Reproduïm a continuació l'entrevista a Coral Latorre apareguda el 27 d'agost a huffingtonpost.es. Fes clic aquí per a accedir-hi.

Entrevista amb la líder del Sindicat d'Estudiants, qui lamenta la "desídia" d'Educació per coordinar la tornada a l'escola.

Coral Latorre, barcelonina de 25 anys, va arribar a la secretaria general del Sindicat d'Estudiants al març de l'any passat. Aleshores, ni tan sols se li passava pel cap que una pandèmia reclouria a milions d'estudiants d'arreu del món a casa seva. Aquest dimecres va anunciar una vaga estudiantil per als dies 16, 17 i 18 de setembre, perquè creu que el Govern central no ha preparat el retorn a les aules.

Ara, amb la crisi del coronavirus repuntant de nou a l’Estat espanyol i amb l'obertura del curs escolar en menys de dues setmanes, aquesta estudiant de Llengua Anglesa per la UNED insisteix que l'Estat té diners de sobres per a garantir una tornada segura als col·legis, instituts i universitats.

La seva recepta? "Si realment es baixessin les ràtios a 15 alumnes per aula i es contractessin a desenes de milers de professors, sanitaris i personal de neteja en tots els instituts, es podria garantir un retorn a les aules segur", explica. Però creu que hi ha hagut desídia per part del Ministeri d'Educació.

Latorre comparteix les crítiques de falta de lideratge de la ministra Isabel Celaá que va fer el segon vicepresident del govern central, Pablo Iglesias. Però pressiona també el líder d'Unides Podem vinculat en els seus inicis als moviments estudiantils: "És el moment de demostrar de quin costat s'està. Si s'està a la banda dels estudiants o si s'està a la banda dels que no han fet res en els darrers 5 mesos”.

Com valora la situació en aquests moments, quan exigiu un retorn a l’escola segur i presencial que no està garantit al 100%

La situació és absolutament crítica i l'inici del curs escolar està sent totalment caòtic. De fet, ens preguntem què ha fet el Ministeri d'Educació en aquests últims 5 mesos, perquè es podria resumir en què no han pres ni una sola mesura per a garantir que la tornada a les aules al setembre sigui segura. De fet, no només el Sindicat d'Estudiants, tota la comunitat educativa portem mesos i mesos recordant-li al Ministeri d'Educació quines mesures caldria prendre per a defensar l'educació pública i per a defensar els estudiants, els professors i les famílies i se n'ha fet cas omís. El Ministeri d'Educació ha renunciat a posar en marxa un pla unificat per a precisament això, perquè a tot l'Estat es pugui tornar de manera segura a les classes. I ja veurem què passa en 15 dies. I també veurem què passa en la reunió que té el Ministeri amb les autonomies, però no sembla que reaccionin.

Per què focalitzeu el vostre descontentament cap el Ministeri quan les competències educatives en un percentatge extremadament elevat estan delegades a les autonomies?

Perquè són els últims responsables de la tornada de les aules. I els últims responsables en matèria educativa és el Ministeri d'Educació. Efectivament, el ministeri el que ha fet ha estat tirar-li la pilota, mirar cap a un altre costat i deixar tota la responsabilitat a les comunitats autònomes i això és precisament una de les coses que està encoratjant tota l'ofensiva de la dreta com a la Comunitat de Madrid contra l'escola pública. Assenyalem el Ministeri d'Educació perquè haurien de ser ells els que garanteixin una tornada segura a les aules. I, en canvi, miren cap a les CCAA. Les conselleries, alhora, es renten les mans i deixen tota responsabilitat en els centres educatius, i bé, el desastre s'explica sol. Considerem que un govern que es diu d'esquerres i un govern que es diu progressista hauria de vetllar per, no només la seguretat sanitària en els centres d'estudi, sinó defensar els drets d'aquells i aquelles que més hem estat colpejats durant la pandèmia que som els estudiants de famílies treballadores, els que menys recursos tenim.

Comparteix, aleshores, el diagnòstic que va fer aquest dimarts el segon vicepresident del govern que ha hagut una manca de lideratge de la ministra d'Educació Isabel Celaá per resoldre aquesta crisi?

Sí, totalment. Hi ha hagut deixadesa, hi ha hagut desídia. I ho diem obertament, si la ministra Celaá pretén seguir amb aquesta actitud de no prendre cap tipus de mesura, creiem que el millor que pot fer és dimitir i anar-se'n, perquè la situació és molt greu, ens estem jugant molt. No només és el nostre dret a l'educació, sinó el nostre propi futur i les nostres vides. I ens trobem amb el silenci absolut. Però també els hi diem als i les ministres d’Unides Podem i també en concret a Pablo Iglesias que no és suficient sortir i criticar de paraula la gestió del Ministeri d'Educació, que ha de portar-ho a la pràctica. Fem una crida a Podem i a Pablo Iglesias. Que surtin públicament a donar suport a aquestes reivindicacions perquè és el moment de demostrar ara de quin costat s'està. Si s'està a la banda dels estudiants o si s'està a la banda dels que no han fet res en els últims 5 mesos.

Demanàveu la contractació massiva de professors i hi ha algunes comunitats que ja han començat a fer-ho amb els diners que surt dels 16.000 milions que el govern ha donat a fons perdut a les comunitats...

Sí, el que també volem veure és que aquests plans siguin de veritat. Perquè de moment només hem escoltat paraules i declaracions d'intencions. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso ha hagut de sortir, perquè també hi ha una pressió molt concreta d'una vaga general educativa posada sobre la taula en la Comunitat de Madrid, anunciant la contractació de nous professors. Però ja s'ha anunciat que tots aquests professors no aniran a l'Educació pública, sinó que les comunitats decideixen cap a on aniran els recursos; si van a la pública, a la privada o a la concertada. Ja sabem el que fa la dreta i també el PP madrileny amb els recursos públics: regalar-los sempre als seus amics els empresaris. Per això, diem: Les paraules estan molt bé però cal portar-les a la pràctica. Sinó, no ens serveixen per a res.

Una de les coses que reclameu és que la tornada sigui presencial. Per què poseu per davant l'educació presencial a la online?

No només els estudiants, el conjunt de la comunitat educativa hem destacat especialment aquest punt perquè considerem que la forma que l'educació pública sigui un ariet per a lluitar contra la desigualtat és tenir classes de forma presencial. De fet, ens sembla increïble que una solució proposada pel Ministeri d'Educació i altres conselleries sigui que el curs sigui semipresencial perquè sembla que vulguin tornar a repetir el desastre majúscul que van ser les classes online durant el confinament. Durant el confinament va haver milers i milers d'estudiants que van ser directament apartats del sistema educatiu, aquells estudiants amb menys recursos, els colpejats per la bretxa digital... es va carregar tot el pes sobre les famílies, però és que a més la càrrega de treball brutal que van tenir els nostres professors ens sembla esgarrifosa i ens sembla impressionant que es pretengui tornar a repetir aquesta situació. Advoquen per l'educació semipresencial perquè no s'ha pres ni una sola mesura per baixar les ràtios i per contractar professors i perquè sembla que estan preparant ja un altre nou confinament educatiu. Per això diem, sí que hi ha una manera de garantir que totes i tots podem tornar a les nostres aules de manera segura.

Quina?

Posar en marxa un pla de rescat a l'educació pública. Invertir milers de milions en l'educació pública. Sí que hi ha diners, de fet hem vist com s'estan regalant els diners i quantitats ingents a l'Ibex 35, als bancs i als empresaris, però sembla que no es vol invertir en l'educació pública. Si realment es baixessin les ràtios a 15 alumnes per aula, es contractessin a desenes de professors, sanitaris, personal de neteja en tots els instituts, es podria garantir un retorn a les aules segura.

Hi ha estudis matemàtics que adverteixen que ajuntar a més de 10 menors en una aula, encara amb mesures de seguretat, seria exposar a les seves famílies i a ells mateixos al contacte de més de 500 persones... Què és més important, el dret a la salut o l'educació?

Considerem que es poden garantir les dues coses. No és que els centres sanitaris es col·lapsin quan comencin les classes, és que els centres sanitaris, com denuncien els professionals de la Sanitat, ja estan plens. Per això, ens sembla increïble que es plantegi que hem de tornar a les aules sense prendre cap tipus de mesura. El dret a l'educació i la salut han d'anar de la mà, però repeteixo: garantint totes aquestes mesures. Comparteixo el que es diu dels nens més petits. Però quina és la forma de garantir que els nens i les nenes tinguin un accés a l'educació digne i que alhora es protegeixi la seva salut? Confinar de nou a casa i carregar tot el pes a les famílies que, per cert, no tenen permisos retribuïts?

El govern està estudiant aquest permís per als pares dels menors en quarantena...

Això és només per als nens que caiguin malalts. El problema està en què arribarà un moment en el qual les xifres de contagis seran tan elevades que es plantejarà un nou confinament. El tema és què passa aleshores. Perquè per cuidar un nen malalt es pot donar un permís retribuït d'uns dies o una baixa mèdica. El problema és quan això s'allarga més en el temps. I això no ho valora el govern pel que he llegit.

Quines bretxes de classe hi ha i per què la crisi del coronavirus les està traient a la llum en l'educació?

La pandèmia només ha despullat una situació que ja ve de lluny, perquè les retallades en l'Educació, les privatitzacions, les aules massificades, la manca de professors... no és quelcom que hagi vingut amb la pandèmia, sinó que el coronavirus el que ha fet ha estat posar-ho tot més en evidència. Ho estem veient dia rere dia. Vas als instituts dels barris obrers de Madrid o Catalunya, i veiem com falten infraestructures, cauen les parets a trossos, persianes que no tanquen... No hi ha calefacció, tot això s'està veient ja. I el tema de la bretxa digital, que és una cosa que moltes vegades ens plantejaven de forma abstracta, ara s'ha materialitzat: gent que no té ordinador a casa, que no té accés a wifi i fins i tot que tampoc té un espai per estudiar en condicions dignes. I tot això no ha estat una conseqüència del virus, sinó que el virus el que ha fet ha estat aprofundir-ho encara més. Per això el govern, un dels punts que hem assenyalat durant el confinament és que el que han de fer és revertir la situació dramàtica de l'Educació. Cal revertir totes les retallades que el PP va posar en marxa i segueixen vigents.

S'ha erigit en defensora del jovent quan des d'alguns sectors se l'ha intentat col·locar l'etiqueta dels generadors d'aquesta nova onada de coronavirus. Quin missatge llança als joves i als que els critiquen?

Aquí s'ha intentat generalitzar, ficar a tots els joves en un mateix sac i criminalitzar-los. Encens la televisió i sembla que els rebrots són culpa nostra, que som molt irresponsables, que només volem fer “botellón”, que no volem anar a classe, que volem que ens regalin els estudis. I ens sembla increïble que això es pugui plantejar mentre es mira a un altre costat quan els metros, els transports públics van plens... Ja n'hi ha prou de criminalitzar els joves, perquè la realitat és diferent. I el jovent té clar que estem vivint una situació excepcional, una pandèmia mundial molt greu.