La nit del 18 al 19 d'octubre van tornar a aparèixer pintades de signe feixista en els locals de la Fundació Friedrich Engels, el Sindicat d'Estudiants, l'Associació en Defensa dels drets de la Dona Treballadora, la Campanya Mans Fora de Veneçuela i el Corrent Marxista El Militante en el carrer San Antonio de Gasteiz, davant els locals de la UGT.
Aquesta nova agressió està relacionada directament amb la retallada dels drets democràtics a Euskal Herria, que ha embravit als grups ultradretans.
El 22 de setembre el grup ultradretà autoanomenat Falange y Tradición, va reivindicar 25 atacs feixistes, l'enviament d'una bala en un sobre a la txupinera de les festes de Bilbao, les pintades contra el monòlit situat en el cementiri de Tolosa en record als assassinats pels GAL, en les quals es llegia "Gora Galindo" i "Porcs comunistes", col·locació d'artefactes explosius a Tutera i Arguedas, amenaça de mort a Koldo Pla, conegut membre de l'Associació d'Afusellats de Navarra, o pintades al monte de San Cristóbal.
El 22 d'octubre el Parlament Basc s'acaba de pronunciar contra els atacs i amenaces de Falange, manifestant el seu suport a les víctimes d'aquests grups i instant al Departament d'Interior del govern basc a actuar amb mesures "fermes i efectives" perquè es pugui detenir a qui "ofenguin la sensibilitat democràtica de la immensa majoria de la societat basca". Aquest pronunciament es fa ressò del rebuig social massiu als feixistes, però per si mateix és insuficient per a frenar a aquestes bandes que, com la història va demostrar en els anys 30, no aturen la seva activitat per declaracions parlamentàries.
Les agressions feixistes, que afecten a nombroses organitzacions d'esquerres, sindicals, socialistes, comunistes i progressistes, estan augmentant igualment en la resta de l'Estat. Aquest estiu també sofrirem agressions feixistes en la Feria de Màlaga, on es van produir igualment atacs contra les casetes del Sindicat d'Estudiants y de El Militante. També foren agredides nombroses organitzacions d'esquerres, socialistes, comunistes, progressistes, etc.
El 14 d'octubre l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar a 26 anys de presó, al feixista i exmilitar Josué Estébanez per l'assassinat de Carlos Palomino el 11 de novembre del 2007. Però aquesta sentència es deu a les mobilitzacions i a l'enorme indignació social que hi ha hagut entorn a aquest cas. No obstant això, la justícia deixa impunes la gran majoria de les agressions feixistes.
La defensa contra les agressions feixistes passa per l'organització d'una resposta col·lectiva pel conjunt de la nostra classe. Cap agressió pot quedar sense ser denunciada, però a més és necessari organitzar mobilitzacions cada vegada més serioses i contundents. L'avantatge amb la qual conten habitualment els grups feixistes és el silenci i la impunitat que acompanya les seves actuacions. És necessari que totes les organitzacions d'esquerres, i particularment els sindicats, facin una campanya de denúncia de les agressions feixistes en tots els barris i en totes les fàbriques. Cap sindicalista, jove, ni cap organització de l'esquerra pot sentir-se al marge d'aquests atacs, ni considerar-los producte de la casualitat.
L'activitat de tots aquests grups s’està incrementant en tota Europa, en paral·lel a la crisi del capitalisme amb un increment molt abrupte de l'atur, la pobresa i les desigualtats socials. Encara que la classe treballadora és avui mil vegades més forta que en els anys 30 i aquests grupúscles no puguin arribar a la rellevància del passat, no per això deixen de ser perillosos per a la classe treballadora i les seves organitzacions. El seu objectiu és crear por i dividir als treballadors i als joves i afeblir així la seva capacitat de contestació social. Aquests grups no podrien actuar si no tinguessin l'empara, quan no el suport directe, de sectors de l'aparell de l'Estat i del capital.
Per això, l'única força en la qual hem de confiar per a frenar aquestes agressions i obligar al govern a actuar, desmantellant aquestes bandes i empresonant als seus membres, és mitjançant la denúncia, la mobilització i l'organització.
PER LA UNITAT DE LA CLASSE TREBALLADORA I LA JOVENTUT CONTRA LES BANDES FEIXISTES.
EN DEFENSA DE TOTES LES ORGANITZACIONS D'ESQUERRA I PROGRESSISTES.
