Aquestes declaracions han indignat molts treballadors de la plantilla i a tots aquells qui amb entusiasme hem votat al nou Ajuntament, i que durant tots aquests anys hem estat lluitant als carrers al costat d’Ada Colau i els companys que ara governen la ciutat. Tal com explicaven en les xarxes socials treballadors de Metro, aquest tipus d'arguments són similars als utilitzats per les entitats bancàries quan s'ocupaven les seves seus per paralitzar un desnonament, i que exigien primer que es desocupessin per poder començar a negociar. Ada Colau, des de la PAH que presidia, sempre es va manifestar en contra d'aquests arguments, explicant que només mitjançant la pressió i l'acció directa des del carrer podia forçar-se qualsevol canvi real. Per això resulten tan sorprenents i doloroses aquestes declaracions. De fet no només no és incompatible la vaga amb la negociació, sinó que la vaga és l'única eina que tenim els treballadors per tenir una posició de força en la negociació. Tal com explicava Marcelino Camacho, i que per a nosaltres és l'essència d'un sindicalisme de classe, allò que no s'aconsegueix lluitant al carrer no es pot arrencar a la taula de negociació.
Cal assenyalar als veritables culpables, la direcció de TMB
Els treballadors de Metro també s'han manifestat molt molestos, amb raó, davant les declaracions de Manuel Simarro, coordinador de l'Alcaldia i membre de Barcelona en Comú i de l'equip d'Ada Colau, que plantejà en la pràctica que els treballadors mentien, i que volien aprofitar-se del nou Ajuntament per tenir una posició avantatjosa de cara a negociar el nou conveni. Aquest tipus de declaracions són un greu error en la política de l'Ajuntament, col·locant el focus, com en el passat feien altres governs, de CiU o del PSC, sobre els treballadors, i no sobre els autèntics responsables, la direcció de la TMB. Evidentment la casta de la TMB, que ha vist com un perill la victòria de Barcelona en Comunitat, aprofita aquesta situació per intentar minar l'Ajuntament. Per això l'Ajuntament ha de rectificar i donar un gir de 180%, centrant la seva atenció en la direcció de TMB, els seus salaris opacs, i el seu paper parasitari en el funcionament de l'empresa.
Tal com expliquen els treballadors el nou Conseller Delegat nomenat pel nou Ajuntament cobrarà 105.000 euros a l'any, i el seu adjunt 52.000. Encara que s'hagi reduït la seva assignació, continua sent un autèntic insult, mentre els treballadors continuen tenint congelat el seu salari, i mentre s'ha multiplicat la precarietat en les noves contractacions. D'altra banda els treballadors demanen transparència completa, i que es facin públics els contractes opacs que van quedar al marge del conveni, de càrrecs directius, i que fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat fer públics, donant la raó a una denúncia del Comitè d'Empresa de Metro.
La lluita dels treballadors és la millor eina del canvi per a l'Ajuntament de Barcelona en Comú
Des GuanyemCCOO volem manifestar el nostre suport als treballadors de Metro, i a la vaga que mantenen convocada per als dies 22 i 24 d'aquest mes. Sabem que la lluita mai és fàcil, i que les maquinàries de les institucions no juguen al nostre favor, ni a favor de Barcelona en Comunitat i Ada Colau. Per això cal que els Ajuntaments del canvi es basin en els treballadors i els joves organitzats i mobilitzats als carrers, com ara passa amb els treballadors de Metro i Autobusos de Barcelona. Un avanç dels treballadors de TMB serà un avanç també per a l'Ajuntament de Barcelona en Comunitat, i la millor manera de trencar el setge que dia a dia pateixen. Els companys de l'Ajuntament han de trencar amb la lògica a què els sotmeten. La pròpia Ada Colau ja va manifestar en arribar a l'Ajuntament que trobaríem grans dificultats, i va fer una apel·lació perquè el moviment i el carrer estiguessin sempre aquí, pressionant, i impedint que s'apartessin dels objectius pels quals lluitem. Aquestes declaracions s'aparten d'aquests objectius, i per això el diari de la burgesia La Vanguardia assenyala que "el que ha fet Colau és un exercici de responsabilitat".
El propi Ajuntament està plantejant establir un salari mínim a Barcelona, cosa que seria molt positiu. Per aconseguir aquest objectiu donar suport a les justes reivindicacions dels treballadors de Metro i Autobusos és la millor eina, ja que qualsevol augment salarial i lluita victoriosa de la classe obrera serà una inspiració i significarà un impuls per al conjunt dels treballadors. Però els empresaris s'oposen sempre a qualsevol vaga, fins i tot encara que no els afecti directament.
Barcelona en Comú ha d'escoltar als treballadors, obrir de bat a bat la TMB a la ciutadania, i que coneguem cada despesa i què es paga, per què es paguen aquestes quantitats exorbitants a alts càrrecs i directius, quines funcions desenvolupen, i per què són necessaris tants alts càrrecs. També ha d'escoltar i basar-se en la mobilització dels treballadors per canviar la manera de funcionar de TMB, implicant a la plantilla, que coneix com funciona i com podria millorar el funcionament del metro o els autobusos. I que aquest debat es porti també al carrer, als usuaris, plantejant amb claredat quins recursos hi ha, i com utilitzar-los per que la xarxa de transport a Barcelona sigui assequible a tots els joves i treballadors. En definitiva es tracta de basar-se en el moviment, en els treballadors, per començar a canviar d'arrel el funcionament del sistema, i reforçar així tot el que representa el nou Ajuntament de Barcelona.
