El divendres 16 d'abril a les 8,30h del matí, va entrar al carrer Portal de Arriaga la marxa de les treballadores i treballadors de Tubacex. Els van rebre amb aplaudiments i crits treballadors d’Aernnova i d'altres empreses que havien estat convocats pels sindicats que composen la majoria sindical basca, ELA, LAB, ESK, STEE.

Una columna d'unes 300 treballadores i treballadors va recórrer els carrers del casc antic de Gasteiz, sent aplaudits des de les finestres pels veïns, fins a la porta de Parlament basc.

Allà els obrers van realitzar una concentració sorollosa, combativa i pacífica davant d'un terrible desplegament de l'Ertzaintza. Amb aquesta acció els treballadors interpel·laven una Administració que protegeix i subvenciona una patronal que acomiada centenars de treballadores i treballadors.

Pràcticament al final, quan s'anava a dissoldre la concentració, poc abans de les 10h del matí, l'Ertzaintza sens mitjançar cap motiu va carregar amb fúria contra el grup de treballadores i treballadors que es trobava més proper a ells.

Els treballadors van suportar la càrrega i l'Ertzaintza no va poder dissoldre la concentració davant la fermesa mostrada per la plantilla de Tubacex, en la defensa del dret de manifestació i dels llocs de treball que la patronal vol destruir amb la connivència del PNB.

La lluita de Tubacex s'ha convertit en un REFERENT per al moviment obrer a Euskal Herrial. Quan el dia 49 de la vaga indefinida els treballadors cremaven públicament les cartes d'acomiadament, reafirmaven la seva determinació i unitat per respondre al xantatge dels empresaris. Amb aquest gest han connectat amb un profund sentiment de la classe treballadora davant l'ofensiva patronal generalitzada que s'està produint en aquesta crisi.

Els treballadors de Tubacex continuen la lluita diària i incansable des que van començar la vaga indefinida el 15 de febrer per frenar l'ERO, que anava a suposar inicialment l'acomiadament de 150 treballadors.

Han dut a terme accions importants per estendre la lluita a tota la comarca i unificar-la amb altres conflictes. Les més importants han estat l'aturada de 2 hores a la comarca d'Ayala -nord d’Araba- el 5 de març, la manifestació per Barakaldo juntament amb els treballadors de PCB-ITP el 13 de març i la manifestació el 22 de març amb el suport de 17 comitès d'empresa, que va omplir un cop més els carrers de Llodio.

Els treballadors han plantat cara i neutralitzat les maniobres dels empresaris per intentar trencar la vaga mitjançant l’esquirolatge -tremendament minoritari- i la repressió policial.

El Govern basc del PNB-PSE no ha dubtat en enviar sistemàticament desenes de furgons de l'Ertzaintza desplegant els antiavalots que han carregat brutalment contra els treballadors amb les porres i les bales de foam, fins i tot portant una tanqueta per a desembarassar les barricades, amenaçant, a més, amb obrir diligències policials.

No obstant això, el suport i la solidaritat a la vaga no para de créixer des de nombroses plantilles d'empreses, des del comerç a la comarca, des de nombrosos activistes de l'esquerra, fins i tot esportistes o músics i els partits polítics EH Bildu i Elkarrekin Podemos.

Patronal i Govern basc units contra els treballadors

El 18 de març l'empresa va comunicar al comitè d'empresa que l'ERO definitiu afectaria 129 llocs de treball a les plantes de Llodio i Amurrio, amb 95 acomiadaments directes, 12 prejubilacions i 22 baixes incentivades. El 30 de març es coneixia el tancament de l'empresa Valvospain deixant al carrer 79 treballadors a Amurrio. Són cops molt durs que tindran un impacte directe en una comarca on l'atur és cada vegada més greu. Es calcula que la pèrdua d'aquests llocs de treball afecta almenys en 5.500.000 d'euros anuals directes a la comarca.

L'empresa i Urkullu han afinat la mateixa sintonia. El Lehendakari no ha qüestionat en cap moment aquesta destrucció massiva d'ocupació i l'únic que ha demanat és diàleg a treballadors i empresa per "explorar les vies per minimitzar les sortides traumàtiques, mitjançant recol•locacions, prejubilacions, excedències o sortides incentivades". Mentrestant, enviava les patrulles de l'Ertzaintza i des del Govern basc es censurava els mateixos treballadors que rebien els cops de porra, acusant-los de mantenir actituds violentes.

L'empresa assegura en el comunicat de l'ERO final que "ha intentat reduir el nombre d'acomiadaments presentant mesures alternatives com ara prejubilacions, baixes incentivades o un pla de recol•locacions millorat", que ha ofert a la representació sindical la possibilitat de "fer ajustaments en les condicions laborals com a alternativa per a minimitzar els acomiadaments", però que a la fi acomiada directament 95 treballadors "per tal de mantenir la major ocupació possible".

Els empresaris de Tubacex, el 2019, últim any auditat, es van repartir 6 milions d'euros de beneficis. Han rebut 8 milions d'euros els últims anys d'ajuts de l'Administració pública. La pròpia empresa reconeix públicament la seva solvència: "Tanquem l'any amb una posició de liquiditat, entre caixa i disponibles, superior a 240 milions d'euros, la qual cosa contribueix a millorar la solvència de Grup en el curt i mig termini, fent front als venciments de deute dels préstecs fins ben entrat 2024 ", va manifestar Jesús Esmoris, conseller delegat de Tubacex.

Cal convocar ja vaga general per a exigir la nacionalització de TUBACEX

Per això mateix, ni es pot acceptar aquest ERO, ni la seva substitució per un ERTO o per altres suposades "alternatives" com prejubilacions que no són cobertes amb noves contractacions, excedències voluntàries de 3 anys cobrant 1.500 euros o baixes voluntàries indemnitzades amb 60 dies per any treballat.

Això és "pa per avui, i fam per demà", com ja hem vist en nombrosos processos de desindustrialització. L'empresa i els seus directius acumulen ingents beneficis, i només aprofiten aquesta crisi per cargolar encara més la plantilla, creant les condicions per a majors retallades i ajustos salarials en el futur, i fins i tot per deslocalitzar l'empresa.

Aquesta és la raó per la qual, després de l'anunci dels acomiadaments, l'empresa va posar damunt de la taula el 27 de març un ERTO addicional amb un 60% de reducció de la jornada laboral que afectarà 521 treballadors d'abril a setembre. L'estratègia d'intentar acordar una sortida, perdent pel camí llocs de treball que suposen més atur i precarietat, és un error. I com tota experiència de lluita demostra, la debilitat convida a l'agressió.

La lluita de Tubacex es troba en un moment decisiu. Els treballadors han demostrat que tenen un suport colossal. Cal redoblar la lluita recolzant-se en aquesta força, convocant una vaga general a tota la comarca d’Ayala i fer una crida als sindicats d'Euskal Herria perquè després de la vaga del sector públic del dia 22 d'abril convoquin una vaga general a Hego Euskal Herria en defensa de l'ocupació, contra les retallades i contra la repressió.

Aquesta lluita es pot guanyar al 100%, i és en definitiva una lluita del conjunt de la classe treballadora davant l'onada d'acomiadaments col•lectius, i els ERTO que es converteixen sistemàticament en EROs. Posa en qüestió la gran disjuntiva davant la crisi del capitalisme: o la paga el capital o els treballadors.

És una gran mentida que l'empresa no tingui viabilitat per la crisi del petroli i el gas -per dedicar-se a produir canonades per a aquest sector-. La consigna de la "transició ecològica" és usada per empresaris i institucions -demagògicament i amb aire progressista- per a imposar una reconversió industrial que té efectes dramàtics per a la classe treballadora, al mateix temps que empreses com TUBACEX s'acabaran beneficiant de les multimilionàries ajudes europees.

És mentida que s'estigui donant cap transició ecològica real i per descomptat, cap capitalista està preocupat per una "economia verda". L'únic que està en joc aquí és el màxim benefici per a les seves butxaques.

Tubacex i altres tantes empreses es poden adaptar i produir d'una manera veritablement ecològica per satisfer les necessitats socials, generant fins i tot més llocs de treball que els actuals.