Prou muntatges policials i repressió franquista
El 26 d'octubre els carrers d’Iruñea tornaran a omplir-se per a denunciar la repressió i el muntatge policial contra els joves d’Altsasu en la Marxa de la Dignitat que conclourà en una gran mobilització en la plaça Antoniutti a les 16.30. La sentència d'aquest muntatge té la mateixa raó de ser que la sentència contra el referèndum de l’1-O a Catalunya. Són els exponents més clars de l'estratègia de criminalització de l'aparell de l'Estat espanyol. Fins i tot el propi procés de judicialització té punts en comú molt evidents: portar el cas als tribunals de Madrid, posar en marxa la campanya mediàtica de criminalització, l'amenaça de les penes de presó per part de la fiscalia, presó preventiva immediata, judici farsa i finalment imposició d'una sentència decidida per endavant i basada en decisions polítiques.
El 9 d'octubre el Tribunal Suprem va decidir fer un pas més en el muntatge policial i judicial contra els vuit joves d’Altsasu. La lleugera rebaixa de les penes de presó no pot amagar el veritable propòsit d'aquest procés judicial, que continua consistint a criminalitzar el jovent d'Euskal Herria, afavorint el discurs de la dreta i l'estratègia repressiva d'aquest aparell d'Estat franquista. Com deien els pares i mares: “Si han intentat maquillar-la, no ho han aconseguit: això és una barbaritat i un despropòsit”. “No se'ns escapa que aquesta sentència s'enroca a mantenir i posar en valor els foscos objectius d'aquest muntatge, amb implicacions polítiques, mediàtiques i judicials”.
Una vegada més, el caràcter franquista de l'aparell estatal sortia nítidament a la llum. El principal argument que ha usat la fiscalia en el judici és la “importància de la Guàrdia Civil, fidel a Espanya, al Rei i a la Constitució”. La dispositiva recull en 449 pàgines únicament la versió de l'acusació.
Efectivament, aquesta nova sentència és una altra prova d’“aquests foscos objectius” amb els quals primer dicten sentència i després fan encaixar els fets i els tecnicismes judicials. El Suprem no veu raó per a aplicar els agreujants de “discriminació” ni “abús de superioritat”. A més, s'ha eximit a Aratz i a Iñaki de dos i un delicte de lesions per falta de proves. Encara que això de per si és una constatació completa d'arbitrarietat jurídica, l'aparell judicial no cedeix i les penes de presó continuen sent criminals: 9 anys i mig per a Ohian, 8 anys i mig per a Adur i Jokin, 7 i mitjà per a Jon Ander i Julen, 4 anys per a Aratz, 3 anys i mig per a Iñaki i 1 any i mig per a Ainara.
Les mobilitzacions i la solidaritat continuaran fins a alliberar els joves
Després de conèixer la sentència del Suprem el 10 d'octubre milers vam sortir al carrer a les concentracions als pobles i ciutats d'Euskal Herria. La plataforma de Altsasuko gurasoak i Altsasukoak aske ha cridat per al pròxim 26 d'octubre a una marxa a Iruñea que acabarà amb una gran concentració enfront del palau de justícia.
Els familiars continuaran amb totes les escletxes que els permetin donar la batalla en els jutjats, fins a arribar a Estrasburg. Però sens dubte, el fonamental és reprendre les mobilitzacions que van inundar els carrers, i van guanyar la simpatia de milions de treballadors i joves.
Aquesta lluita ha aconseguit traspassar les fronteres d'Euskal Herria. Des d'Esquerra Revolucionària hem desenvolupat una campanya de solidaritat a nivell internacional, i continuarem amb totes les nostres forces lluitant contra aquest muntatge. Aquesta sentència, com la sentència de l’1-O a Catalunya, demostra que per a acabar amb la repressió franquista, hem de lluitar per acabar amb aquest sistema que ens oprimeix, que ens nega els nostres drets democràtics i que ens reprimeix i criminalitza per defensar-los: és necessari acabar amb el règim del 78 i transformar la societat.
Tombem el règim del 78!
