Denunciar el masclisme no és delicte!

Ho hem aconseguit! El rector de la Universitat de Sevilla (US), mitjançant una resolució del 20 de maig, ha ordenat l'arxivament de l'expedient disciplinari obert contra les nostres dues companyes el juny de 2024 per participar en una campanya contra l'assetjament masclista a la universitat.

Ens referim a l'expedient que havia resolt la “pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs o un semestre acadèmic”, és a dir, la seva expulsió. No obstant això, gràcies a la campanya de solidaritat que vam aixecar a l'US i per tot l'estat contra aquest atropellament, gràcies als milers d'estudiants i activistes que s'han implicat a denunciar que la lluita contra el masclisme dins i fora de les aules no és cap delicte, gràcies al suport de desenes d'organitzacions i col·lectius de l'esquerra, finalment, hem aconseguit que el rectorat no faci efectiva les expulsions.

Vegeu el post del Sindicat d'Estudiants.

Si toquen a una, ens toquen a totes

Amb aquest expedient es pretenia emmordassar-nos i silenciar-nos. Es tractava d'alliçonar i castigar exemplarment als qui s'atrevissin a denunciar públicament l'assetjament masclista a l'US. També, per descomptat, es buscava criminalitzar la protesta i el dret a la llibertat d'expressió introduint la por entre les estudiants. Ja saps, si t'organitzes, lluites i reivindiques, “no defugiràs les conseqüències”, i per això no és cap casualitat que triessin sancionar dues companyes organitzades en Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants.

En cap moment del procés es van reconèixer les proves que vam presentar ni es va respondre les nostres preguntes sobre per què no s'aplicava el protocol d'assetjament o per què no s'actuava contra els assetjadors i se'ls protegia mentre s'expedientava als qui ho denunciàvem.

No obstant, una de les conquestes més valuoses d'aquesta campanya ha estat no sols que hem evitat l'expulsió de dues companyes, sinó que hem aconseguit enfortir una idea molt important: que denunciar el masclisme o l'assetjament no és cap delicte. Si alguna cosa ens ha ensenyat el moviment feminista i la lluita és que quan ens organitzem i donem una resposta col·lectiva davant qualsevol agressió masclista o atac als nostres drets democràtics, som més forts. Per això continuarem donant la batalla perquè cap estudiant, professora o treballadora de l'US, o de qualsevol universitat, torni a tenir por de denunciar l'assetjament, perquè no li passi el mateix que a les nostres companyes.

L'organització i la lluita són l'únic camí

Des del principi vam respondre a aquest atac amb contundència. Vam elaborar un manifest públic exigint l'arxivament dels expedients que va aconseguir en poc temps més de 3.000 signatures de suport d'estudiants i professors. Vam convocar rodes de premsa. Vam portar aquest cas al Parlament d'Andalusia amb l'ajuda d'Endavant Andalusia. Vam cridar a la solidaritat de les i els treballadors de la universitat i de tots els col·lectius i organitzacions d'esquerra de Sevilla i estatals. Vam organitzar un comitè contra la repressió i el masclisme a l'US on vam implicar desenes d'estudiants i des del qual es van realitzar repartiments de milers de fulles explicant aquesta aberració… I vam convocar una manifestació al Rectorat exigint la retirada dels expedients, però també una universitat lliure de masclisme i on es respecti el dret a la llibertat d'expressió, informació i associació.

Vegeu el post del Sindicat d'Estudiants.

Aquella manifestació va ser una enorme demostració de força, fins a tal punt que la universitat va publicar un comunicat desesperat desmentint la resolució provisional d'expulsió emesa contra les nostres companyes per a intentar rentar la seva imatge.

Vegeu el post del Sindicat d'Estudiants.

Des de llavors, el Rectorat s'ha limitat a mantenir silenci. Un silenci molt significatiu que deixava clara una cosa: la denúncia de l'assetjament masclista i la lluita de centenars d'estudiants, i la simpatia generada en altres sectors de la comunitat educativa, els deixava en una situació compromesa. Continuar amb les sancions seria un atac molt greu al moviment feminista i a una comunitat universitària que està farta que es trepitgin els seus drets.

Vegeu el post del Sindicat d'Estudiants.

Per això, esgotant tots els tràmits administratius previs abans de portar aquest cas als tribunals, el rector finalment ha declarat l'arxivament dels expedients: “AQUEST RECTORAT ACORDA declarar la caducitat del procediment disciplinari incoat a (…), estudiant del Grau en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Sevilla, i ordenar l'arxivament de les actuacions”.

Aquesta lluita ha tornat a demostrar la força de l'organització. Hem demostrat que “si toquen a una, ens toquen a totes” és molt més que una consigna. Volem agrair una vegada més a totes les persones, col·lectius, associacions i organitzacions que ens han donat suport: CGT, REDUS, CNT, Barrios Hartos, Adelante Andalucía, Asociación Trans de Andalucía, AFUS, APDHA UJCE, Podemos, PCE, IU… i a les milers d'activistes que van signar el manifest i van difondre la campanya. De tot cor, gràcies.

Vegeu el post del Sindicat d'Estudiants.

Aquesta victòria mostra que la lluita és l'únic camí, però també que necessitem organitzar-nos per a defensar els nostres drets. Si les nostres companyes haguessin estat soles, si no haguessin fet el pas d'organitzar-se políticament, probablement la història hauria estat molt distinta.

Ens volen febles i aïllades, però ens tindran unides i organitzades. Ens mereixem un món sense assetjament, sense masclisme, sense racisme, sexisme ni opressió. I lluitarem juntes per aconseguir-ho en tots els àmbits de la nostra vida.