Des que Nissan comuniqués oficialment el tancament de les plantes, els treballadors i treballadores de Nissan, subcontractes i proveïdors han sortit als carrers per defensar els 25.000 llocs de treball. En totes aquestes amb un suport entusiasta de la població.

Però les direccions de la Nissan i les auxiliars no s'han mogut ni un centímetre. Segueixen endavant amb els seus plans, i ho fan intentant introduir el verí de la divisió entre la principal, les subcontractes i els proveïdors, tractant d'imposar el discurs del campi qui pugui. Amb l'excusa de les indemnitzacions, busquen que ens oblidem del que és fonamental, que és impedir el tancament d'una gran indústria que representa gairebé el 3% del PIB de Catalunya, i que ha rebut centenars de milions d'euros de diners públics durant anys.

Sabem cap on ens condueix aquesta situació, no només a les 25.000 famílies directament afectades sinó al conjunt de la societat. En primer lloc el tancament de Nissan suposa ja una amenaça sobre la resta d'indústries de l'automoció, ja que servirà d'exemple a la patronal per exigir més retallades i ajustos. D'altra banda, la desindustrialització, com ja ha passat en moltes ocasions, comporta atur, pobresa, més precarietat, salaris de misèria, i que molts dels nostres fills i filles es vegin obligats a emigrar a la recerca d'un futur millor. Ens hi juguem molt!

L'única manera de mantenir els llocs de treball: nacionalització ja sense indemnització!

Els directius de Nissan saben de sobres que les plantes són viables, ja que n’han fet una gran fortuna, però poc els importa: volen incrementar encara més els seus beneficis. Les súpliques i plors perquè s'ho pensin millor s'han demostrat inútils. Fins i tot si arribés un altre inversor, seria per a uns pocs i per a imposar noves retallades salarials i laborals per a aquells que s’hi quedin. Per això mateix la nacionalització sense indemnització és l'única solució justa, i l'única manera d'unificar els interessos de totes les plantilles en la lluita per un bé comú: el manteniment dels 25.000 llocs de treball actuals, i de desenes de milers més en el futur.

Des dels propis sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i des dels governs, ja sigui la Generalitat o el Govern central, s'insisteix a assenyalar la importància per al país de mantenir la indústria, però què s'està fent en concret al respecte? ¿No es plantejava durant la pandèmia la necessitat d'una indústria pròpia de cara a poder abastir-nos? ¿No s'insisteix en la necessitat de l'ocupació industrial com a remei davant de la precarietat laboral extrema i salaris de misèria de el model turístic? Si tot això és així, ¿per què no s'actua coherentment i es nacionalitza Nissan i les subcontractes de cara a garantir el manteniment de les plantes, dels equips i la tecnologia, i de tots els llocs de treball? Ja n'hi ha prou de fotos i de piulades, cal actuar! La nacionalització és completament viable, i qui digui el contrari menteix.

Es pot vèncer, però només amb un pla seriós i contundent de lluita

El suport de la societat als treballadors és enorme, especialment enmig d'una situació d'acomiadaments, ERTO i futurs ERO. No obstant això, fins ara no s'ha convocat una gran manifestació a Barcelona unitària de les i els treballadors de la principal, les subcontractes i proveïdors, cridant seriosament a la solidaritat del conjunt de la població. Per què no s'ha organitzat des del Comitè de Nissan una gran manifestació en aquestes línies? No tindria un impacte brutal que centenars de treballadors de Nissan i les subcontractes es despleguessin pels barris i localitats de Barcelona repartint centenars de milers de fulls i enganxant centenars de cartells? ¿No és així com es van aconseguir les grans victòries dels anys 70 a SEAT, Roca o a la mateixa Motor Ibérica? Amb una mobilització així es garantiria una manifestació multitudinària a Barcelona, elevant l'ànim de tots els treballadors afectats i donant-los confiança en què aquesta lluita es pot guanyar.

Un altre pas decisiu és ocupar les plantes, i impedir el seu desmantellament. Si el Comitè de Nissan i els de les subcontractes coordinessin l’ocupació de les diferents plantes i instal·lacions, el conflicte de Nissan passaria a la portada de tots els diaris nacionals i europeus. El suport de milions de treballadors a Catalunya, l'Estat espanyol i Europa seria massiu. Es veuria una alternativa clara davant del xantatge i amenaces de la patronal, enfront dels ERTO, ERO i tancaments. La solidaritat que despertaria el nostre exemple traspassaria totes les fronteres. Tot això facilitaria encara més l'organització d'una vaga general a la província de Barcelona i a la indústria de l'automoció en el conjunt de l'Estat contra el tancament de Nissan. Amb aquesta força, ensenyant els dents, sí ens prendran seriosament tant la multinacional com les administracions.

Es pot guanyar, però és fonamental un pla de lluita contundent i un objectiu clar. Les accions atomitzades, convocades amb un dia o dos d'antelació, amb escassa preparació, només mostren debilitat i minen la confiança de les i els treballadors. La desmoralització i el desànim es poden generalitzar si no es dóna un gir de 180 graus. El camí per a vèncer no és fàcil, però és l'únic per tal d’evitar una derrota que privarà de treball a les presents i futures generacions.

Cal recuperar el sindicalisme de lluita i combat que va permetre assolir les grans victòries de la classe treballadora que ara ens volen arrabassar. És el moment de recordar com feien els nostres pares i els nostres avis, i portar la lluita fins a les últimes conseqüències.

Tenim la força per vèncer!

Necessitem un pla que organitzi aquesta força!


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01