La Serra de Cadis es va paralitzar ahir amb la vaga general

"La vaga de la Serra és el començament d'una mobilització que es traslladarà a altres zones i possiblement, també, a nivell andalús. Algú ha de dir prou a aquesta crisi". Juan Manuel Sánchez Gordillo va resumir així el sentir de la classe obrera. Després de la reeixida vaga de la vega cordovesa del Guadalquivir entre octubre i novembre de 2009, el SAT (Sindicat Andalús de Treballadors - Sindicat d'Obrers del Camp i del Mitjà Rural d'Andalusia) ha tornat a convocar vaga, aquesta vegada en la Serra de Cadis per al dia d'ahir. Desenes de milers de treballadors han paralitzant per complet els 19 pobles d'aquesta verda comarca, de 120.000 habitants i 32.266 desocupats.

El treball preparatori

L'atur és del 40% de la població en edat laboral, tocant el 47% en el municipi de Puerto Serrano. A Ubrique, coneguda com la capital de la manufactura de la pell, hi ha més de 100 embargaments de cases i 50 persones cada dia demanant una ocupació a l'ajuntament. La pressió sobre els alcaldes de tots els partits s'ha fet insostenible. Com explica una militant del SAT en un article recent, famílies senceres estan a la vora del precipici amb tots els seus membres a l’atur, i cada matí el carter truca a les seves portes amb algun que altre embargament (llum, aigua, segells de la seguretat social, hipoteques d'habitatges ..). Les cues en els serveis socials dels Ajuntaments són interminables.

Un alcalde d'esquerres ha criticat l'anunci del president de la Diputació de Cadis, pel que fa al conveni d'emergència social. "Diu que donarà un euro per habitant. Al meu poble li toquen 4.003 €. Què comprem?, Un camió de cigrons?", es va interrogar. Per la seva banda, l'alcalde de Puerto Serrano, Pedro Ruiz (IU), va afegir: "Arriben menys recursos. Els Ajuntaments estan col·lapsats i en fallida. Amb aquesta vaga no es defensen interessos de partits ni de sindicats. Exigim que es garanteixin les necessitats bàsiques".

El treball preparatori dels militants del SAT ha estat llarg, molt sacrificat. Un exemple de sindicalisme combatiu. Més de dos mesos recorrent les muntanyes plaça a plaça, tall a tall, escoltant a cada pas els dolorosos relats dels problemes de la gent de baix. La profunditat de la mobilització es demostra amb els 3 manifestacions del dia de la vaga, la més gran d'elles en Arcos de la Frontera, a poca distància de Jerez, amb unes 5.000 persones (entre elles molta joventut i sobretot dones). Igual que en Palma del Rio, Còrdova, fa tres mesos.

La crida del SAT a CCOO i UGT i als alcaldes del PSOE a donar suport a la lluita no ha estat escoltat pels dirigents, però sí per les seves bases, i de forma massiva. Una militant del SOC li insistia a un afiliat de CCOO, durant una assemblea: "Posa't l'adhesiu del teu sindicat, porta la teva bandera, que els teus dirigents vegin que estàs aquí lluitant amb nosaltres i segueixin l'exemple!". Sobre el 20 de gener ja es veia que la vaga seria molt important.

Les reivindicacions

"No és una vaga en contra del PSOE. Li fem una crida a que es sumi a favor dels interessos de la Sierra", és el que van dir els dirigents del SAT en la premsa i en els carrers. Les reivindicacions són bàsicament les mateixes que van originar el començament de la lluita del SOC-SAT fa un any en les províncies de Sevilla, Còrdova i Jaén.

1º. Un PER especial que doni treball durant 4 mesos a tots els desocupats agraris i del Règim General.

2º. Eliminar el requisit de les 35 peonadas per a poder cobrar el Subsidi Agrari i la Renda Agrària.

3º. Condonació de la quota de la Seguretat Social Agrària mentre s'estigui a l’atur.

4º. Permís per a poder rebuscar oliva en tota Andalusia, així com per a poder agafar farigola, espàrrecs, tagarninas, bolets, caragols, cardillos,...sense ser denunciat.

5º. Moratòria en el pagament de les hipoteques per habitatge mentre s'estigui a l’atur.

6º. Ajudes directes als petits agricultors i cooperatives perquè sembrin cultius socials que generin mà d'obra.

7º. Que les pensions mínimes siguin igual al Salari Mínim Interprofessional.

8º. Pla de formació i de reciclatge professional per a joves i adults (Escoles Taller, Cases d'Ofici, Tallers d'Ocupació, Formació Ocupacional...).

A aquestes s'han sumat les dels estudiants, que han secundat massivament la crida dels treballadors dels seus pobles i la invitació del Sindicat d'Estudiants a donar suport  a la lluita colze amb colze amb la classe obrera:

9º. Una forta inversió pública per a millorar els nostres instituts.

10º. Un lloc de treball digne a l'acabar els estudis.

Va arribar el dia de la vaga

No ens importa molt el que diguin els mitjans de la burgesia. Encara així és simptomàtic el que va escriure El País: "En les localitats serranes més poblades, com Arcos i Villamartín, l'activitat va ser pràcticament nul·la. Des de primera hora van romandre tancats bars, comerços, bancs i ajuntaments. Tan sols van obrir les seves portes els col·legis, algunes farmàcies, gasolineres aïllades i una superfície comercial que va estar custodiada per desenes de guàrdies civils". Els instituts es van quedar majoritàriament buits i els antidisturbis van envoltar algunes grans superfícies que també es van quedar buides, doncs la majoria de les seves treballadores van marxar a l'estona per falta de clients. Segueix el diari: "La Junta d'Andalusia va admetre que la incidència en els vuit pobles més poblats arribés a ésser d'entre el 80% i el 100%".

Per a viure la vaga cal llegir la crònica de la vaga del propi SAT: "En molt poc temps, també, les cadenes comercials van tancant una rera  altra, excepte Carrefour de Arcos de la Frontera, que està envoltada d'un ampli dispositiu policial. Pel que sembla, volien amargar-nos l'èxit obtingut amb càrregues policials, amb denúncies i detencions i vam decidir no caure en el parany, no donar-lis el gust. La imatge d'una aturada general, obtingut amb la força de la raó, per la justesa de les peticions, de forma pacífica, se'ls ennuegava i desitjaven la imatge de la repressió. Doncs no." Si senyor, aquesta és la tàctica correcta, companys! La realitat és que la serra duia setmanes tenyida del verd de la naturalesa i del vermell dels cartells de la vaga. El blau de les lleteres (cotxes de la policia) i el negre de les porres desentonaven i van ser esborrats amb intel·ligència.

A les protestes convocades en solidaritat amb aquesta aturada cal sumar la gran manifestació que ha recorregut avui Almonte (Huelva) amb més de 1.000 treballadors i treballadores. Noves mobilitzacions comencen a sonar, es parla de la Serra Sud sevillana, de la Serra Mágina a Jaén, res està decidit encara, però sens dubte hi haurà més mobilitzacions i seran tan importants i reeixides com la jornada d'avui que ha estat una lliçó per a aquells que han perdut la confiança en la capacitat de lluita de la classe obrera.

Cadascuna d'aquestes lluites deixa rera seu una sensació de confiança en les pròpies forces de la classe obrera, a més d'un increment de l'organització política i sindical, poble a poble. Això és fonamental davant la lluita que ens espera. Els vells lluitadors ja no se senten aïllats, les dones s'alleugen transformant en protesta l'amargor de dur la gran part de la càrrega psicològica i material dels drames familiars creats pel capital. La joventut s'incorpora i s'educa en les assemblees nocturnes sota la pluja, després darrere de la pancarta. Els nens es pugen als fanals i els arbres de la plaça per a escoltar els mítings. En els patis de les escoles, els estudiants es reuneixen per a llegir les octavetes, després prenen la paraula en les classes i expliquen als companys els quals pensen que cal fer.

Què està passant a Andalusia?

Prenguem per exemple el cas de Port Serrà. La majoria dels obrers i també les treballadores en atur és gent que ha tornat al poble, víctima del col·lapse de la construcció en la Costa del Sol. La meitat de la població no té on treballar. Ja no té ni els diners per a seguir engreixant al banc i les multinacionals amb la hipoteca mensual i els rebuts de la llum. Tot el món percep que la classe treballadora d'Andalusia treu foc pels queixals de necessitat de lluitar. En aquestes condicions, no hi ha tornada enrere. Amb alts i baixos, la lluita de masses ha arribat per a quedar-se. En el mitjà rural, aquesta energia ha trobat una direcció política i sindical que li dóna una primera sortida i un mètode de lluita. El que té el SAT és que connecta perquè els seus quadres viuen la vida de la majoria més explotada de la classe obrera.

Puerto Serrano és la imatge dels pobles andalusos, de milers i desenes de milers d'habitants, dels barris obrers de les grans ciutats. Una infinitat de treballadors en atur estan fent silenciosament balanç de les seves vides sota aquest sistema. Especialment la joventut. Ho hem viscut en les assemblees dels pobles. No només hi ha comentaris o aportacions sobre la vaga, sinó que en les reunions la gent conta la seva vida. Poc importen els grans pactes salarials a quatre anys, els anuncis enganyosos sobre reformes laborals inofensives, les encaixades de les fotos dels periòdics quan cada dia és un dia de resistència.