Els dies 12 i 13 de novembre el Sindicat d'Estudiants celebrarà el seu XX Congrés estatal sota el lema “Som la revolució”. Aquesta destacada cita es produirà després de l’exitosa vaga estudiantil en defensa de la salut mental i contra la destrucció de l'educació pública, i commemorarà els 35 anys d'història del sindicat. Gairebé quatre dècades impulsant l'organització d'un moviment juvenil massiu i de lluita contra el capitalisme. De tot això parlem amb Coral Latorre, secretària general estatal del Sindicat d'Estudiants.
Militant.- El passat 27 d'octubre el Sindicat d'Estudiants vau convocar vaga estudiantil a tot l'Estat exigint recursos per a atendre la greu crisi de salut mental que afecta milers de joves. Com va anar la jornada?
Coral Latorre.- El jovent vam protagonitzar un gran dia de lluita en defensa de la nostra salut mental. La situació és insostenible. El més de milió i mig d'estudiants que secundàrem la vaga i les desenes de milers que ens manifestàrem en més de 30 ciutats de l'Estat vam exigir que la salut mental deixi de ser un privilegi de classe i un negoci. Que el suïcidi sigui la primera causa de mort no natural entre els menors de 24 anys mostra que aquest sistema no funciona i que aquesta epidèmia no és una qüestió individual, sinó una xacra social derivada d'un sistema capitalista que ens nega la possibilitat de tenir una vida digna.
L'atur juvenil, la precarietat i els salaris miserables, la impossibilitat d'accedir a un habitatge, la degradació dels nostres barris, la privatització de l'educació i sanitat públiques… tenen relació directa amb la nostra salut mental. Amb aquesta vaga vam assenyalar que necessitem basar-nos en la lluita col·lectiva per a impulsar un gran moviment social que obligui el govern central a prendre les mesures necessàries per a revertir radicalment aquesta situació, començant per l'augment dràstic dels recursos en salut mental per a arribar al 15% de la despesa total en salut, que avui és del 5%. Pedro Sánchez i els seus ministres parlen de salut mental, però el que aproven és un pla que només dedica 100 milions d'euros en quatre anys. Dos miserables euros per habitant per a solucionar un problema d'aquestes dimensions!
M.- També esteu denunciant la greu degradació de l'educació pública i la brutal ofensiva de la dreta en moltes CCAA. Quina és la situació?
CL.- L'educació pública està arrasada després d'anys de privatitzacions, retallades i contrareformes aplicades per la dreta i que l'actual govern PSOE-UP no ha revertit. Al contrari, el continuisme i el menyspreu per les necessitats educatives de milions d'estudiants de famílies treballadores ha estat la tònica.
Aquesta pràctica està permetent que la dreta s'embraveixi i aprofundeixi en les seves polítiques classistes. Vivim una ofensiva brutal a Andalusia i Castella i Lleó; a Múrcia amb la imposició del pin parental franquista; ara a Euskadi el PNB vol aprovar una llei educativa que eleva en un 40% el finançament de la concertada; i a la Comunitat de Madrid, que és on més lluny està arribant. Ayuso és la campiona de la destrucció d’allò públic. Les beques per a rics, 33.000 estudiants sense plaça a l'FP pública, l'acomiadament de més de mil professors, el desmantellament de la sanitat pública… Aquesta feixista, que s'atreveix a dir que els joves “hem perdut la cultura de l'esforç” quan l'únic esforç que ella i el seu partit coneixen és la corrupció i el privilegi, condemna la gran majoria a un atzucac. Per això hem d'aixecar una resposta contundent des dels carrers per a fer-la fora.
M.- Heu impulsat la plataforma feminista Lliures i Combatives, convocant vagues estudiantils massives el 8 de març. Quin paper té el feminisme en la lluita per canviar les coses?
CL.- És una de les expressions de la lluita de classes més avançada. Les vagues generals feministes, les mobilitzacions de masses que han recorregut de punta a punta l'Estat espanyol any rere any, demostren la ràbia no només contra la violència masclista, sinó contra un sistema sencer que porta gravat el patriarcat en el seu ADN. T'adones de la importància d'aquest moviment quan recordes totes les estratègies que la classe dominant ha posat en marxa per a robar-li el seu contingut de classe. Però no han pogut fer-ho. Per això destaquem tant què va ocórrer el 8M d’aquest any: va tornar a ser un dia exemplar de lluita contra el feixisme, l'opressió al col·lectiu LGTBI i per la igualtat, demostrant que el terreny de batalla per a aconseguir drets és el carrer, no els ministeris.
Des que fa cinc anys impulsàrem Lliures i Combatives hem defensat un feminisme de combat i de classe, lluitant conseqüentment per l'abolició de la prostitució i l'esclavitud sexual, per una assignatura d'educació sexual, vinculant la lluita feminista antifeixista a la lluita pels drets trans i del col·lectiu LGTBI.
M.- L'auge creixent de l'extrema dreta i de moviments obertament neofeixistes és una realitat. Com enfronteu aquesta amenaça?
CL.- Suposa un perill important. El que ha succeït a Itàlia és un seriós advertiment. Aquí tenim l'avanç electoral de Vox. Per què aquestes formacions estan guanyant espai? La resposta, lamentablement, es troba en la política que l'esquerra parlamentària està duent a terme. Acceptant la lògica del capitalisme i del règim del 78, imposant un clima de desmobilització, plantejant “cordons sanitaris” amb el PP (com si Vox i PP no fossin el mateix!)... això és el que col·loca una catifa vermella a la demagògia de l'extrema dreta.
Són una amenaça, sí, i no la menyspreem. Però sabem que la classe obrera i el jovent tenim molta més força. Si ens basem en la mobilització, en els mètodes de la nostra classe i en un programa revolucionari de veritat, podrem parar-los els peus.
M.- Tu ets militant d'Esquerra Revolucionària. Per què creus que és necessària una organització revolucionària?
CL.- Moltes joves comencem a participar en política motivades per lluites concretes que ens afecten molt de prop. I arriba un moment en el qual t'adones que el problema és el sistema capitalista en el seu conjunt i que cal organitzar-se per a tombar-lo. Milito a Esquerra Revolucionària perquè estic convençuda que és l'organització capaç de dur a terme aquesta tasca. No és una cosa senzilla ni ràpida, però la història ens demostra que és l'únic camí per a posar fi a tant patiment. Indubtablement el jovent farem un paper protagonista en el pròxim període, per això hem de fer ja un pas endavant i militar políticament en una organització comunista, revolucionària i conseqüent per a aconseguir una vida que valgui la pena ser viscuda.
