El 14 de Novembre es complien dos anys des que la Guàrdia Civil va detenir tres joves a Altsasu. El 17 de Novembre, en una concentració a Iruñea que es realitzava per a denunciar aquesta injustícia, un gran cartell proclamava: "734 dies, 407.000 quilòmetres i 99.000 euros". Són les xifres del comptador dels dies que porten presos, els quilòmetres recorreguts pels familiars i amics i les despeses.

Una baralla davant d'un bar ocorreguda un mes abans de les primeres detencions, on estaven involucrats dos guàrdies civils i les seves parelles, va ser el pretext per a acusar vuit joves d'Altsasu d'actes terroristes. Aquest incident va ser directament portat a l'Audiència Nacional, per a, sense escrúpols, convertir-lo en un muntatge judicial completat per una campanya mediàtica furibunda dels mitjans reaccionaris.

Amb la jutgessa Carmen Lamela al capdavant, aquest aparell judicial, heretat directament del franquisme, demanava per als vuit joves un total de 375 anys de presó, acusant-los d'haver actuat com a braç executor d'ETA. Van haver de recórrer a utilitzar com a "proves" documents confiscats l'any 2000. L'aparell de l'Estat volia agafar-se un cop més, fos com fos, a la tesi que "tot és ETA" malgrat ja havien passat cinc anys de la treva definitiva, i l'organització s'hagi desarmat i dissolt durant aquests anys.

L'1 de Juny, l'Audiència Nacional feia pública la sentència. Al final no els van condemnar per terrorisme, però no per això es va fer res semblant a la justícia. Els hi van imposar un total de 79 anys de presó per als vuit joves a més a més del pagament d'indemnitzacions properes als 100.000 euros: 13 anys a Ohian i Iñaki; 12 a Jokin i Adur; 9 a Jon, Aratz i Julen; i 2 a l’Ainara. Avui l’Ainara està en llibertat i els set joves continuen a la presó de Zaballa (Àlaba).

Repressió per a l'esquerra, impunitat per al feixisme

El veritable objectiu del muntatge és el de donar un càstig exemplar que criminalitzi a tots els joves que s'atreveixin a qüestionar el règim del 78, les seves institucions i les seves forces policials. Durant l'escalada repressiva d'aquests últims anys, l'aparell de l'Estat juntament amb el Govern de Rajoy, no ha parat d'acusar "d’ETA", "terrorisme" i "kale borroka" no només a Euskal Herria, també a Catalunya i a tot l’estat, a joves, tuiters, cantants de rap, sindicalistes... i ho fa justament per a acovardir aquells que han ocupat amb gran força els carrers, amb mobilitzacions massives i pacífiques. La debilitat i la impotència de l'aparell de l'Estat, les seves arrels i el seu veritable paper, queden totalment exposats quan no pot fer res més que recórrer a aquest tipus de muntatges.

És més que evident el tractament desigual que existeix a la "justícia". No hi ha més que comparar els casos de polítics corruptes amb els empresonaments i persecució dels líders independentistes a Catalunya o el cas de La Manada amb el d'Altsasu. La Llei Mordassa va ser dissenyada exclusivament contra l'esquerra que lluita, mentre que la dreta i els seus gossos de presa, els feixistes, gaudeixen de total impunitat. Les seves nombroses agressions contra militants de l'esquerra, independentistes o les de caràcter homòfob i masclista, com la que van perpetrar el 19 de Novembre contra les activistes de Femen, no són delicte d'odi, ni tenen càstig. La impunitat i la complicitat amb l'aparell de l'Estat de les quals gaudeixen aquests elements, és una de les senyes d'identitat del règim del 78 i els seus representants, que prenen aquest muntatge judicial o la repressió contra el poble de Catalunya com a bandera.

Una marea de solidaritat davant els franquistes i les seves provocacions

El cas dels joves d'Altsasu ha aixecat una enorme onada de solidaritat. Durant aquests dos anys s'han realitzat concentracions, manifestacions i actes a tota Euskal Herria. A les gegantines manifestacions del 14 d'abril i 16 de juny d'aquest any a Iruñea, reunint a més de 100.000 persones, van acudir joves i treballadors de la resta de l'Estat, especialment de Catalunya. Estendre la repressió també ha significat estendre la solidaritat i els llaços d'unió.

El 4 de Novembre la plataforma Espanya Ciutadana va realitzar un acte a Altsasu. La provocació era més que evident. Al capdavant d'aquest acte figuraven Albert Rivera, Ana Beltrán i Santiago Abascal de VOX, traient pit amb el seu discurs franquista. Enmig d'un desplegament desorbitat de la Guàrdia Civil i la policia foral amb helicòpter inclòs, que va prendre el poble des del matí, tot just van aconseguir reunir entre 200 i 300 persones.

La resposta dels veïns d'Altsasu i de la gent d'Euskal Herria que es va mobilitzar va ser exemplar una vegada més. El dissabte 3 de Novembre una manifestació amb més de 10.000 persones va recórrer el poble. El dia de l'acte, l'assemblea de veïns d'Altsasu havia organitzat una carpa reivindicativa i festiva. També estava convocada una altra manifestació antifeixista que va reunir més de mil persones. Els mateixos veïns d'Altsasu, i no el monstruós desplegament policial, van ser els que van organitzar un servei d'ordre i es van posar al capdavant amb armilles reflectants per a garantir que no es produís l'incident que aquests franquistes tant buscaven provocar. Tan aviat com va començar l'acte d'Espanya Ciutadana, van començar a sonar les campanes de la parròquia, alguns veïns van treure les cassoles i van tocar les botzines des dels balcons, mentre continuava sonant la música. Es va complir l'objectiu. Els reaccionaris es van veure completament aïllats i van sortir més debilitats.

Els companys d'Ezker Iraultzailea hem estat presents durant aquests dos anys donant suport i participant en actes, mobilitzacions i manifestacions contra aquest bast muntatge judicial, als pobles, a Iruñea i a Altsasu, i continuarem lluitant per la posada en llibertat dels joves i per a acabar d'una vegada per totes amb la repressió i amb la xacra del feixisme.