Més de 200.000 estudiants per segon dia consecutiu a les manifestacions del Sindicat d'Estudiants

Galeria de fotos i vídeos de les protestes

És un autèntic tsunami contra la repressió i per la llibertat. Per segon dia consecutiu, més de 200.000 joves han omplert els carrers del centre de Barcelona en la manifestació del Sindicat d'Estudiants, i desenes de milers més ho han fet a Tarragona i altres ciutats catalanes. Tot i que els mitjans de comunicació continuïn amb la seva campanya de criminalització, la vaga general d'avui 18 d'octubre és un gran èxit i el jovent està jugant un paper fonamental per a això.

Una altra vegada més hem desbordat els carrers. La tercera jornada de vaga estudiantil organitzada pel Sindicat d'Estudiants ha buidat completament les universitats i els instituts de tota Catalunya. Però si ahir ja ens sentíem amb una força i una confiança difícil d'igualar, les manifestacions multitudinàries i pacífiques d'aquest matí han deixat clar que guanyarem aquesta batalla.

Riuades i riuades de joves han pres des de primera hora la Plaça Universitat de Barcelona, ​​per puntualment a les 12 del matí arrencar una nova marxa que ha estat presidida per dos enormes pancartes signades pel Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària amb els següents lemes : "Per la república catalana del poble, els treballadors i els joves. Aturem la repressió franquista: vaga general".

Igual que ahir, la manifestació ha transcorregut pacíficament en un ambient elèctric i emocionant, corejant les consignes que s'han fet populars en aquestes jornades històriques: "Llibertat presos polítics", "Els carrers seran sempre nostres", "Som república", "La nostra sentència, independència!","Li diuen democràcia i no ho és!","Catalunya Antifeixista!","Fora les forces d'ocupació", "Vaga general".

Les intervencions constants de les companyes del SE han estat aplaudides estrepitosament, igual que el parlament final de Coral Latorre, secretària general estatal del Sindicat d’Estudiants, davant d'una Plaça de Sant Jaume abarrotada. Què immensa força i determinació de la joventut. Exactament igual que la que es veurà novament aquesta tarda a Barcelona i en desenes de localitats, durant les manifestacions massives que ompliran els carrers culminant la Vaga General d'avui 18.

Repressió i infiltració policial

Cal dir les coses clares. Aquests dies hem assistit a un aixecament d'un poble digne, que lluita no només contra una sentència infame d'un tribunal replet de franquistes, sinó que també reclama el seu dret legítim a decidir i el seu compromís amb una república que superi el malson que representa el règim el 78.

En aquests dies també hem assistit a un resposta massiva, cívica i pacífica, contra la repressió salvatge dels Mossos i la policia nacional, que com nombrosos mitjans de comunicació alternatius estan demostrant, inclou la participació activa d'infiltrats policials que provoquen els aldarulls i la violència, alhora que permeten que els feixistes ataquin a joves indefensos.

Estem vivint una campanya de mentides, calúmnies i propaganda del nacionalisme espanyolista, indigna i nauseabunda. Oculten conscientment les enormes mobilitzacions d'aquests dies, per posar la foto fixa en els contenidors cremats, molts d'ells per l'acció dels infiltrats, i així poder acusar impunement al poble i al jovent catalana de "violència" i "terrorisme". No ens enganyen.

No és la primera vegada en la història que aquest tipus de maniobres es dóna. L'objectiu del règim del 78, del Govern del PSOE rendit a ell, de Cs i el PP, no és altre que intentar aïllar la lluita del poble de Catalunya de la resta de l'Estat, introduint la màxima confusió. Ha de fer-ho per així ocultar que són ells els únics que fent ús del que anomenen "violència legítima", impedeixen a cop de porra la democràcia, empresonen els qui organitzen un referèndum condemnant-los a penes increïbles, i donen ales al nacionalisme espanyolista, el mateix que va sumir a aquest país en una dictadura que els nostres pares i avis van suportar gairebé quaranta anys.

Però el poble i el jovent de Catalunya han donat una lliçó a tots. A aquells que clamen per més repressió policial o demanen l'estat d'excepció. A la dreta catalanista que instal·lada al Govern s'omple la boca de "desobediència" però al mateix temps mana als Mossos per colpejar-nos a veure si abandonem els carrers, i manté en el seu lloc a un conseller d'Interior que hauria d'haver estat destituït fulminantment.

Però sobretot, el moviment de milions de treballadors, joves i ciutadans que avui estem protagonitzant una vaga general pels drets democràtics, assenyalem també a aquesta esquerra parlamentària espanyola que es posa de perfil, es renta les mans i ens llança sermons perquè siguem submisos i acceptem la injustícia del sistema. Després, el 14 d'abril, molts d'aquests dirigents sortiran a passejar la bandera tricolor, però quan és el moment de donar suport a tot un poble que lluita per la república es posicionen al costat de legalitat monàrquica i s'amaguen darrere dels seus escons.

És més que evident que en el moviment d'alliberament nacional català ha un xoc creixent entre els centenars de milers de joves, treballadors i amplis sectors de la població que volem portar fins al final la lluita per una república, i aquelles tàctiques dilatòries de la dreta catalanista que tenen un pes decisiu en el Govern.

Aquesta contradicció s'ha posat de manifest aquests dies amb la repressió dels mossos i les exigències de dimissió al conseller d'Interior Buch, o en l'oposició a les polítiques continuistes amb les retallades i les privatitzacions. Per això hem de treure les lliçons de l'experiència d'aquests anys. Cal que tota l'esquerra política i sindical, i tots els moviments socials, aixequem un pla d'acció prolongat en el temps, amb un calendari clar de vagues generals que generi el suport massiu de la població.

Aconseguir un moviment de resistència d'aquesta envergadura exigeix ​​deixar clar que lluitem per una república socialista en benefici dels explotats i explotades, i no perquè continuï al poder l'oligarquia econòmica de sempre, tot i que s'emboliqui amb l'Estelada. Una república que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, la banca i els grans monopolis, i que posi definitivament fi al malson de les retallades socials, a la manca d'habitatge públic i assequible, a la precarietat i els salaris miserables, a la violència patriarcal i la destrucció del medi ambient. Així també convencerem als treballadors i el jovent de la resta de l'Estat, i a molts altres a Catalunya, que aquesta república i aquesta causa és també la seva.

Ni res ni ningú ens impedirà conquerir el dret a decidir i la república catalana dels treballadors i el jovent.

Uneix-te al Sindicat d'Estudiants! Necessitem una revolució!