No ha passat ni un mes i mig des que Pilar Alegría va ser nomenada nova ministra d'Educació i Formació Professional i ja ha deixat molt clar quina serà la seva política.

Declarada una “ferma defensora del treball col·laboratiu entre l'educació pública i la concertada”, defensa que “l'educació és un servei públic que es presta a través de la pública i la concertada” i no ha dubtat a mostrar “el seu respecte” cap al que considera un “element clau” del sistema educatiu quan en realitat és un negoci fabulós per a la patronal i la Conferència Episcopal.

Que una persona que porta el seu fill a un centre privat d'elit -el Liceu Francès Molière de Saragossa, on un sol curs pot arribar a valdre 7.000 €- faci aquestes declaracions, no és sorprenent. L'insultant és que el Govern PSOE-UP, que tantes vegades ha dit apostar per l'educació pública, col·loqui al capdavant del Ministeri d'Educació els qui defensen amb ungles i dents el negoci de l'ensenyament concertat. És un complet menyspreu absolut a la comunitat educativa i a milions de joves de famílies treballadores que hem sofert un curs escolar deplorable.

La nova ministra envia un missatge tranquil·litzador als grans empresaris de la privada-concertada i a la jerarquia de l'Església Catòlica, que continuaran gaudint de subvencions milionàries i que s'han beneficiat, i molt, de la política educativa d'atacs a la pública aplicada tant pel PP com pel PSOE.

L'Estat espanyol està al capdavant d'Europa quant a privatització de l'educació: el 32% del total de centres d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat i FP estan sota titularitat privada —el 64% d'ells en mans de l'Església catòlica— enfront del 19% de la mitjana europea. En l'última dècada, les subvencions de l'Estat destinades a l'educació privada i privada-concertada es van incrementar en un 25%, fins a aconseguir el 12% del total del pressupost destinat a l'educació. Tan sols els col·legis privats d'educació no universitària, concertats inclosos, han passat de facturar 6.698 milions d'euros en el curs 2004/5 a 12.475 milions el 2017/8, amb un benefici que ronda els 500 milions d'euros el 2018. Segons dades de la UGT, l'escolarització en aquesta mena d'escoles no deixa de créixer: la concertada acull un de cada quatre estudiants de secundària (un 29% a nivell estatal, que puja fins al 49,1% a Euskadi i 36,9% a Madrid). [1]

Aquestes xifres no reflecteixen la “diversitat educativa”, sinó quant lluny ha arribat el procés de privatització de l'educació pública. Anys i anys de polítiques a favor de la concertada i retallades, són precisament el que han portat a la xarxa pública a una situació d'abandó estructural, alguna cosa que la nova ministra sembla estar disposada a no revertir. Al contrari, el seu compromís amb la nova llei privatitzadora d'FP presentada per Isabel Celáa, suposa un pas més en el desmantellament de la pública.

En pocs dies iniciarem el curs escolar 2021-2022, amb els efectes de la pandèmia encara colpejant els estudiants amb menys recursos econòmics i les nostres famílies. Cal posar fi a aquest malson, deixant de regalar milers de milions a la concertada, i assegurant una educació pública, gratuïta, laica i de qualitat, amb places suficients i amb condicions dignes per als nostres professors.
No volem negocis, volem tenir garantit el dret a l'educació pública. I ho defensarem des de les aules i des dels carrers.

Exigim:

1. Pla de rescat urgent a l'educació i la universitat públiques amb una inversió del 7% del PIB.

2. Baixada de les ràtios a 15 alumnes per aula i contractació de 165.000 professors.

3. Educació 100% pública. Ja n'hi ha prou de fer negoci amb la nostra educació! Ni un sol euro públic per a l'educació privada-concertada i la jerarquia de l'Església Catòlica.

4. Creació de milers de places públiques des d'Infantil a la Universitat. Per la gratuïtat total de l'ensenyament públic, des dels 0-3 anys a la FP i la Universitat.

[1] https://www.eldiario.es/sociedad/escuela-concertada-necesidad-libertad-eleccion_1_1677327.html