per res afectats per aquest pla d'ajustament. En aquests moments, la tercera partida més important dels pressupostos generals de l'Estat és la destinada a pagar els interessos del deute, 23.224 milions d'euros que aniran a parar fonamentalment a la gran banca. Els grans accionistes i especuladors, que han estat precisament els causants de la crisi, s'han beneficiat dels diferents rescats multimilionaris amb fons públics aprovats en els últims anys. Aquesta és l'autèntica causa de l'augment del deute i del dèficit pressupostari, no la despesa social, que ara es pretén atacar en detriment de les famílies obreres.

S'apliquen mesures d'ajust contra els treballadors, els desocupats i els pensionistes, però el govern es nega a augmentar els impostos a les grans fortunes, que segons dades dels inspectors d'hisenda han defraudat milers de milions d'euros el 2009. Quan els grans capitals paguen impostos irrisori de l’1% mitjançant les SICAV, una estafa oberta, descarada i consentida al fisc.

La vaga del sector públic del 8 de juny és un pas endavant per a organitzar una gran vaga general de 24 hores

CCOO i UGT han anunciat una vaga general del sector públic per al dia 8 de juny com mesura de resposta als plans d'ajustament del govern. Els treballadors del sector públic són un dels sectors més greument afectats i per tant la seva mobilització és necessària. No obstant això, aquest pas no pot ser en absolut un substitut de la vaga general, per dues raons fonamentals: els plans d'ajust afecten al conjunt de la classe obrera i només una mobilització multitudinària, massiva, general i continuada dels treballadors i de la joventut pot derrotar aquesta agressió sense precedents.

No podem permetre que s'introdueixi cap tipus de fissura entre diferents sectors de la classe obrera. No podem acceptar l'argument que "o es retalla el salari dels funcionaris o es retallen les prestacions per atur" i la millor manera que aquesta idea no cali és mobilitzar al conjunt dels treballadors. A més, cal tenir en compte que prendran més mesures. De fet, algunes ja es coneixen, com la pujada de l'IVA o la reforma laboral, que afectaran de ple als treballadors del sector privat. Cal unificar la lluita, no compartimentarla.

La reacció de la patronal i de la banca ha estat aplaudir les retallades, i tot seguit han aclarit que són completament insuficients i cal anar més lluny. El dèficit anual de l'Estat és de 120.000 milions d'euros el pla de reducció del dèficit abasta dos exercicis; si l'objectiu és arribar al dèficit d'un 3% a la fi de 2011, la retallada total haurà de ser de gairebé 240.000 milions. Així que, si el govern pretén seguir "acontentant als mercats", és evident que el pla d'ajust anunciat de 15.000 milions és només el principi. A més, com les retallades de salaris i d'inversió enfonsaran encara més l'activitat econòmica, la recaptació de l'Estat disminuirà i la pressió sobre la reducció de la despesa social augmentarà. L'experiència de Grècia, en la qual s'han aprovat quatre plans d'ajustament és un clar advertiment. Si els dirigents sindicals de CCOO i UGT limitessin la resposta a la vaga del dia 2 de juny, estarien  transmetent un clar missatge de debilitat als capitalistes, que no estan disposats a lluitar fins al final contra les mesures d'ajustament i això seria un greu error, molt perillós per als interessos de la classe obrera, incloent els treballadors del sector públic.

Els arguments contra la convocatòria d'una vaga general, en el sentit que afavoririen a la dreta, tampoc se sostenen. De fet, estaria molt bé que els dirigents d'UGT i CCOO denunciessin en veu alta la demagògia de la dreta i diguessin bé clarament que un govern del PP, en aquest context de crisi, seria un malson encara pitjor que la viscuda en el període d'Aznar. En tot cas, és la política de contrareformes del govern el que afavoreix políticament les aspiracions del PP de recuperar el poder dintre de dos anys. Una vaga general ben organitzada, en la qual s'exigeixi i s'obligui al govern a donar un gir a l'esquerra en la seva política, començant per retirar els plans d'ajustament i continuant per tallar el flux de diners públics a banquers i empresaris tindria un efecte electrilitzant  en la classe obrera, afavorint la seva participació política en tots els terrenys, inclòs l'electoral. Una perspectiva clara de lluita i una plataforma reivindicativa clara i justa seria la millor manera d'evitar la tornada del PP al govern.

Efectivament, un punt central d'aquesta lluita és trencar amb la idea central del govern que "no li queda més remei" que prendre aquestes mesures, que "no hi ha una altra alternativa". De fet, aquest pla no resoldrà la crisi, no crearà ocupació, no beneficiarà en cap concepte a la majoria de la societat, no és, per tant, cap alternativa per a la classe obrera. L'únic objectiu d'aquest pla és garantir que la banca i els empresaris segueixin recolzant-se en la crossa de l'Estat per a fer els seus negocis.

Per descomptat que el govern ha estat pressionat brutalment per la banca internacional, per la UE, pel FMI, pels governs europeus, per la patronal, per la dreta perquè engegui aquests plans d'ajustament. Però en comptes d'acceptar els plans imposats pels capitalistes i atacar a la seva base social, Zapatero té la possibilitat d'enfrontar-se a aquestes pressions basant-se en la importantíssima força de la classe obrera, aquesta mateixa força que la classe obrera va utilitzar per a desallotjar el PP i que el va dur al govern.

La classe obrera és forta! Es poden parar els plans imposats pels capitalistes! La clau de tota la situació està en mans dels dirigents de CCOO i UGT. És necessària una resposta contundent ja, amb la convocatòria d'una vaga general  que hauria de tenir com punts fonamentals:

-No als plans d'ajustament contra la classe obrera. Que la crisi la paguin els culpables: els capitalistes.

-Cap retallada en salaris, sanitat, educació, pensions, serveis socials i inversió en infrastructures.

-No a la reforma laboral.

-Subsidi d'atur indefinit equivalent a un SMI de 1.100 euros fins a trobar treball.

-Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes i als beneficis empresarials i a la banca. Davant el menor símptoma de fugida de capitals, confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics.

-Suspensió del pagament del deute de l'Estat als grans especuladors.

-Nacionalització de la Banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.

-Els sindicats de classe han d'organitzar la coordinació i confluència de la lluita dels treballadors de tota Europa, començant pels grecs, amb la preparació d'una vaga general europea.

-Nacionalització de totes les empreses en crisis sota control obrer.

-Inici d'un pla econòmic per a crear ocupació (inversions en infrastructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.

Uneix-te al Corrent Marxista Militant!